ELEFANTS PEL CÓS D’UNA AGULLA

Aquests dies per Pollença s’ha parlat molt d’elefants, que són uns animalots que, en general, desperten una gran tendresa, per més que, com tots bé recordareu, hi va haver un rei caduc i prepotent que anar a caçar-ne li va sortir car en sentit poètic. Com que allò que ha arribat a les meves orelles no sé si és veritat o és mentida, independentment del que jo cregui o deixi de creure, cosa que té molt poc interès, callaré. Ara bé, aprofitaré els elefants que han sortit a rotlle, perquè voler fer creure que l’independentisme ha perdut les eleccions a Catalunya, ras i curt, és una fal•làcia tan gran com pretendre fer passar elefants pel cós d’un agulla.
I, a partir d’aquí, deix que els elefants es gronxin feliços i contents damunt la teranyina, per fer la meva lectura dels resultats electorals del 27-S.
Per començar, unes eleccions amb un 77’44 per cent de participació és una festa de la democràcia. Els resultats que surtin poden agradar o desagradar, però un 22’56 per cent d’abstenció (entre els quals s’han de comptar els molts, moltíssims catalans residents a l’estranger que, per coses de la junta electoral central, no varen poder exercir aquest dret) és insignificant.
L’altra gran sorpresa de la nit, si més no per a mi que som de tarannà pessimista inohipucfermés, va ser la clara majoria absoluta independentista. I és que, si el Parlament de Catalunya està representat per 135 escons, no cal ser cap set ciències per veure que la majoria absoluta són 68 parlamentaris. Bono idò, d’aquest 135 parlamentaris, ara mateix n’hi ha 72 (62 de Junts pel sí i 10 de les CUP) que clarament aposten per la Independència, 52 (25 de Ciutadanos, 16 del PSC i 11 del PP) que, com diu l’acudit, aposten per la dependència i els 11 de Catalunya sí que pot que, també com il•lustra la vinyeta, aposten pel “depèn”. De fet, durant la nit electoral, no em va passar per alt que un dels representants d’aquesta mescla entre ecoiniciatius i podemites s’avançàs a dir que “ens hauran de tenir en compte per pactar la sortida de Catalunya d’Espanya”. És clar que també em va semblar poc primmirat l’oferiment d’Iceta a un pacte d’estabilitat amb la coalició de Junts pel sí, perquè, tot sigui dit de passada, crec que el debat no va per aquest costat, però…
Dibuixat l’arc parlamentari, toca parlar de vots, i aferrem-nos: dels 5.314.913 electors convocats, n’hi va haver 4.115.807 que anaren a votar i, d’aquests, 4.077.934 votaren alguna candidatura, o sigui ni votaren en blanc ni feren un vot nul. D’aquest 4.077.934 votants, 1.620.973 va votar la coalició independentista Junts pel sí i 336.375, per les CUP, amb la qual cosa 1.957.348 electors varen votar clarament in-de-pen-dèn-ci-a.
Que no són la meitat més un dels vots és evident, però són una majoria no només clara, sinó també distanciada del bloc unionista que liderats pels Ciutadanos amb 734.910 vots, seguits pel PSC amb 522.209 vots i acabant pel PP amb 348.444 vots, sumen 1.605.563, en poques paraules: tots els unionistes plegats justet, justet fregaren el resultat de Junts pel sí.
En qualsevol cas, jo no m’atrevesc a sumar els 366.274 vots de Catalunya sí que pot ni a un bloc ni a un altre, com tampoc no faig comptes parlar dels 102.870 que han esborrat Unió del mapa polític, per no parlar d’aquells 21.941 que optaren pel vot en blanc o dels 15.932 que es consideraren nuls.
En definitiva, si els unionistes volen treure la calculadora i sumar i restar i dividir i fer arrels quadrades, ells mateixos. Jo em decant per la comunitat internacional que parla clar i català d’independència.

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e