ELS FORATS DE POLLENÇA

287
Forat de La Campana
Els nostres noms de lloc

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

El Diccionari Català.Valencià-Balear (DCVB) defineix forat com una “obertura que travessa un cos o que s’hi endinsa considerablement.” En la geografia pollencina trobam molts de topònims amb aquesta denominació, inicialment referits a espais buits que travessen les parts més elevades de les muntanyes, de la costa, o de les roques en general, visibles des de punts diversos de la serra o de la mar.

Els 4 forats del Cavall Bernat

Forats al Cavall Bernat

A la serra del Cavall Bernat ,’hi ressenyam quatre de ben coneguts pels excursionistes. Correlativament s’hi troben el Forat de la Talaia (pel seu interior se veu la zona de la Ferradura de Sant Vicenç); el Forat Petit, amb vistes a la vessant nord; l’Ull de Bou és el més gran i més vistós, per la qual cosa rep diversos noms com l’Ull de l’Agulla, El Forat, El Forat Gran, el Forat Gros, l’Ull del Diable, o el Pet del Frare. També Gerònim de Berard al seu llibre “Viatge a les viles de Mallorca” (1789) l’anomena Na Foradada. Finalment, i prop del Morro de Bóquer, al final de la serra, hi ha el quart forat, anomenat la Campana, com podem llegir i veure al blog “Malalts de toponímia” de Joan Campamar “Meneta”.

Els Forats de Formentor

El Forat de Ca n’Eloi està situat a la península de Formentor, entre Ca Na Ruixa i les Moles. Es tracta d’una mena de pont natural ben visible des de la mar i no tant des de terra. L’Arxiduc Lluís Salvador el cita com a “Pont de les Moles”.

Forat de Ca n’Eloi

I sense abandonar aquesta península, documentam altre Forat, a la zona compresa entre el Cap de Catalunya i el Colomer, i més concretament, entre els Molins d’en Pau Carro i la Font de la Gavina. Al llibre “Mallorca Vora Mar”, del que en són autors els germans Joan i Vicenç Sastre, es diu que “vora la cinglera destriam sobtadament el Forat, un esfondrament espectacular que ulla l’abisme”.

Altres forats pollencins

Altres indrets coneguts, genèricament, com “el Forat”, els podem trobar al coll de Cuixac; a la zona des de Punta Beca a la caleta d’Ariant (entre el Ninot i les Figueretes); o a Ternelles, entre el puig de l’Esbaldregat i el puig de Gironella. A més, el geògraf pollencí Miquel Àngel March ens aporta un parell de topònims també a Ternelles com el Pas del Forat, que travessa la Serra de Cornavaques, molt a prop de Cala Estremer, o la Pesquera del Forat, que diu que es tracta del Barrobí, a la Cala Castell.

També et pot interessar:  EL DAVALLAMENT DE POLLENÇA

Al mateix llibre dels germans Sastre, esmentat anteriorment, podem llegir: “A recer del penyal [Racó del Cavall Bernat] es troba una misteriosa cabana. Les fites, tot seguit, ens orienten, en un breu descens, cap a una barraca de carboner que indica un pas, providencial per salvar sense traves els espadats del ‘morro del Forat‘ (320 m), i accedir al coll de la Capellassa.” Tanmateix, Joan Campamar “Meneta”, al seu blog, ens assenyala una Punta del Forat, a Cala Barques, poc metres després del mollet o escar dels Durai.

El Forat de Mallorca

Forat de Mallorca

I no ens hauríem d’oblidar d’un dels més coneguts gràcies a la fotografia de Guillem Bestard, de principis del segle XX. Parlam del Forat de Mallorca, també anomenat El Pont, que és una roca foradada dins cala Romagueral, que té un accés dificultós des de terra. Bernat Cifre Forteza, al seu llibre “Geografia Lírica, I”, sota la fotografia d’aquest indret, del fotògraf Bestard, diu “.. vet aquí que em top amb aquesta “Mallorca en negatiu”, prodigiosa silueta llavorada per la pròpia maror, a l’aspra i emmurallada ribera de Tramuntana, de Pollença, vora un mal refugi, dit “Cala Romagueral”. La figura humana -que dóna idea de les dimensions d’aquesta “foradada”- és el nin Mateu Coll i Torres, fill d’en Toni “Magraner” (…)”.

