ELS NOSTRES NOMS DE LLOC: CASTELLÓ

Zona de Castelló. Foto Hans Monheim.
Zona de Castelló. Foto Hans Monheim.

Què entenem per Castelló?
Si ens remuntem a la conquesta de Mallorca, al Llibre del Repartiment veurem que figura com a Rahal Alcastellan, IV jovades, més o manco unes 64 quarterades, que va correspondre a la part De domo Templi, o sigui, als Templaris. El rafal Alcastellan en 1250 ja estava en possessió de Guillem Company, que el va establir per a construir cases i sembrar vinyes.
Seguint a Mateu Rotger, podríem situar Castelló de la següent forma: “Lindaba esta alquería con las actuales calles del Temple, de la Almoyna, de Montesión, de la Huerta, con el torrente de Sant Jordi, con el monte Santuiri, con el camino de Almadraba y con la calle del Abrevadero. En el centro elevábase el montecillo que hoy llamamos Baguins (antiguamente Puig de Castelló) y las eras de sus pobladores estaban contiguas al pozo de Castelló, de donde hoy todavia conserva el nombre de pou de les eres.”
Això està confirmat al llibre d’Actes del Temple (1298-1304), que és el document més antic que conservem al nostre Arxiu municipal, i que ha estat estudiat acuradament per l’historiador Àngel M. Rodríguez Carreño, a la seva tesina de llicenciatura. En aquest llibre, la denominació usual del rafal Alcastellan és alqueria Castilione o alqueria de Castilione, però es registren variants com a Casteyó i Castellonen. Aquesta última forma, la més propera a la denominació recollida en el Repartiment, justament és redactada en una venda en què el venedor és Asmet, un sarraí lliure, que fou esclau d’Arnau Porquer. Tal vegada el notari escriví directament de la declaració d’Asmet, el qual encara mantindria el coneixement lèxic originari de l’antic Rafal.
El terme de Castelló des dels seus inicis, juntament amb el rafal d’en Solà situat al ponent de la vila, constituí el que es pot qualificar com el primer “eixample” urbà de Pollença.
Aquest vocable també el trobem recollit com a nom de terme, lloc, vall, d’illeta, de molí, de pou, de puig i de plaça urbana.
Anem per parts:
Terme de Castelló: Ja figura així l’any 1450 a un capbreu de Lluc de l’herència del Cavaller Balthasar Thomàs, també al capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1515, i a altres documents, com ara, l’Apeo de 1818 i l’Amillarament de 1865. Finalment va ser conegut com a Vall de Castelló i Santuïri, encara que no sigui cap vall.
Les propietats rústiques de la zona, s’anomenaren “Castelló”, per estar situades dins el lloc o terme del mateix nom. Com va ocorre en altres zones, cas d’Almadrava, Mastaguera, Santuïri, Marina, etc. Per exemple, al padró de 1875, figuren els següents topònims: Castelló de Bisbal, Castelló d’en Fat, Castelló d’en Rotger, Castelló d’en Siseñor i Castelló d’en Sopa.
Illeta de Castelló: Als llibres de clavaria, de talles i de comptes des del 1356 fins el 1450, figura aquesta illeta. Posteriorment, i si no vaig errat, la trobem amb els noms de Moragues (Arnau, Miquel 1450/1580), hereus de Joan Soliveras (1608), mossèn Gabriel Serra de Sarissal (1642/1759), Jaume Vila (1800/1850) i, finalment, com a Posada de Son Grua o Formentor. Es tractaria de la illeta envoltada pels carrers de l’Horta, les Barques i Bisbe Cànaves.
Molí de Castelló: Segons Mateu Rotger “durante la dominación sarracena había en Pollença los molinos que se mencionan en el Repartimiento sobre el rio o torrente de Balarian (hoy el rech d’almadrava), los molinos de Cubellas que molían del agua de Ternellas, los de Abencasim o de Linares y el molino de Casteyó, situado a la orilla del torrente de St. Jordi, en dirección a la cueva de Midromanyo (nombre que existía ya en 1298), alimentado por las aguas que bajaban de las copiosas fuentes de Vàlitx y de la Vila, que entonces no se habían recogido y destinado a otros usos y propiedades.” Per ara, però, no s’ha pogut verificar aquesta possibilitat.
La cova de Midromanyo a que es fa referència, segurament és la mateixa que la anomenada del Boter, al camí de Llenaira, prop d’on varen col·locar la primera pedra del ferrocarril, dia 16 de setembre de 1916.
Pou de Castelló: Com s’ha exposat al principi de l’article, al comentar els límits de l’alquería Castelló, dins la mateixa es trobava el puig dels Beguins i en les seves proximitats hi havia les eres dels pobladors, que es trobaven contigües a un pou que per tal motiu va ser conegut com a “Pou de les Eres”. Aquest se situava enmig del carrer de les Barques, i a principis del segle passat, al ple de l’Ajuntament de 5 d’abril de1916, s’acordà eliminar el coll del pou que, com he dit, estava al mig del carrer, i instal·lar una bomba aferrada a un lateral de una casa. Tanmateix l’any 1970 va ser tapat.
Plaça Castelló: es troba situada al final del carrer Ermità Torrandell. És un espai gairebé quadrat, de 20 x 30 m, sense sortida. Va rebre el nom en el ple de l’Ajuntament de 25 d’octubre de 1979, essent batlle Martí March Vives.
Puig de Castelló: És el turó que es coneix actualment com a puig dels Beguins, però que originàriament és de Castelló. Res té a veure, per tant, amb el pujol del Castellà, que està situat entre el puig de Santuïri i el camí d’Almadrava.

Juan M. Torres Velasco
, jmtorres953@msn.com

33total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e