El Puig de Pollença és sempre present en l’imaginari dels pollencins. Uns el tenen present per qüestions de fe, altres per ser un espai constantment present en la vista i la seva vida. ¿Quin pollencí no hi ha pujat multitud d’ocasions amb la intenció de gaudir de la caminada a peu, gaudir de la vista, pregar en la intimitat o dinar-hi amb família? Fins i tot alguns han intentar endur-se’n la seva imatge a nous mons on la vida els ha traslladat per voluntat o per força com és el cas de la imatge d’avui.
El pollencí que s’endugué aquesta imatge i d’altres dels llocs i festes més emblemàtics de Pollença a Amèrica, ara fa prop d’un segle, intentà, pens jo, endur-se’n trossets de l’estimada vila a un lloc desconegut, però ple de prosperitat econòmica. “Pollença en el cor” ho titularia jo, i ben segur que aquesta imatge i d’altres li ompliren els ulls de llàgrimes en més d’una ocasió quan recordava tot el que havia deixat aquí.
Un altre dia intentarem explicar-vos aquesta entranyable història.
Avui, més que res, contemplar la imatge que ha retornat en el temps i l’espai des de l’Argentina on contemplar el Puig de Pollença fa devers un segle. A primera vista tot sembla igual que en l’actualitat, per cal fixar-se en els detalls per veure que el Puig també va canviant i les pedres centenàries també canvien. El primer que es veu es que els pins, pins vells i grossos, que actualment envolten aquesta zona d’arribada al santuari no hi són, com tampoc hi eren a la resta del Puig que en altres imatges d’època apareix ben pelat d’arbreda, i és que en aquell temps la llenya s’utilitzava com a combustible. I parlant d’arbres, una altra diferència respecte avui són els dos arbres que sobresurten a la imatge i que hi havia davant l’entrada de l’església, un xiprer i un lladoner, semblen, i una figuera a la part de la cuina; devia ser a l’hivern quan es feu la foto perquè no tenen cap fulla.
També a l’edifici s’hi ha fet alguns canvis en aquest segle, la torre, si vos hi fixau, no sembla ta merlatada com ara està, i a la zona de la cuina actual també s’hi ha fet alguns canvis. I el camí que ho veis que també ha canviat, a la imatge no està gens empedrat.
Una altra cosa que es pot veure són les dues persones que hi ha a l’escala; no es veuen massa bé i no se sap qui són –per ventura algun d’ells és el pollencí que s’endugué la imatge- no ho sabem-.
El Puig de Pollença o el Puig de Maria, tant fa és el mateix lloc que des de fa segles omple la vista i l’esperit de molts pollencins.
