EL NAN DE CAN COSTA

266
Retrat de Ramon Cerdà, devers l’any 1883.

Els nans són aquelles persones afectades de nanisme, és a dir aquelles que són de pes i talla inferior, en un mínim del 40%, al dels individus de la mateixa edat. La quantitat de nans no és gaire significativa, però són persones que han cridat l’atenció a la resta, i no sempre en sentit positiu.

Una d’aquestes persones fou Ramon Cerdà Corró, més conegut pel Nan de Can Costa, per mor de l’estreta vinculació que va tenir la seva família amb la família Costa.

Ramon era fill d’una família pagesa de Pollença, al segle XIX que, com la majoria de l’època, tingué molts de fills, com a mínim sis.

El pare era Guillem Cerdà, nascut devers 1806, poc se sap d’ell, però el 1845 estava a la finca de Can Xarrió a Cuixac. Sa mare era Catalina Corró Provenzal, nascuda devers 1811 i el 1875 ja era vídua.

PUBLICITAT

El matrimoni Cerdà Corró va tenir, com a mínim sis fills: Joan (n. 1837); Ramon (n. 1844); Jaume (n. 1843); Margalida (n. 1839); Bartomeu (n. 1834) i Guillem (n. 1841).

El Cerdà Corró conraren les terres de la família Costa, durant vàries generacions, que aleshores era la més rica –o de les més riques- del poble. La relació entre les dues famílies va arribar a ser tan intensa que a el nan Ramon prengué el malnom de la família on estaven llogats i per això li deien el nan de can Costa.

El retrat que acompanya aquesta crònica és de Ramon Cerdà, entorn de 1883, quan fou retratat per capellà i historiador Mateu Rotger. La plagueta del dibuix i d’altres dibuixos fou recuperada fa anys per Damià Cerdà “Damianet” i que ara la seva vídua, Isabel Retamar, ens ha cedit. Les dades biogràfiques han estat aconseguides pel col·laborador del Punt informatiu, Joan Torres.

Per acabar aquesta breu nota dir que Ramon Cerdà Corró, el nan de can Costa, va morir el dia de sant Antoni, 17 de gener, de 1889 als 46 anys d’una “gastritis crònica”, testà el notari de Pollença Gabriel Ribas.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT