EL SIMULACRE QUE VENDRÀ

667
Les il·lustracions dels Moros i Cristians fetes per l'artista Georgina Gamundí ornamenten el mostrador de la Farmàcia Ventayol de Pollença. Foto: Xesca Serra.

Felip Bennàssar Vidal

El silenci és absolut, un calfred recorre tot el cos. La tarda és calmosa. No hi ha ningú pels carrers i places. Romp la quietud el so esgarrifós de les campanes tocant amb ràbia el via fora.

En Joan Mas, seriós i atent, damunt la finestra de la Cortera, amb l’escut i l’espasa a les mans, com sempre ho ha fet. Al carrer que ara porta el seu nom, dos cristians separats l’un de l’altre, amb sos vestits blancs i les rústiques armes per a la defensa, garrots, troncs, rastrells, forques…

PUBLICITAT

Arriben pel carrer Major, bastaria des de can Costa o sortint del carrer Ecònom Cifre, els tres antagonistes sarraïns. Avançant lentament, cautelosos, silenciosos i a la vegada temorosos, mirant per tot arreu. L’anomenat Lloctinent, en una part del carrer i a l’altra, un poquet més enrere, el majestuós Dragut, els dos portant la torçuda espasa moruna. Rere i al centre l’Abanderat amb sa senyera al vent.

En Joan Mas salta de la finestra i pareix tot coratjut… Veu l’enemic… Dubta… Fa enrere, una, dues vegades -sense donar mai l’esquena a l’enemic- i… a la tercera, es para, just davant ca seva, i mirant al cel prega:

"Mare de Déu dels Àngels, 
assistiu-nos..."

fa una petita pausa i girant-se al carrer:

"Pollencins alçau-vos, 
els pirates són aquí".

És el que volem sentir els pollencins. Es podria transmetre i tots a ca nostra, això sí vestits de cristians, podríem veure i sentir el moment més sublim de la festa.

PUBLICITAT

A la plaça de l’Almoina, el combat continua. No hi ha ningú, sols els actors principals. En Joan Mas i en Dragut topen les puntes de les espases, un pic, dos, tres…

Se sent un fort esclafit de canons. Són allà, a Monti-Sion. Baixa, pel carrer del mateix nom, el Batle amb la senyera pollencina. Els moros baixen els braços i entreguen la senyera groga a Joan Mas.

PUBLICITAT

Arriba la pau. Formen tots un esquadró, separats un de l’altre almenys dos mestres i marxen cap a la Parròquia a escoltar i cantar el “Te Deum”, no sols per donar les gràcies per la victòria contra els sarraïns, sinó més bé pregar per vèncer, aquest nou perill, que és el “coronavirus”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT