ELS MÉS RICS DE POLLENÇA (1547)

760
Llibre d’Estims de 1547.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Aquest “annus horribilis” en lo relatiu a la salut i a l’economia, amb confinaments i supressió de festes patronals, hem escorcollat un llibre de l’Arxiu Municipal de Pollença.

Es tracta del llibre d’Estims corresponents a l’any 1547. Signatura 1547 (curiosament), per tal de conèixer quins eren els habitants de la vila de Pollença amb una major riquesa.

PUBLICITAT

Primerament hem d’aclarir que els estims eren documents de caire fiscal, els quals es confeccionaven com a base que servia a l’hora de fixar els impostos.

En aquest llibre podem veure la riquesa estimada dels habitants de la vila de Pollença, un parell d’anys abans de l’arribada de l’estol d’en Dragut al municipi; també la illeta on vivien i, fins i tot, els topònims de les propietats de molts dels que hi figuren.

Al document veiem reflectits l’estimació de 615 persones amb valors de més de 25 lliures.

En aquest treball només faré menció dels que hi surten amb més de 1.000 lliures, o sigui, els més rics que eren un grup total de 21 homes i 1 dona.

La informació del llibre també ens facilita conèixer el nombre d’habitants que tenia Pollença en aquelles dates ja que cada persona representaria una casa (o foc) existent, o sigui una família, que és la unitat tributària. Així, el total de la població obtinguda del número de focs, seria la resultant de la multiplicació de cada foc per la xifra arbitrària i comunament acceptada pels historiadors, de 4’5, la qual cosa ens donaria un total de 2.768 habitants, als que hauríem d’afegir els que tenen una estimació inferior a 25 lliures, i a més els pobres de solemnitat, els externs i els esclaus. Total unes 500 persones més, que ens donaria una quantitat aproximada d’habitants de 3.300 persones.

Anem a veure qui són els individus, generalment pertanyent a la mà major, que figuren a l’estim amb una valoració més alta.

La família més rica és, sense dubte, la formada pels mossens Francesc, Pere i Jeroni Desbrull , amb 4.200, 2.542 i 1.850 lliures, respectivament.

A continuació tindríem a mossèn Perot Seguí amb 3.800 lliures, i que, com els anteriors, vivia a lo que se coneixia com a illeta dels prohòmens de fora.

Segueixen en Perot Martorell “Xanet”, amb 2.200 lliures (que vivia a la illeta homònima), Joan Martorell “Bibí” també amb 2.200 lliures (illeta d’en Pere Serdà), Joan Serdà amb 2.100 lliures i que vivia a la illeta del mateix nom.

Jaume Martorell “Roig” figura amb 2.000 lliures, Jaume Puig “de l’Alboraia” 1.350 lliures (illeta de Joanot Seguí), Pere Castell “Gruat” 1.300 lliures a la illeta del mateix nom, Llorenç March 1.300 lliures (illeta de Toni Cànaves “Xotí”), hereus de Francesc Alemany amb 1.300 lliures (a la illeta homònima), Toni Axartell 1.200 lliures (illeta de Joan Miret), Joan Pont “de la Torre” 1.100 lliures (illeta de Guillem Totxa), i els hereus de Pere Totxa amb 1.057 lliures que habitava a la illeta de Toni Castell.

Finalment, amb 1.000 lliures estimades a cadascú, figuren Jaume Grua (illeta de Toni Serdà), Joan Torandell (illeta de Perot Martorell “Brama”), mossèn Toni Aulí, notari (illeta de Perot Malià), Toni Campos (a la illeta del mateix nom), mossèn Joan Reig “Guilló”, i la dona Alemanya (ambdós a la illeta del “Bens dels Capellans”).

Paradoxalment, no trobam a Joan Mas, el personatge elevat per l’historiador Joan Binimelis a la categoria de “mite”, fins el lloc número 50 del Llibre d’Estims, amb 400 lliures, i domiciliat a la illeta de Perot Malià.

Pàgina del llibre d’Estims de 1547 on hi figura Joan Mas.
PUBLICITAT

En 1552, Joan Mas, fou nomenat jurat de la vila i al següent estim, de l’any 1556, ja figura amb 700 lliures, i no serà fins a la dècada dels 60 quan començà a créixer el seu patrimoni fins a convertir-se en una de las majors fortunes de la vila.

PUBLICITAT
PUBLICITAT