EL PAL I EL PI DE FORMENTOR

114
El Pal. Foto Hans Monheim.

Puig situat a la banda septentrional de la península de Formentor, entre el coll de les Fontanelles i la penya de la Cova dels Morts.

Localització

La muntanya del Pal assoleix els 434 metres d’alçària i, segons Joan i Vicenç Sastre al llibre Mallorca Vora Mar (2003), presenta dues testes separades per un reduït planiol, amb un penya-segat impressionant. Tancant l’estreta carena apareix un mur ciclopi d’índole similar a altres construccions defensives d’origen prehistòric.

El topònim es troba reflectit en diversos documents, però no deixa de ser curiós que en molts d’ells aparegui sota la denominació de “morro o cap”, malgrat la costa no presenti cap prolongació del terreny dins la mar. I així, l’Arxiduc Lluis Salvador (1897) l’anomena “Morro del Pal”. I com a “Cap o Cabo del Pal” figura al Mapa de les Illes Balears de Francisco Coello, auxiliado por Pascual Madoz (1851) i al Mapa General de Tomás López de Vargas Machuca (1773).

De l’antiguitat del topònim ja ens parla Ramon Rosselló Vaquer i Jaume Bover Pujol, el quals al seu treball “El comerç de l’orxella, Mallorca s. XV: algunes notes”, publicat en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana núm. 57, i a un altre treball intitulat “Falconaria baleàrica: la falconeria a les Balears s. XIII-XV”, que també va aparèixer a la revista Cala Murta, ens assenyalen que l’any 1358 “els procuradors reials paguen a Guillem Tió i Guillem Montserrat per treure 7 falcons dels agres de Formentor, del Puig del Pal i de les penyes del Castell de Pollença. A més li paguen 14 lliures, 9 sous i 9 diners per provisió de 6 falcons montarins dels agres de Formentor.”

També et pot interessar:  ELS FETS HISTÒRICS DEL 31 DE MAIG

El Pal no es de fusta

I ara hauríem de veure l’etimologia del mot “pal”. En principi, res te a veure amb el significat de peça de fusta cilíndrica i llarguera, o qualsevol altra de les accepcions que figuren al Diccionari Català-Valencià-Balear. En el Congrès Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes, a una comunicació presentada per Ernest Querol Puig, titulada “El Pal- és de riu o de muntanya?. Metodologia per a l’estudi dels orònims i dels hidrònims”, Pal- i el seu femení pala- coincideixen amb altres paraules molt antigues i d’una zona molt àmplia. En aquest article s’ofereixen molts de topònims francesos amb aquesta arrel, possiblement d’origen indoeuropeu i amb el significat de “roquissar, espadat”. I respecte a la toponímia catalana escriu que “Pal és un poble de la parròquia de Massana (Andorra) a 1551 m. d’altitud, escalonat de cara al migdia, a la vora del riu Pal; [també és] el cim culminant (423 m alt) de la península de Formentor (dins el municipi de Pollença (Mallorca)”. Igualment el mateix nom es refereix al coll del Pal que és una depressió de 2.374 m. alt de la línia de crestes que separa la vall del Ter (Setcases, Ripollès) i de la del Tec (Prats de Molló, Vallespir) entre roca Colom i el cim de Costabona. Altres derivats clarament oronímics són Sa Palaua: puig del terme de Bunyola (Mallorca). I pel filòleg Joan Coromines “de una metàfora estesa a moltes llengües resulta pala en l’accepció ‘pendent llis i molt inclinat en una muntanya’, per comparació amb la superfície de la fulla d’una pala.”

El Pal i el Pi de Formentor

Finalment, s’ha d’afegir que, segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, “s’ha suposat que és en aquesta altura on s’aixecava el ‘Pi de Formentor’, cantat per Miquel Costa i Llobera.” També es pot deduir el mateix de la poesia del prevere D. Martí Vives al periòdic El Día núm. 4457, de 16 d’octubre de 1935, titulada “Dalt d’El Pal de Formentor”, on es recullen els versos següents:

També et pot interessar:  MAIG DEL 68 (I): LA REBEL·LIÓ JUVENIL

“Damunt penyal que, vèrtig
dóna sols el mirar-lo
diu, s’assentava l’arbre
SENYOR DE LA RIBERA
que amb l’harpa de sa màgica
viril força poètica,
amb FORMENTOR per sempre
va En Costa agermanar.
Mes ¡ay! Que de tal arbre,
ja no’n queda ni rastre.
un dia de tempesta,
un llamp el va estimbar!
¡Flambant morí! Entre xiulos
cantà el vent la victòria;
i amb titànica força,
per la Ribera brava
les cendres va escampar!

Tanmateix, la situació d’aquest mitològic pi no resulta gaire clara. No de bades, a l’Almoina, núm. 64, de maig 1926, ens informa que “la fuerza del temporal desencadenado sobre esta comarca, el día 6, derrumbó nuestra apreciada reliquia El Pí de Formentó o de la posada con el cual se inspirara nuestro llorado vate Mosen Costa Llobera, causando en nuestro pueblo su derrumbe honda consternación”. Un dia el trobarem…