Més “ponts” i forats

I ja que fem referència al topònim “Pont” com a forat, hem de ressenyar l’així anomenat, situat entre Cala Barques i la Punta de Coves Blanques.

Només ens queda veure la feminització del nom de lloc, i així, trobam el sementer de la Foradada, prop de les cases de Míner Gran; la penya Foradada, entre el puig de Son Vila i l’Arboçar; i, com hem dit abans, Na Foradada (serra del Cavall Bernat), a la que Gerònim de Berard s’hi refereix de la manera següent: “Hay una montaña que por los tres cuartos de su altura está taladrada de una parte a otra, de modo que se ve la luz.”

Per últim, hem de fer menció del penyal Foradat que es localitza a la vall de Colonya, dins l’Atzarim, segons ens explica Tomeu de “Can Cusset”, i també podem incloure en aquest llistat el topònim Cala en Forat, entre Cala En Feliu i Cala Murta, malgrat sigui un topònim patronímic, referit a alguna persona, perquè no coneixem cap “forat” a les seves immediacions.

Forats que duen a l’infern

Columna al Forat 502

Però hi ha altres tipus de forats que s’endinsen en la terra, com son les coves i avencs i dels quals tenim un bon grapat d’ells descrits per José Antonio Encinas, un dels majors experts en aquest tema com ha deixat constància a “l’Inventari Espeleològic de les Illes Balears” (1977) o als seus llibres “501 grutas del término de Pollença-Mallorca” (1994), i el “Corpus Cavernario Mayoricense” (2014), sense oblidar la “Relación inventarial de subterráneos naturales de las Illes Balears, año 2006”, continguda en un CD que acompanya el llibre de Daniel Mayoral i Tomeu Mateu “Mallorca, bellezas en la oscuridad”.
Entre d’ells podem citar els següents: Forat de la Balcera (320 m. d’altitud, avenc en el Pal, la muntanya més alta de Formentor), forat de la Barrera (avenc, prop del camí d’entrada a Pedruixella Petit), forat dels Batzers (entre el coll de les Egües i el torrent de Mortitx), forat Corcat (cova en l’Arboçar, a les Covasses), forat de la Cresta (cova pujant des de Cala Carbó al Cavall Bernat), forat del Didal (avenc a les proximitats de la torre d’Ariant), forat de Can Sales (cova), forat del Socarrat (avenc al puig de Can Groc), forat de l’Ullastre (és una cova a Llenaira), forat de les Escales (cova prop del coll d’en Tibova, a la vall de Colonya), Forat 502 (gran avenc a Formentor, a la zona del Fumat, on hi ha un fòssil de Myotragus), i forat de l’Infern (altre nom de la cova de Can Martorellet, a la Cala Sant Vicenç). També tenim un forat de l’Infern més conegut, al camí de pujada al santuari de Nostra Senyora del Puig, un avenc que, segons el Bolletí de la Institució Mallorquina d’Ensenyament (1885) “en el camino hay un hoyo llamado es Forat de l’infern, que está formado de roca foisforescente (sic) y dicen que cuando le aplican el oído oyen ruído, y tambien hay como un asiento practicado en la roca, llamado Sa cadireta del Bon Jesús.”
Encinas també afegeix un avenc a la serra de la Font, que ell anomena el Foradingo, paraula que no existeix als diferents diccionaris de la llengua catalana, però que vendria a significar “un forat petit.” Així mateix inventaria la cova del Foradingo a la serra de la Font, amb aixecament topogràfic.

També et pot interessar:  LA LLEGENDA DEL PUIG DE POLLENÇA

I ja tan sol ens queda que ressenyar dues coves Foradades, situades una a Can Vela Gran, i l’altra a la costa entre Punta Beca i la caleta d’Ariant i més en concret entre el Coal (o Coval) de la Morena i el Ninot.

Crec que ja hem foradat bastament per avui!

gif ANIMADO Volar-e