EL PI DE SANT ANTONI CREMA AL FOGUERÓ MÉS GRAN DEL MÓN

315

Joan Martorell

En honor a Sant Antoni i davant un caramull de gent, un grup d’homes alça una monumental soca de pi de prop de 20 metres. Ajudats per cordes el claven en un forat que hi ha que hi ha a terra, en mig de Plaça ben davant de l’Església. Una vegada col·locat tot el poble ho celebra amb joia. És l’hora de començar… a fer un fogueró.

No és Pollença, és Canals

Tot això succeeix cada dia 1 de gener en un poble valencià anomenat Canals, veïnat de l’Alcúdia de Crespins i de Xàtiva. El que realment fan en aquest tradicional i festiu acte és col·locar el que serà l’ànima, el pilar central d’un gran fogueró que prendrà el dia de la revetlla de Sant Antoni. Els canalins presumeixen que aquest fogueró és el més gran del món, i ho deu ser perquè els anys 90 va entrar al llibre Guiness dels rècords. Però la seva inclusió al famós llibre no va ser per la seva altura, si no per la quantitat de llenya que s’usa. Es calcula que arriben a acumular entre 150 i 800 tones de llenya, en funció de la font consultada. L’altura, devers 20 metres, tan alta com la soca central.

La festa al voltant del patró Sant Antoni a Canals comença la vigília de la immaculada concepció, 8 de desembre. Aquest dia els festers munten cavalls i carros engalanats per anar a cercar el primer tronc de la foguera i arrossegar-lo fins a la Plaça en un acte que anomenen “entrà de la primera soca”. En aquesta mateixa jornada centenars de persones se’n van a fer llenya pels boscos propers per deixar-la preparada pel muntatge del fogueró, que s’inicia el primer dia de l’any i acaba el dia 13 de gener.

La foguera de Canals acabada

Per alçar aquesta primera gran soca sempre s’han utilitzat exclusivament cordes fermades a les cases dels voltants de la plaça i unes forques per subjectar el tronc. Però enguany, per primera vegada, s’ha fet ús d’una grua i s’ha acordonat la zona de treball per a més seguretat. Una decisió que no ha agradat als més tradicionalistes del municipi.

Una vegada plantat el primer pi, els dies següents els “plantaors” s’encarreguen de muntar la foguera sota les ordres del mestre. Es construeix amb troncs llargs, quasi tant com el central, que es van col·locant al voltant de la soca principal donant a tot el conjunt una forma completament cònica. Acabada aquesta fase, tot el conjunt s’enrevolta molt curosament, i utilitzant diverses varietats de pi, d’una gran quantitat de branques amb fullaca verda, la pinassa. Al final, a dalt de tot, es corona amb un taronger.

La revetlla de Sant Antoni tot pren amb una gran traca, un fum espès cobreix tot el poble i durant tota la nit un equip de bombers la mantenen controlada. Els dos dies següents continua la festa amb una gran quantitat d’actes rituals molt arrelats en la tradició. La festa acaba el dia 18 de gener, el dia dels “parells”. Dos festers a cavall recorren els carrers del pobles repartint joguines per a tots els nins i nies. Al final, els parells es dirigeix a l’església, on fan tres voltes, tres tombs, com els que podem veure a altres pobles de Catalunya i Balears.

Fotos de les festes de Sant Antoni 2007 – per Ximo Pérez www.coneixercanals.com

La llegenda conta que l’origen de la festa el trobam l’any 1748, quan l’església va quedar dreta després d’un gran terratrèmol. Els canalins ho volgueren agrair a un sant, però no sabien a quin i per això posaren molts noms dins un sac i en tragueren un. El sant que va sortir va ser Sant Antoni. En realitat l’origen d’aquesta festa és el mateix que el Sant Antoni pollencí o pobler o manacorí i el trobam en els rituals pagans de purificació que es perden en el temps. Té més a veure amb el canvi de cicle agrícola que amb qualsevol Sant Cristià.

Aquí, a Pollença, també tallam un pi de 20 metres i l’anam a cercar fent una gran festa, després també el clavam a un forat davant l’església, ajudats amb cordes fermades a les cases dels costats de la plaça Vella, mentre tot el poble observa. Aquí encara no hem arribat a la grua i tothom col·labora per alçar-lo. Tard o d’hora els estàndards de seguretat potser també ens obligaran a usar-la. Després no el cremam, sinó que el pujam. El més curiós és que al barri de la Torre de Canals també es planta un pi de grans dimensions a la plaça, però es fa el primer cap de setmana de maig, i aquest sí que es pujat per un jove del poble. A dalt de tot si posava un conill o un pollastre, però avui en dia hi ha un coet que el pujador ha d’encendre i ha de baixar ràpidament per no cremar-se.

Pi de Santa Creu al barri de la Torre a Canals

Conèixer altres tradicions germanes, sens dubte, ens permet conèixer-nos una mica més a nosaltres mateixos i, perquè no, millorar les nostres pròpies tradicions. Els dies següents a la festa, a Canals, s’organitzen jornades de replantació de boscos.