EL PUIG, SEMPRE EL PUIG

El Puig de Pollença és sempre present en l’imaginari dels pollencins. Uns el tenen present per qüestions de fe, altres per ser un espai constantment present en la vista i la seva vida. ¿Quin pollencí no hi ha pujat multitud d’ocasions amb la intenció de gaudir de la caminada a peu, gaudir de la vista, pregar en la intimitat o dinar-hi amb família? Fins i tot alguns han intentar endur-se’n la seva imatge a nous mons on la vida els ha traslladat per voluntat o per força com és el cas de la imatge d’avui.
El pollencí que s’endugué aquesta imatge i d’altres dels llocs i festes més emblemàtics de Pollença a Amèrica, ara fa prop d’un segle, intentà, pens jo, endur-se’n trossets de l’estimada vila a un lloc desconegut, però ple de prosperitat econòmica. “Pollença en el cor” ho titularia jo, i ben segur que aquesta imatge i d’altres li ompliren els ulls de llàgrimes en més d’una ocasió quan recordava tot el que havia deixat aquí.
Un altre dia intentarem explicar-vos aquesta entranyable història.
Avui, més que res, contemplar la imatge que ha retornat en el temps i l’espai des de l’Argentina on contemplar el Puig de Pollença fa devers un segle. A primera vista tot sembla igual que en l’actualitat, per cal fixar-se en els detalls per veure que el Puig també va canviant i les pedres centenàries també canvien. El primer que es veu es que els pins, pins vells i grossos, que actualment envolten aquesta zona d’arribada al santuari no hi són, com tampoc hi eren a la resta del Puig que en altres imatges d’època apareix ben pelat d’arbreda, i és que en aquell temps la llenya s’utilitzava com a combustible. I parlant d’arbres, una altra diferència respecte avui són els dos arbres que sobresurten a la imatge i que hi havia davant l’entrada de l’església, un xiprer i un lladoner, semblen, i una figuera a la part de la cuina; devia ser a l’hivern quan es feu la foto perquè no tenen cap fulla.
També a l’edifici s’hi ha fet alguns canvis en aquest segle, la torre, si vos hi fixau, no sembla ta merlatada com ara està, i a la zona de la cuina actual també s’hi ha fet alguns canvis. I el camí que ho veis que també ha canviat, a la imatge no està gens empedrat.
Una altra cosa que es pot veure són les dues persones que hi ha a l’escala; no es veuen massa bé i no se sap qui són –per ventura algun d’ells és el pollencí que s’endugué la imatge- no ho sabem-.
El Puig de Pollença o el Puig de Maria, tant fa és el mateix lloc que des de fa segles omple la vista i l’esperit de molts pollencins.

41total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e