EL NOU CORONAVIRUS 2019: CIÈNCIA I RESPONSABILITAT SOCIAL

1120
PUBLICITAT

Maria Suau Sans / Graduada en Ciències Biomèdiques

A principis de desembre del 2019 van començar a arribar pacients a l’hospital de la ciutat de Wuhan (Xina) amb símptomes de pneumònia, febre, tos seca i dificultat per respirar. El 31 de desembre les autoritats sanitàries xineses van decidir comunicar a la Organització Mundial de la Salut el que estava passant, ja que desconeixien el causant de la malaltia. Aviat, a principis de gener del 2020, es va identificar un nou coronavirus com a agent causant. Tot i les estrictes mesures de contenció aplicades pel govern xinès, el brot inicial de Wuhan es va escampar ràpidament, afectant altres zones de la Xina i aviat es van començar a detectar casos en altres països. De llavors ençà, casos i brots de la malaltia s’han estat registrant a l’Àsia, Europa, Austràlia, Àfrica i Amèrica, tot i que a hores d’ara els epicentres de la pandèmia es troben als continents europeu i asiàtic. En la darrera actualització del Coronavirus Resource Center del John Hopkins (20 de març 2020) es registren 245.484 casos confirmats a nivell mundial i 10.031 morts, i a Espanya hi ha 18.077 casos confirmats i 833 morts. El passat dissabte 15 de març el Govern Espanyol va decretar l’estat d’emergència. Des del Punt Informatiu Pollença hem volgut repassar la informació clau referent al tema des d’un punt de vista científic.

Què és el SARS-CoV-2? I què és el Covid-19?

Els coronavirus són una família molt gran de virus causants de malalties respiratòries que van des de malalties lleus com el constipat comú fins a malalties greus com el Síndrome Respiratori d’Orient Mitjà (conegut per les seves sigles en anglès MERS-CoV) o el Síndrome Respiratori Agut Greu (SARS-CoV). El fet que la seva forma recordi a la d’una corona solar és el que li dona el nom de coronavirus.

El Síndrome Respiratori Agut Coronavirus-2 (SARS-CoV-2) és el nom que se li ha donat al nou coronavirus 2019. Per altra banda, la malaltia associada al virus s’anomena COVID-19. El SARS-CoV-2 és una nova soca que es va descobrir el 2019 i que no s’havia detectat en humans prèviament, però això no significa que no existís prèviament en altres espècies.

PUBLICITAT

Els coronavirus són virus zoonòtics, això significa que es transmeten entre animals i persones, com també ho és el virus del grip. Tot i que encara no és segur, s’ha hipotetitzat que aquest cop el virus s’ha transmès de la ratapinyada al pangolí i del pangolí ha passat a humans. Animals de companyia, com cussos i moixos, o animals de granja ni transmeten ni pateixen el virus. És important entendre que no estem parlant d’un nou virus, sinó que es tracta d’una nova soca (subtipus) originada gràcies a la immensa capacitat que tenen els virus de mutar. Una mutació és una modificació espontània en la informació genètica que pot generar un canvi en les seves característiques. Això pot permetre als virus adquirir la capacitat d’infectar noves espècies que abans no podia infectar, com per exemple als humans.

Simptomatologia

Els símptomes més comuns d’infecció són tossina seca, febre, dificultat per respirar, dolor muscular i cansament. En casos més severs la infecció pot desencadenar una pneumònia, síndrome respiratori agut, sepsis o xoc sèptic que pot provocar la mort de la persona.

Contagi

Ara mateix el contagi s’està produint entre éssers humans. Tot i que encara no tenim suficients dades epidemiològiques per poder determinar amb certesa amb quina freqüència i facilitat s’escampa aquest virus, s’estima que aproximadament una persona pot infectar de dues a tres persones a través de gotícules provinents del sistema respiratori, com serien atxems, tos o exhalacions, i que aquestes gotícules poden infectar gent que es trobi a una distància d’uns dos metres de la persona portadora. També se sap que el virus pot sobreviure en superfícies entre 4 i 72 hores, depenent del material.

Actualment s’estima que el període d’incubació (que és el temps que passa entre que una persona està exposada al virus i comença a manifestar símptomes) per COVID-19 oscil·la entre dos i catorze dies, tot i que hi ha estudis que hipotetitzen que aquest període pot ser fins i tot més llarg.

PUBLICITAT

A banda de saber que el virus el pot transmetre una persona quan comença a mostrar símptomes, existeix evidència suggerint que el contagi es pot produir també durant el període d’incubació, el que implica que una part dels contagis es puguin produir abans que es comencin a manifestar símptomes.

