Els nostres noms de lloc: ILLA DE FORMENTOR

534

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

Situada davant la costa meridional de la península del mateix nom, entre la punta de la Cacereta i la platja de la cala del Pi de la Posada, a prop de terra. Amida uns 600 m de llarg per 250 d’ample i no s’alça més que uns 40 m per damunt de l’aigua, amb una superfície total de 117.000 m². És de propietat privada i, en concret, l’any 1955 pertanyia a Inforsa S.A.

Hem vist aquest topònim per primera vegada al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) any 1897, nº 209, que publicà un document “Sobre la construcción de once torres para defensa de Mallorca (1584)”, i on es recomana que una d’elles sigui a l’illa de Formentor. Anys més tard, a la Història de Mallorca, de Joan Binimelis (any 1595) se cita: “A distància de 500 passos d’esta cala [Cala Feliu] està la Illa de Formentor, en lo qual lloc és necessari que s’edific una torre de guarda, que impediria molts danys que los pirates fan en lo port, per lo reparo que tenen d’esta illa. Posen‑se amagats allí en terra, e fan tot mal al bestiar d’aquella comarca, e allí també esperen les barques quan ixen d’Alcúdia e Pollença per anar a pescar en dites cales, e d’esta manera prenen moltes persones.”

Vista aèria de l’illa de Formentor. Foto Hans de Monheim.

També Jerònim de Berard, al seu llibre “Viaje a les villas de Mallorca (1789)”, ens descriu el lloc: “Desde la punta y cala Engosauba mira la costa y a dentro de dicha bahía al OSO 1/2/4 S, distancia dos millas hasta la punta del Viento, con las caletas llamadas cala Murta, con una fuente manantial de agua en su interior, Castellet que es una isleta junto al cabo de esta cala, donde hay otra torre y fuente y cabo del Uy o del viento, que con el de la Moneya forma otra cala con una torre, frente a la cual se halla la pequeña isla Formentó. Es alta y limpia, pero tan cerca de tierra que no permite paso sino para barcos de pescar”.

PUBLICITAT

I, finalment, l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria aporta el següent: “Al este de la torre [d’Albercuix] se encuentra la isla del Colomé, la roca de la Paloma y S’Illa y a la derecha se destaca el promontorio de Pinola i el Puig d’en Mare. Viene despues el Castell de Aubercuix. En estos parajes crece una hierba de hoja parecida a la higuera.”

En la cartografia mallorquina trobam el topònim reflectit al “Mapa del reyno balearico”, de Fco de Garma y Durán, Franciscus Tramullas, i P. Pascasius Moles (1765); al “Mapa de la Isla de Mallorca y de la de Cabrera” y al “Mapa geográfico y general de las islas Baleares y Pithyusas”, ambdós de Tomás López (1773 i 1793, respectivament); al del Cardenal Despuig (1785), gravat per Josep Muntaner; i altres.

Un nom de lloc diferent per a aquest indret el trobam al llibre “La imatge cartogràfica de l’illa de Mallorca (segles XVI i XVII) -un estudi comparatiu-” de Werner-Francisco Bär, Palma 2008, a l’Islario de Alonso de Santa Cruz (1560) on l’illa de Meraria està situada al mateix lloc que l’actual illa de Formentor. La denominació d’aquesta illa ha estat atribuïda a Plini el Vell (segle I). Tanmateix, Mascaró Pasarius relaciona “menariae” amb l’actual illa Grossa o d’en Valerino, situades davant la costa oriental d’Eivissa. Tal vegada, aquest topònim “Meraria” estaria relacionat amb el jaciment romà, que l’arqueòleg Damià Cerdà descriu al Bolletí de la Fundació Rotger Villalonga, Revista Cala Murta, octubre 1993: “A un racó del citat parking [referit a l’aparcament de cotxes de l’Hotel Formentor] hi havia un pujolet amb una gran quantitat de ceràmica ‘sigillata’ de l’època augústea, que antes coneixíem com ‘aretina’, acompanyada d’una gran quantitat de segments ceràmics dels que s’utilitzaven per fer les columnes dels hipocausts. Tot apunta a que hi havia aquí una construcció que el que l’habitava se podia permetre el luxe de tenir l’hivern les habitacions ben calentes; al mateix temps utilitzava una ceràmica de luxe pròpia de gent molt acomodada. ¿Seria el propietari d’aquesta bella península i el que promocionava l’activitat del centre metal·lúrgic? [es refereix al ‘Pinar de les Arenes’].”

Per últim, i en consonància amb la celebració del centenari de la Confraria de Pescadors de Pollença, afegir que aquesta illa també és coneguda com a illa del Gerret, perquè des de la mateixa s’hi calava i cobrava l’art de pesca anomenat “xàvega reial”, utilitzada per a pescar el gerret.

Vista aèria de l’illa de Formentor. Foto Hans de Monheim.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT