ELS ESPELEOBUSSEJADORS DEL GRUP NORD RESCATEN ...

ELS ESPELEOBUSSEJADORS DEL GRUP NORD RESCATEN XISCO GRÀCIA

    11107
    A l'esquerra, Guillem Mascaró, que dissabte va acompanyar en Xisco Gràcia en la immersió a la cova de la Piqueta, el d'enmig és John Freddy, qui ahir 17 d’abril va fer la primera immersió de 600 metres i que va deixar la via ben senyalitzada i amb botelles d'aire pel camí. El de la dreta és Joan Pérez. Bernat Clamor que és qui ahir va culminar el tros final i va aconseguir arribar on hi havia Xisco,no va voler sortir a la foto. Freddy i Bernat són els qui van trobar Xisco. Foto XB.

    Els espeleobussejadors del Grup Nord de Mallorca foren clau per al rescat de l’espeleobussejador Xisco Gràcia, que el vespre del passat dissabte 15 d’abril, va quedar atrapat a la cova de la Piqueta, a Manacor, degut a problemes tècnics a les botelles d’oxigen. De fet, va ser el pollencí Bernat Clamor qui va aconseguir trobar Xisco Gràcia poc abans de les sis de l’horabaixa, moment en què es va saber que l’espeleobussejador era viu i que, aparentment, estava bé.
    Segons espeleòlegs que es desplaçaren fins al lloc dels fets, consideren que es va perdre molt de temps. En aquest sentit, comenten que el mateix dissabte tant Bernat Clamor com el també membre del Grup Nord, John Freddy, qui participà activament en les tasques de rescat, tenien intencions d’iniciar la recerca. De fet, tant un com l’altre, “són ben capaços de bussejar amb visibilitat zero. Però els ho impediren”. Llavors el diumenge iniciaren una perforació, que tampoc va donar bons resultats, “perquè és impossible des de la superfície trobar una cova que encara no està topografiada”, va especificar aquesta mateixa font d’informació. Per ser precisos, feren un forat de 37 metres de profunditat, però no aconseguiren arribar fins a ell, perquè no pegaren on pretenien. La intenció era foradar la roca per subministrar-li oxigen i queviures. Finalment, dilluns donaren el vist i plau als espeleòlegs del Grup Nord, també experts en espeleobusseig com el mateix Xisco Gràcia.
    Un primer espeleòleg del Grup Nord, John Freddy, va fer 600 metres i deixà instal·lada una guia i diverses botelles d’oxigen, perquè era impossible fer tot el recorregut amb una única botella. D’aquesta manera, un segon grup es va poder submergir cap allà les 14’22 hores amb el convenciment que, en dues o tres hores, arribarien a Xisco. Efectivament, a les 17’44 hores, es va saber la notícia que era viu.
    Feia dos dies que Xisco Gràcia es trobava en una cavitat de la cova de la Piqueta de 20 metres quadrats, situada a 40 metres de profunditat, ubicada a 900 metres de l’entrada de la gruta. Durant la llarga espera, Xisco va beure d’una fina capa d’aigua dolça. Bernat Clamor, a més de donar-li aigua i aliments, va acompanyar-lo durant mitja hora abans de sortir per donar la bona nova. Durant la conversa que mantingueren els dos espeleobussejadors, Xisco Gràcia explicà que creia que feia cinc dies que era allà dins i que patia perquè pensava que Guillem Mascaró, l’espeleòleg que l’acompanyava en la immersió, podria haver-se perdut. També li comentà que el renou de la perforadora primer li donà coratge, perquè es pensava que era d’un generador i que el cercaven, però en deixar de sentir renou, es va enfonsar, ja que va creure que havien abandonat la recerca.
    Després de més de 48 hores d’espera, a la cova de la Piqueta, tot va acabar bé: Xisco Gràcia era viu, cosa en la qual sempre confiaren els seus companys, perquè els qui en saben i el coneixen coincideixen en què és el millor espeleobussejador de Mallorca, una persona experimentada i per a res temerària.
    Ràpidament, es va posar en marxa la darrera fase del rescat i, poc abans de la mitja nit, Xisco Gràcia va sortir de la cova de la Piqueta pel seu propi peu, enmig d’aplaudiments i crits d’alegria per familiars, amics i equips de rescat. I és que, durant la llarguíssima espera, una gentada va voler seguir de prop el rescat de Xisco Gràcia i fins i tot es va mobilitzar un equip de suport, entre els quals cal destacar els companys de l’Institut de Llucmajor, on és professor.
    Mitja hora abans de sortir a l’exterior, un equip mèdic va atendre Xisco Gràcia dins la mateixa Cova, perquè s’acostumàs a la claror, abans de traslladar-lo a l’Hospital de Manacor per fer-li un reconeixement més que res per precaució.
    Xisco Gràcia és un gran expert en espeleologia i en espeleobusseig. Pel mes de maig, a Búger, va pronunciar la conferència “Roca, aigua i temps. Les coves subaquàtiques de Mallorca”, una conferència que es complementa amb un programa de “Al filo de lo imposible”. La seva tesi doctoral és sobre coves i, de fet, és reconegut com una autoritat en la matèria.
    En un món desconegut com és l’espeleologia, la cova de la Piqueta és de les més poc conegudes de la zona, sorprenent i molt perillosa. No debades, segons veïns de la zona, en dècades, s’han produït diverses víctimes.
    Els dos espeleòlegs, Guillem Mascaró i Xisco Gràcia, treballen en la documentació de la cova de la Piqueta, una cova en la qual han descobert coses molt interessants.

    gif ANIMADO Volar-e