Prevenció

Les mesures estàndard per prevenir infecció i contagi consisteixen en rentar-se les mans sovint durant més de 20 segons, tapar-se la boca i el nas quan tossim o fem un atxem (ja sigui amb un mocador o amb el colze), evitar tocar-se ulls, nas i boca, i evitar contacte amb qualsevol persona que mostri símptomes de malaltia respiratòria. Amb la informació que disposem fins ara, sabem que existeixen col·lectius que presenten més risc de patir complicacions mèdiques que d’altres en cas d’esdevenir infectades per SARS-CoV-2. Aquestes persones són gent major (a partir dels 60 anys el risc incrementa) i gent que presenta altres co-morbilitats com hipertensió, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties pulmonars cròniques, càncer, immunodeficiències i l’embaràs (aquest últim pel principi de precaució).

Com que encara no disposem d’una vacuna o tractament antiretroviral que ajudi a prevenir contagis (tot i que ja s’estan començant a fer estudis clínics a diferents llocs del món, un d’ells Catalunya) hem d’entendre que les mesures que estem prenent, el distanciament social i la quarantena, són imprescindibles per protegir als grups de risc i evitar la saturació del sistema sanitari. Això és important perquè estem parlant d’un virus amb una alta capacitat de contagi. Molta gent serà portadora, molta gent emmalaltirà i, tot i que l’índex de mortalitat sigui bastant baix, una petita fracció dins un gran nombre d’habitants (més de 40 milions a Espanya) es converteix en un gran nombre de persones que necessitaran atenció i material sanitari i potencialment acabaran col·lapsant el sistema sanitari (situació que ja han viscut diferents regions italianes, per exemple), causant morts evitables. El que s’està intentant fer amb les mesures aplicades durant l’estat d’emergència és, sobretot, evitar el col·lapse del sistema sanitari per a que es pugui atendre degudament a tots els pacients, controlar el brot i evitar morts innecessàries.

Casos

Un cas confirmat és aquella persona amb un test de laboratori positiu per SARS-CoV-2 (en aquest cas es fa una prova molecular d’amplificació de material genètic anomenada Real Time-Polymerase Chain Reaction o RT-PCR), independentment de si presenta símptomes o no. Els casos confirmats no inclouen els casos sospitosos o probables, és a dir, que per temes de capacitat de cribratge del sistema sanitari no es pot realitzar un test a tothom i es prioritza a gent que presenta símptomes i forma part dels grups de risc. Això implica que el nombre real de casos sigui, en realitat, molt més elevat del que diuen les xifres oficials. El nombre de casos reals es pot estimar mitjançant models matemàtics, per exemple, un equip de la Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat un model que el 18 de març va predir que una fracció percentual de 0,00925% de pollencins podrien ser portadors de SARS-CoV-2, que aplicat a una població d’uns 16.000 habitants, dona com a resultat uns 148 infectats (no necessàriament malalts però potencialment “contagiadors”).

PUBLICITAT

És per això que parlem de responsabilitat social, el més probable és que, estadísticament parlant, si ets una persona portadora no et passi res, però com a individu tens la responsabilitat social de tallar la cadena de contagi, per evitar que el virus acabi passant a una persona a la qual li podria comprometre la vida. L’aplanament de la corba de nous casos que tant es comenta en diversos mitjans serà més o menys ràpida depenent del nostre comportament.

Pànic social

Una de les conseqüències de l’estat d’alarma i la sensació que s’està lluitant contra quelcom desconegut  amb un desencadenament incert són les dinàmiques d’ansietat, estrès i pànic social que s’han materialitzat en forma d’exhauriment de mascaretes protectores (provocant que aquells que realment les necessiten -personal sanitari i gent dels grups de risc- hi tinguin un accés limitat) paper higiènic o diferents tipus d’aliments. L’explicació simplificada d’aquest tipus de comportament gregari que donen els neurobiòlegs cognitius es basa en la capacitat de contagi de l’ansietat i l’instint humà d’aprendre copiant. Igual que quan els infants aprenen imitant el que fan els pares, quan la gent veu que queda poc paper higiènic o poca pasta, o veuen a algú agafant-ne més del normal sentirà l’impuls de fer el mateix “per si de cas’’, generant una reacció en cadena. La realitat, però, és que no exhaurirem les reserves de menjar, podeu estar tranquils, no cal fer compres compulsives.

Lluitar contra el virus de la des-informació

PUBLICITAT
TOT MARCO digital

Ara mateix, la corba de casos nous de COVID-19 no és l’únic que està creixent de forma exponencial, la quantitat d’informació que existeix és aclaparadora. Cada cop és més difícil ser crític amb tot el flux que ens arriba a través de tots els mitjans de comunicació als que estem constantment connectats i exposats. És molt important que siguem crítics i ens demanem si allò que estem llegint o escoltant prové d’una font fiable i si ha estat contrastat científicament, ja que l’únic que s’escampa més ràpid que el SARS-CoV-2 és la desinformació i els rumors falsos.

PUBLICITAT