

Felip Bennàssar Vidal
El silenci és absolut, un calfred recorre tot el cos. La tarda és calmosa. No hi ha ningú pels carrers i places. Romp la quietud el so esgarrifós de les campanes tocant amb ràbia el via fora.
En Joan Mas, seriós i atent, damunt la finestra de la Cortera, amb l’escut i l’espasa a les mans, com sempre ho ha fet. Al carrer que ara porta el seu nom, dos cristians separats l’un de l’altre, amb sos vestits blancs i les rústiques armes per a la defensa, garrots, troncs, rastrells, forques…
Arriben pel carrer Major, bastaria des de can Costa o sortint del carrer Ecònom Cifre, els tres antagonistes sarraïns. Avançant lentament, cautelosos, silenciosos i a la vegada temorosos, mirant per tot arreu. L’anomenat Lloctinent, en una part del carrer i a l’altra, un poquet més enrere, el majestuós Dragut, els dos portant la torçuda espasa moruna. Rere i al centre l’Abanderat amb sa senyera al vent.
En Joan Mas salta de la finestra i pareix tot coratjut… Veu l’enemic… Dubta… Fa enrere, una, dues vegades -sense donar mai l’esquena a l’enemic- i… a la tercera, es para, just davant ca seva, i mirant al cel prega:
"Mare de Déu dels Àngels,
assistiu-nos..."
fa una petita pausa i girant-se al carrer:
"Pollencins alçau-vos,
els pirates són aquí".
És el que volem sentir els pollencins. Es podria transmetre i tots a ca nostra, això sí vestits de cristians, podríem veure i sentir el moment més sublim de la festa.
A la plaça de l’Almoina, el combat continua. No hi ha ningú, sols els actors principals. En Joan Mas i en Dragut topen les puntes de les espases, un pic, dos, tres…
Se sent un fort esclafit de canons. Són allà, a Monti-Sion. Baixa, pel carrer del mateix nom, el Batle amb la senyera pollencina. Els moros baixen els braços i entreguen la senyera groga a Joan Mas.
Arriba la pau. Formen tots un esquadró, separats un de l’altre almenys dos mestres i marxen cap a la Parròquia a escoltar i cantar el “Te Deum”, no sols per donar les gràcies per la victòria contra els sarraïns, sinó més bé pregar per vèncer, aquest nou perill, que és el “coronavirus”.