EL NOU DECRET DEL GOVERN SURT ENVOLTAT DE CRÍTIQUES

611
L'hotel Don Pedro de Sant Vicenç. Foto: GOB.

Ahir, 15 de maig, es va publicar al Butlletí Oficial del Govern de les illes Balears (BOIB), el decret llei de mesures urgents i extraordinàries que, fins a finals de 2021, estarà en vigor i amb el qual es pretén potenciar el sector de la construcció i incentivar el turisme, per reactivar l’economia tan malmenada arran de la crisi de la covid-19. O sigui que, des d’ahir fins al 31 de desembre de 2021, les noves normes estan en vigor i, entre altres coses, hotels i altres establiments turístics podran augmentar un 15 per cent el seu volum actual, sense haver de demanar llicència urbanística i estant exclosos “del compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics que n’impedissin l’execució” i “exemptes de les limitacions temporals estivals vigents en qualsevol normativa autonòmica, insular o municipal”.

A partir de l’1 de gener del 2022, la llicència tornarà a ser un requisit per iniciar reformes.

Les construccions i edificacions de nova planta, sí que hauran de disposar de la pertinent llicència d’obres. Així com també les reformes en sòl rústic, ja que el decret només afecta les reformes en sòl urbà.

Cala Molins. Foto: Xesca Serra.

Declaració responsable

L’augment de superfícies, com s’ha dit, es podrà fer amb una declaració responsable dels promotors que es comprometin a complir la normativa i sense necessitat de comptar amb la pertinent llicència urbanística.

PUBLICITAT

La declaració responsable haurà d’anar acompanyada de la documentació requerida i el Govern podrà inspeccionar les obres. La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball tendrà un termini de tres mesos per confirmar que l’hotel on es faci la reforma ho té tot en regla.

Des del Govern, es demana que les reformes incloguin millores relacionades amb l’eficiència energètica i estalvi d’aigua.

Aquesta mesura ha estat criticada per part d’alguns arquitectes que consideren que la normativa urbanística és complexa, interpretable i, fins i tot, contradictòria. Per tant, no se soluciona cap problema, sinó que, quan aquests es detectin, les construccions ja estaran fetes.

Reconversió

Hotels i allotjaments turístics de zones madures, Platja de Palma, Llucmajor o Calvià, bàsicament; hotels i allotjaments turístics que abans del 13 de maig de 2020 s’hagin donat de baixa definitiva, i hotels que no estiguin en sòl rústic, també es podran convertir en habitatges de protecció oficial, centres d’investigació i innovació o instal·lacions sociosanitàries.

Mentre que l’ampliació es permetrà sense llicència urbanística, la reconversió permetrà l’eliminació de places turístiques, però requerirà l’autorització de l’Ajuntament implicat.

Què passa amb les places turístiques?

Mentre que, en el cas de la reconversió, queda clar que s’eliminen les places turístiques, les mesures no són tan clares quan es tracta d’ampliacions.

Entitats ecologistes com Terraferida o el GOB apunten cap a “un increment de places encobert”.

I és que, si bé el text apunta que es pot incrementar la superfície, però no es permet un augment del nombre de places o d’altures dels hotels. El decret modifica la Llei Turística per “permetre que els menors de 15 anys (abans era fins als 12 anys) puguin ocupar llits supletoris” fins a un màxim de 2 persones per habitació, sense que computin per al màxim de places turístiques. A més a més, també permetran que les habitacions individuals de més de 10 metres quadrats “puguin ser ocupades com a dobles”.

Llocs de feina

Durant la presentació del Decret llei, el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes considerà que “la dinamització de la construcció serà clau en la recuperació econòmica” lluny del model expansiu d’altres moments, ja que es pretén “facilitar i agilitar les intervencions en edificacions urbanes ja existents permetrà millorar-les, fer-les més sostenibles i allargar-ne la utilitat”.

Durant els 18 mesos de vigència del Decret llei, la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball ha calculat que tendrà un impacte de 3.519 milions d’euros –un 7,5 per cent del PIB–, a més de permetre la creació de 31.089 llocs de feina –un 6 per cent del mercat laboral–. Per illes, a Mallorca, es mobilitzaran 22.703 milions d’euros i es crearan 23.876 llocs de feina.

Des de sindicats com Comissions Obreres, qüestionen que es generin 30.000 llocs de feina i que absorbeixin treballadors de l’hostaleria, on s’han destruït molts llocs de feina, desfent-se de plantilles que treballaven en condicions precàries i amb acomiadaments improcedents.

Des de la patronal, les previsions no van més enllà que es puguin generar 20.000 llocs de feina.

La resposta dels ecologistes

Fa uns dies, quan el decret no s’havia aprovat ni publicat al BOIB, Terraferida, informava que les illes Balears “tenen 450.000 places hoteleres i més de 100.000 places de lloguer turístic legal. A aquesta xifra caldria sumar-hi desenes de milers de places il·legals (sols a Airbnb se’n oferten més de 52.300 de forma il·legal), superant de molt les 600.000 places”. I ja aleshores alertava que “mentre tots els ciutadans han de complir les lleis, ara més que mai, veim com les grans cadenes hoteleres gaudeixen d’una nova butlla i es poden botar lleis que la resta de sectors no poden deixar de complir-les”.

Per la seva banda, a través d’un comunicat de premsa, el GOB denunciava que el Govern de les illes Balears aprofitàs “el discurs de la reactivació econòmica postCOVID per agilitzar paquets normatius i projectes que tornen a cercar en la construcció; i el binomi amb el sector de la indústria turística en alguns casos, sense la suficient avaluació d’impacte ambiental”.

A l’hora que retreuen que el decret “s’ha discutit amb hotelers, però en absolut amb els agents socials, excepte sindicats majoritaris”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT