ELS ABEURADORS DE LA VILA

192
Abeurador de Sant Isidre. Foto Hans Monheim

Segons el Diccionari Català –Valencià -Balear, un abeurador és una pica o conjunt de piques grosses on abeuren el bestiar gros. O sigui, és un lloc on beu el bestiar, especialment els solípedes (cavalls, muls, ases) i els rumiants (vaques, cabres, ovelles). En tot cas, vull referir-me a aquelles construccions humanes que serveixen per a aquesta funció i que, normalment, es troben o trobaven als principals camins d’entrada al poble. Per això deixarem de banda aquells abeuradors i piques situats en zones rústiques del terme municipal de Pollença, allunyats de la vila, i farem quatre pinzellades dels que podríem qualificar d’urbans.

1.- Abeurador rodona, o abeurador rodó de Sant Domingo.

Situat a la placeta formada pel creuer dels carrers d’Alcúdia, Miquel Bota Totxo, Reina Mª Cristina i Via Pollentia. Antigament hi havia un abeurador que va ser destruït per les obres de cobriment de la solana. Segons Miquel Cifre i Pere Salas (“L’abastiment d’aigua a Pollença. 1998”), al bell mig de la placeta, el 1930 s’hi va construir un abeurador rodó, de pedra i estil anomenat ‘goligo’. Avui una part de les seves restes adornen la plaça del pou dels Tiradors.

Restes de l’abeurador Rodona situats avui a la plaça del Pou dels Tiradors

2.- L’abeurador vella.

Es trobava a la confluència de les solanes de la vila, a l’actual plaça del Pou dels Tiradors, en el camí reial d’Alcúdia. Tenim documentació a l’Arxiu municipal de Pollença que ens informa que per aquest abeurador la Vila pagava XII sous de cens els anys 1341 i 1342. Hi havia una sínia en les seves proximitats que el proveïa d’aigua. I al llibre del clavaria Rafel Martorell (1586-1587) s’escriu que se fan moltes feines de picapedrer a l’abeurador i s’hi sembren morers a les proximitats. Curiosament, en l’actualitat dita plaça també està adornada amb arbres de la mateixa espècie.

3.- Abeurador de Sant Jordi.

Se situava a la placeta de l’oratori de Sant Jordi, coneguda antigament com del Pou d’en Marí. Construït el 1878, va ser traslladat el 1896 al punt anomenat ‘els Beguins’, prop del torrent de Sant Jordi, en l’actual carrer de la Mar. Segons Miquel Cifre i Pere Salas, al seu treball citat anteriorment, “el motiu concret del trasllat fou pel problema que suposava la clastreta de Sant Jordi, que actuava com a barrera arquitectònica i no permetia l’accés dels carros a l’abeurador.”

4.- Abeurador del Lleó.

Construït el 1826 i enderrocat el 1970. Agafà aquest nom perquè “l’aigua [provinent de Ternelles] rajava de la boca d’un lleó de pedra de Santanyí, tallat per l’escultor Sebastià Vives. A poc a poc, com ha escrit Pere Salas, el Lleó es va menjar els antics noms de la zona, fins i tot desaparegué el nom oficial de la Font dels Àngels. Així, aquell indret batejat en honor a la Patrona de Pollença prest es va convertir en la Font del Lleó.” I també donà nom a un carrer, una aixeta i un rentador, oficialment batejat com de la Princesa.

5.- Abeurador de l’Alacantí.

Coneixem de la seva existència al manco des del 1886 i va ser enderrocat el 1970. En aquest carrer, a la cantonada amb el carrer de Cifre hi havia un senzill abeurador i un grifó amb la seva respectiva piqueta. Crec que fou eliminat en asfaltar el carrer.

6.- Abeurador de Sant Isidre.

Situat a la confluència dels carrers del Roser Vell i Mallorca, després de diverses propostes des del 1835, finalment s’inaugurà dia 13 d’agost de 1871, amb assistència del batle D. Juan Llobera, l’ecònom D. Bartolomé Aloy i la Banda de Música del “Progreso”. Quatre anys després, s’autoritza als Obrers de Sant Isidre per a col·locar damunt la font de l’Assolellador, una estàtua del Sant, patró del gremi de llauradors, i al que ja se l’havia dedicat oficialment un carrer el 1862.

Abeurador de Sant Isidre. Foto Hans Monheim

És l’únic abeurador conservat en l’actualitat, juntament amb les restes de l’abeurador rodona. De totes maneres hauríem de remarcar que el nom no prové de la col·locació de l’estatueta, perquè en aquest lloc s’hi situava anteriorment una creu que ja era anomenada amb aquesta advocació.

I per acabar, no hem d’oblidar que a la sessió de l’Ajuntament de 1862, es va oficialitzar el carrer de l’Abeurador (o del Abrevadero, en castellà), que va baratar el 1925 pel de Marquès Desbrull, en agraïment a la família Villalonga, i en concret, a José Francisco Villalonga Zaforteza, VIII marquès de la Casa Desbrull. Tanmateix, el 1997 el carrer es va escurçar perquè una part es va dedicar al poeta Miquel Bota Totxo.

Juan M. Torres Velasco, jmtorres953@msn.com

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of