EL QUE EL VENT S’ENDUGUÉ, ESCLAUS POLLENCINS

284
Exvot dedicat a les Verges del Puig de Pollença i de Montserrat i a les Ànimes del Purgatori. Episodi de desembarcament de pirates nord-africans. Santuari del Puig de Pollença.

Antoni Domingo

En temps del COVID-19, una altra epidèmia ens amenaça, la del virus del políticament correcte, una ideologia lliberticida que pretén veure la historia baix el prisma de la moral dels temps actuals i que com a una pel·lícula de Disney redueix als seus protagonistes en bons i dolents. Un dels seus paranys pretén reduir els europeus en imperialistes esclavistes i la resta del mon en les seves víctimes. No pretenc aquí caure en la trampa de defensar el contrari, sinó de fer veure l’altra vessant, la por que patien molts de pollencins davant la possibilitat real de romandre captius dels turcs o dels pirates africans.

Per adonar-nos, basta observar el sistema de seguretat i alarma present a tota la costa de Mallorca, les torres de vigia, les fortificacions i les ingents quantitats i esforços que els nostres avantpassats gastaren en mantenir tota aquesta infraestructura de defensa. L’ensurt de l’atac de Dragut, el 1550, i les desgraciades experiències viscudes per exemple per Ciutadella, el 1558, o Maó, el 1535, n’eren un record permanent. Però la por quotidiana no era que es repetissin aquest esdeveniments a gran escala, que també, sinó el pànic sobretot dels mariners i de la gent que anava a treballar a les finques i possessions de les marines. Habitual era abans d’emprendre un viatge per la mar, fer testament i la gent amb possibles contractar una assegurança per a que el poguessin redimir en cas lo encaptivassen moros. Com també era normal anar al camp a treballar la terra armats i protegits pels temibles cans alans, els quals només podien tenir o criar els qui habitessin a menys d’una llegua de la mar, per anar contra los moros.

PUBLICITAT

A pesar de l’explicat i sense haver fet una investigació específica, són nombrosíssims els pollencins esclavitzats que trobam a la documentació, els casos de Guillem Andreu Damià (1570), Joan Riusech (1578), la filla de Gabriel Cladera (1578), Francesc Comelles (1596), Antoni Vila (1599), Joan Brullet (1599), Joan Mestre (1614), Joan Reig (1614), Domingo Totxa (1615), Guillem Campamar de Síller (1621), Pere Cifre (1628), Bartomeu Nadal Escandeu (1654), la muller de Miquel Campamar de Boquer  i els seus quatre fills minyons (1644)… Alguns moriren esclaus en terra de moros, altres amb més sort foren redimits i pogueren retornar a la seva terra, com tres dels germanets Campamar, als quals trobam passant la quarantena a Alacant el 1644, després d’haver estat alliberats del seu esclavatge.

Precisament la redempció, era el gran negoci i la primera opció, ja des del primer moment, oferta pels segrestadors. Així trobam el cas de Sebastià Soliveres de la Coma (1652) el qual fou rescatat pagant 150 reals de vuit, arreplegats a correcuita per la seva dona Margalida Prohensal. Les negociacions i el pagament es feren a Formentor, estant allà fondejades les dues galiotes dels moros que havien capturat a Sebastià. Margalida s’hagué d’endeutar i retornar el préstec amb un 10 % d’interès. Per sort, aquella família optà al fons per rescatar captius cristians instaurat pel Batliu Ramon de Verí i així eixugà el deute. El mateix fons benèfic fou l’utilitzat per a redimir a Gabriel Tomàs (1657). A vegades la redempció no era de persones, sinó d’objectes valuosos a ulls dels qui estiguessin disposats a pagar, fou el cas d’unes relíquies cristianes capturades pels moros, el rescat fou arreplegat pel l’aleshores clavari de Pollença, Perot Mas (1581), fill de l’heroi Joan Mas.

Aquest tipus de negociacions de redempció efectuades a la costa eren força delicades i perilloses, pel que es prenien tot tipus de precaucions. En coneixem una de 1585, quan 3 vaixells de moros havien capturat dues sageties i les tenien una a Formentor i l’altra a les cales del cap del Pinar d’Alcúdia. El batle envià dos cavalls que s’aproximessin a negociar, que procurant no esser enganyats havien de demanar la llista de captius, de quina nació eren i si havia mallorquins entre ells. El batle tenia, a més a més, ordres expresses del virrei de no alçar bandera (atacar amb la gent d’armes) si no ho feien els moros primer.

La majoria de pollencins captius, ho estaven a Alger, i precisament d’allà era d’on sortien moltes de les naus dels pirates. La nostra primera línia de defensa eren els vaixells despatxats en cors, però si aquests eren superats, els moros arribaven a Mallorca, desembarcaven o restaven a l’aguait de les seves preses a llocs protegits de la costa. A la badia pollencina els llocs preferits eren Formentor i les cales del Pinar d’Alcúdia, però també els tenim documentats a llocs com Cala en Gossalba (1607), Cala Murta (1661), Cala Castell (1663) o Ariant (1599 i 1615).

Precisament els episodis d’Ariant tingueren conseqüències nefastes, el primer amb tres pollencins capturats i portats a Alger. Mentre que el segon fou refusat al crit de via fora, els qui acudiren en socors presentaren batalla i feren recular als moros fins a la mar, aconseguint prendre alguns presoners entre els pirates.

Un altre enfrontament sagnant es produí a Formentor (1587), els moros també s’hagueren de retirar, però moriren homes pollencins de ferides en el combat, almenys que sapiguem Bernat d’Olesa i Pere Cifre. Enfrontaments com aquest de Formentor a vegades eren celades, les quals consistien en que la nostra gent armada esperava d’amagat sorprendre els moros quan desembarquessin, en tenim de documentades al 1604 i al 1652.

PUBLICITAT

També al 1626, a Formentor, ja fos en una altra celada o no, aconseguí escapar-se de les galeres dels moros un captiu. Una vegada desvelada la seva identitat, els mallorquins quedaren en xoc, es tractava de un tal Joan, de nació de moriscos de València. Joan contava que després d’haver estat embarcat en les galeres dels moros es determinà en escapar per venir a la bona part i esser bon cristià. Les autoritats desconcertades no sabien ni com classificar-lo, un captiu cristià?, un renegat?, moro?, esclau?. Les coses tant abans com ara, eren molt més complicades dels que alguns ens volen fer creure.

PUBLICITAT
PUBLICITAT

També et pot interessar