ELS ALTRES “JOAN MAS”

539
Formentor ha estat testimoni de nombrosos desembarcaments corsaris. Foto: Xesca Serra

Rafel Morro Aguilar

És de sobres conegut que al llarg dels segles la vila de Pollença i també la resta de territoris del litoral illenc, ben igual que a altres indrets de la Mediterrània, ha sofert atacs piràtics llençats des de places musulmanes amb la intenció de provocar danys als enemics de la fe. Incursions en territori cristià que servien per fer botí, ja fossin queviures, objectes de valor o captius.

A Pollença, d’atacs piràtics, n’hem rebut uns quants. Però n’hi ha un que destaca per damunt la resta, un que no cal explicar perquè qualsevol persona pollencina, i també de l’Illa, en coneix a la perfecció els successos. Fou un esdeveniment terrible per a la societat i economia del poble, causant nombrosos desperfectes en les vides dels pollencins. Entre tots els que es defensaren per evitar mals majors, sobresurt la figura de l’heroi local Joan Mas.

en algunes altres ocasions també aparegueren “herois”

PUBLICITAT

Però, com deim, aquest no fou l’únic atac i, per tant, en algunes altres ocasions també aparegueren “herois” per a defensar la seva contrada, el seu bocí de terra o les seves famílies.

Ara que el Simulacre de Moros i Cristians s’ha vist interromput per la pandèmia, ens ha semblat adient rescatar de la memòria alguns actes “heroics” d’altres personatges de la nostra història, que protegiren els seus bens davant els atacs rebuts a les costes pollencines per part d’aquests pirates i corsaris de Barberia.

A finals del segle XVII el corsarisme a la mediterrània encara era latent i més viu que mai. S’utilitzava aquesta pràctica també en les guerres i se seguia emprant per dur a terme ràtzies contra els enemics de la fe.

Gabriel Suau, juntament amb altres companys, arriscaren la seva vida per defensar allò que era seu

En aquest context, tal i com es mostra al lligall 17059 de l’Arxiu Capitular de Mallorca, la possessió de Formentor -una de les possessions pollencines que amb més virulència sofrí aquests atacs al llarg dels segles- se salvà en 1697 d’una destrossa gràcies a l’amo de la finca. Gabriel Suau, àlies Canaver, natural de la vila de Pollença, estava arrendat a Formentor en aquells anys. Assabentat del desembarcament de 40 moros a la possessió de Formentor i a Cala Figuera i del seu intent d’atacar la torre de Formentor -on hi havia 13 persones entre homes i dones- i fer captius els seus habitants, Gabriel Suau, juntament amb altres companys, arriscaren la seva vida per defensar allò que era seu. Hem de suposar que, davant l’ingent nombre d’atacs piràtics que es rebien i, a banda de les típiques eines agrícoles que en un moment donat servien com a arma, l’amo de Formentor i la seva colla tenien alguna arma de foc per defensar-se. Fos com fos, el batalló pollencí, format per tan sols 10 membres aconseguí rebutjar l’atac dels 40 moros i fer fora aquells enemics, que embarcaren de nou en la seva fragata. Abans d’embarcar, però, el més valent i destacat d’aquells homes, Gabriel Canaver, va fer captius dos moros.

Davant d’aquesta situació, el mateix Gabriel va sol·licitar al Procurador Reial poder vendre aquells captius, car trobava el pagès que aquells actes posaven en perill la seva vida i que havia salvat moltes persones de ser fetes captives i, sobretot, d’haver-ho fet no només en allò temporal, sinó també en l’espiritual. Així mateix, el pollencí sol·licitava una ràpida resolució a la seva petició, perquè feia ja molts dies que es trobava fora de la seva llar i amb les tasques del seu contracte descuidades.

Els moros foren posats a disposició del Batle Reial de Pollença, que els empresonà a l’espera d’una sentència del Procurador Reial.

La cosa no acabà aquí. En les mateixes dates Formentor tornà ser el focus d’un altre enfrontament entre moros i cristians. Uns dies més tard de presentar aquella sol·licitud, Gabriel Suau, en nom del seu fill Jaume, qui també es convertí en distingit entre els seus amb el gran valor que mostrà davant els moros, en presentà una altra en referència a un altre actuació joiosa del seu fill. No sabem si l’estol sarraí era el mateix que havia atacat la Torre de Formentor, el que sí sabem és com es succeïren els fets. Jaume Canaver, juntament amb els missatges de la possessió de Formentor, Pere Gallard i Sebastià Solivellas reberen notícies que en les cales marines de dita possessió es trobaven fragates de moros. Alarmats per la situació de perill partiren armats amb la intenció de plantar cara als infidels per a defensar les seves llibertats i les de la seva gent i així, toparen en les muntanyes del lloc amb dos moros que encalçaven una guarda de la ciutat veïna d’Alcúdia. Els pollencins reduïren els dos moros, que foren captivats, i pogueren alliberar així la guarda alcudienca. Els moros foren posats a disposició del Batle Reial de Pollença, que els empresonà a l’espera d’una sentència del Procurador Reial. Així mateix, els Suau feren notar com a les Ordinacions del Regne es feia referència a un punt que establia que els moros que eren fets presoners en dit Regne passaven a ser propietat del captivador. Per això, es suplicava de nou al Procurador del Regne que Jaume Suau i els seus companys poguessin vendre els dos captius, ja que aquest fet ajudaria a que els habitants del litoral illenc i els mateixos “herois” pollencins assistissin de nou a la lluita en situacions similars puig redunda en utilitat comuna de tot el Regne i serveix d’escarment dels mateixos moros.

aquell home, que havia arriscat la seva llibertat i la seva vida davant un contingent més gran en nombre que el seu

Finalment, la situació dels moros captius es resolgué un any més tard, quan dia 7 de juny de 1698 el Procurador Reial donà permís a Jaume Suau i els seus companys de vendre els dos captius que havien fet presoners en les riberes de Formentor amb l’obligació, emperò, de contribuir amb 30 sous a les arques del Reial Patrimoni. Pel que fa als dos moros captius del seu pare, Gabriel Suau, el procurador sentencià del mateix mode amb la finalitat de que aquell home, que havia arriscat la seva llibertat i la seva vida davant un contingent més gran en nombre que el seu i que havia evitat que els moros fessin botí de la torre de Formentor, pogués fruir del preu i el valor que aquells captius li aportarien. Uns pollencins, pare i fill, que igual que molts altres en diverses ocasions es convertiren en herois defensant allò que els pertanyia i que volia ser pres per la força. Uns pollencins, en fi, que deixaren enrere pors i temors i s’enfrontaren a l’enemic amb l’arma més poderosa que hi ha: l’anhel de llibertat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

També et pot interessar