EL NISPRO, AUTÈNTICAMENT Km-0

208
Foto: Guillem Puig.

Guillem Puig. Sa Veu.

En uns moments on es reivindica amb molta força el consum conscient i arrelat a la terra hi ha un seguit de fruites que assoleixen una especial rellevància no només per tractar-se d’autèntics productes quilòmetre zero -amb tots els avantatges que això comporta a nivell ecològic per l’estalvi d’embalatges i combustible- sinó perquè, com en el cas del nispro, ajuden a promocionar una fruita ben coneguda a la nostra comunitat, però força allunyada dels circuits de consum globalitzat.

El nispro és de les fruites de proximitat de la nostra comunitat, unes fruites que són conegudes com de quilòmetre zero, una etiqueta que serveix per reivindicar que es tracta d’una fruita de temporada i que cal aprofitar en el moment de la seva plena -a finals de primavera i començaments d’estiu- per gaudir de la seva frescor i dels múltiples beneficis que aporta a la nostra salut.

PUBLICITAT

El nispro és una fruita de carn ferma, ataronjada, sucosa, compacta i amb un curiós sabor que alterna el dolç i l’àcid alhora, essent la precursora mediterrània dels sabors agredolços que la cuina oriental ha popularitzat durant els darrers decennis.

El nispro és el fruit del nisprer del Japó (Eriobotrya japonica) que, tot i ser original de la Xina oriental, fou des del Japó on s’estengué arreu del planeta gràcies als intercanvis comercials que mantenia l’imperi nipó amb les potències europees. Curiosament, l’arribada del nisprer es va deure a la seva vàlua com a arbre ornamental i va tenir lloc al llarg del segle XVIII; però no fou fins a finals del segle XIX quan es començà a consumir el seu fruit, un consum que s’inicià a la zona de la Mediterrània ja que el seu conreu s’adaptà molt bé a les zones on tradicionalment es conreaven els cítrics. En menys de cinquanta anys el nisprer aconseguí fer-se un lloc en el món de les fruites tradicionals, desplaçant el nesprer europeu (Mespilus germànica), sobretot per mor dels seus fruits grans i sucosos.

Es conté que el nispro és un dels primers fruits que es pot consumir en primavera ja que, sempre depenent de les zones, arriba als mercats a partir del mes d’abril, arribant fins a finals de juny.

De fulla perenne

El nisprer és un arbre fruiter de fulla perenne que se singularitza per comptar amb un tronc gruixat que dona lloc a una copa arrodonida i amplament cònica i per unes fulles simples, alternes, coriàcies, el·líptiques i de grans dimensions. Les branques primàries es ramifiquen en branques secundàries, i les branquetes més joves són de color marró clar i peludes. Per la seva banda, les fulles tenen els marges dentats i presenten unes venes ben marcades, essent de color glabre i brillant per l’anvers i de color terròs al revers.

El nisprer floreix durant la tardor i presenta unes inflorescències d’aspecte llanut on es disposen les flors, unes flors que són de color blanc i desprenen un agradable olor. Es tracta d’unes flors hermafrodites que són pol·linitzades pels insectes, de tal manera que la presència d’un nisprer sol atraure molta fauna al voltant de l’indret on s’ubica.

El fruit, el nispro, és una drupa de color groc-ataronjat que compta amb una pell dura, gruixada i suau que conté al seu interior una polpa dura i sucosa de sabor àcid i dolç. A l’interior del fruit s’hi troben entre una i cinc llavors de color marró brillant.

Les condicions ambientals que permeten un creixement òptim del nisprer són aquelles on no se superen els 3 graus negatius, ja que tant les flors com els fruits són sensibles al fred. Això fa que siguin més viables en zones lliures de gelades primaverals, preferiblement amb una humitat atmosfèrica relativament baixa.

Sol créixer bé en qualsevol tipus de sol, sempre que aquest compti amb un bon drenatge, tot i que les millors produccions se solen donar en sols argilosos, rics i profunds.

Sembrar la llavor

El nisprer és un fruiter fàcilment reproduïble per llavor, la qual cosa fa que hi hagi una gran diversitat de varietats, unes varietats que s’han de sembrar en primavera, repicant-les l’any següent. L’empelt se sol realitzar durant el segon any a finals de primavera seguint el mètode d’escudet o planxa, mentre que els exemplars adults se solen empeltar de corona.

El cultiu del nisprer és molt senzill, requerint únicament cures especials les panícules florals i els fruits. El nisprer és convenient sembrar-lo a començament de primavera o principis de tardor, sempre tenint present que no arribarà a la seva plena producció fins passats almenys cinc o sis anys. Pel que fa a la seva poda, cal deixar créixer lliures quatre o cinc ramificacions, eliminant de la base únicament les branques excessivament altes. Sempre és recomanable podar-lo a l’estiu, abans de la floració i després de la collita. Com a poda d’aclarida, cal fer-ne una prèvia a la floració, despuntant i eliminant dues terceres parts de la panícula floral. És convenient també realitzar una aclarida de fruits a finals d’hivern, deixant-ne únicament entre tres i sis per ramellada.

Menjats al moment

La millor manera de consumir els nispros és frescos i collits al moment; tot i això, si se’n tenen molts es poden conservar fàcilment en forma de confitures i melmelades, ja que el contingut de pectina dels nispros fan la funció d’espessidor natural.

Els nispros són, per tant, l’exemple perfecte d’un producte nostrat que, sense comptar amb grans campanyes promocionals, acaba convertint-se en el que hauria de ser un consum de fruita conseqüent: una fruita de temporada, quilòmetre zero i amb un respecte escrupolós vers els ritmes naturals que regeixen la nostra agricultura des de temps immemorials.

A l’hora de comprar nispros convé escollir aquells que presentin una carn ferma i ben acolorida, ja que verds resulten indigestos, preferiblement sense taques negres.

PUBLICITAT

En alguns casos, els nispros produïts sense productes químics tenen taques negres a la pell que sovint no afecten a la qualitat del fruit, però sí al seu aspecte.

PUBLICITAT
PUBLICITAT