Els nostres noms de lloc: CAN POLETÀ

269

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Fa un temps, quan me trobava a Ràdio Pollença, juntament amb els meus companys del programa radiofònic “Toponímia urbana, possessions de Pollença”, i com a resultat de les informacions que duien els diaris tant locals com nacionals, sobre la detenció del personatge Mario Conde, me varen demanar quin era el nom real de la propietat que aquesta persona posseïa a Pollença, perquè apareixia escrit amb diverses variants.

Vaig comentar que per a mi el topònim correcte seria “Can Poletà”, amb accent final, perquè l’origen del nom era una contracció del gentilici “napolità”, corresponent al malnom de individus de llinatge Sales.

I ara, consultades les fonts documentals, podem afirmar que aquestes terres ja foren capbrevades el 1585, davant la Cúria del Temple o de l’Hospital per Antoni Salas ‘Poletà’ que declarava tenir un rafal al terme de Mastaguera, el qual afrontava amb carreró que anava del camí reial de Ciutat al camí reial d’Alcúdia, possessió de Jordi Porquer(Can Porquer), rafal de dona Catharina Càneves esposa de Cristòfol Axartell (Malagarba), i rafal de Pere Martí. En aquest capbreu es diu que el té per donació de sa mare dona Miquela Llufriu (1570); aquesta per donació del seu pare Bartomeu Llufriu (1553), i aquest per concanvi entre ell mateix i Martí Puig (1549).

PUBLICITAT

Aquest seria el primer document que hem trobat on figurael topònim “Poletà”, no així la família Sales, que està documentada als estims més de cent anys abans, i tenien la casa pairal al carrer de Sant Jordi. Segurament dites terres eren conegudes amb anterioritat com el rafal de na Sales.

Segons Francesc Serra de Gayeta i Asprer, a la seva “Aportació a la Història de Pollença”, “Poletà” és una contracció de “Napolità”. Ho podem corroborar amb les dades aportades pel Capbreu de l’Hospital de 1657 o als estims de 1608 o el de 1677, entre d’altres, on l’àlies s’escriu, indistintament, “poletà” i “nepoletà”. Això, segurament vol dir que algun membre de la família podria haver viscut una bona temporada a Nàpols. També tenim altres topònims a Pollença que indiquen el mateix, com ara Cal Romà.

Amb el transcurs del temps, el topònim es va anar corrompent, i des de mitjans segle XVIII el documentamgrafiat com a “Polotà”, “Palotà” i “Pelotà”, encara que al mapa del Cardenal Despuig  (1784) hi figura com a “can Poletà”.

Aquest fenomen de la corrupció del vocable original distorsiona el significat de les paraules, i a Pollença tenim diferents exemples: Can Moscaroles es transforma en can Busqueroles, Can Cuirassa en can Cullerassa, Santuïri en Son Toviri, camí de can Saurí en de can Savorí, Pedró en Padró, etc.

Però és, definitivament, en el segle XIX quan el nom canvia completament el seu significat, tal vegada degut a que la família Sales deixà de ser propietària d’aquest rafal, i també de finques properes, com les anomenades la Cisterna, el Figueral, la Vinyassa, una porció del puig de l’Almadrava, i part del rafal de Magdalena Noia.

Detall del mapa del Cardenal Despuig.

Tanmateix, de la importància de la propietat és un exemple el fet que donàs nom a tota una vall, en unió de la de Marina. Així, des de meitat segle XIX, identifica una de les 13 zones en que va quedar dividit el terme municipal, com ara la zona 11, anomenada Can Pelotà i Marina, un deles valls o zones de superfície més reduïda. Segons l’historiador Mateu Rotger, el 1897, tenia 582 quarterades, distribuïdes en 405 propietats, com podem apreciar al bocí del plànol de 1858, aixecat pel geòmetra Pedro Moreno y Ramírez el 1858, els quals quedaren fixats en el plànol que hi ha penjat a l’escala de l’Ajuntament, degudament restaurat i digitalitzat, i que va servir de complement a l’Amillarament de 1865.

A pesar de tot el que hem dit, actualment el topònim que identifica la possessió és el de can Pelotà. No debades al Catàleg de Camins del Terme Municipal de Pollença figura com a camí de Can Pelotà, perquè així està recollit pel Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament en un llistat de topònims rurals (veure el periòdic Punt Informatiu núm. 25, de setembre de 1996).

Detall del mapa on figura Can Polotà.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

També et pot interessar