EL MOLL, GRÀCIES A LA SEVA DIVERSITAT, TÉ UN GRAN POTENCIAL DE TALENT PERSONAL

401
El professor Pere Antoni Borràs dirà el pregó de les festes de la Mare de Déu del Carme d’enguany.

Pere Antoni ve d’una família de mollers de tota la vida, molt lligada al mar, però ell ha triat un altre camí professional. És llicenciat en Educació Física a la Universitat de Barcelona, i doctorat a l’UIB, d’on és, des de 1998, professor de l’àrea d’educació Física i Esportiva del Departament de Pedagogia i Didàctiques específiques de la Universitat de les Illes Balears.

També ha desenvolupat una important tasca d’investigació havent publicat més de 20 articles en revistes científiques, més de 30 treballs en llibres i ha participat en diferents congressos relacionats amb l’activitat física i l’esport. Des de 2008 es membre de la Xarxa Europea de promoció de l’activitat física saludable (HEPA), que pertany a la OMS. i membre del grup d’investigació de l’associació “Schools for health Europe” de la Unió Europea.

– Què suposa per a un mollero com tu ser el pregoner de les festes del Carme en un any tan especial com aquest?

Especialment aquest any, que probablement tots recordarem per molt de temps, que hagin pensat amb jo per fer el pregó del meu poble m’omple de satisfacció. Em fa molta il·lusió seguir les passes del meu pare que fou el pregoner ja fa uns quants anys.

PUBLICITAT

– Ens pots avançar alguna cosa del pregó?

Estarà centrat en la gratitud com a concepte que hem d’aprendre d’una situació com la que hem viscut i encara viurem per un temps.

– Què era i què és per tu el Port de Pollença?

Fins als 18 anys ho era tot, la meva vida no se n’anava molt més enllà. La família, els amics, els estudis i l’oci estava tot concentrat aquí.

Actualment, a part de ser la meva residència de cap de setmana i vacances escolars dels nins, és un espai molt gran dels meus pensaments. És el meu refugi, el meu lloc de serenor.

És difícil descriure la sensació del divendres horabaixa, que sembla que s’activen totes les alarmes per posar rumb cap al Moll…

Quin paper ha jugat i juga l’activitat física i els hàbits saludables en la crisi del coronavirus?

Fonamental en dos aspectes més concrets: en primer lloc, durant els períodes de confinament i reducció de mobilitat, l’activitat física ha suposat per a moltes persones, principalment a casa i, després en horaris específics i franges horaris, una via de canalització d’energia i ha engrescat a moltes persones no actives a augmentar els seus nivells d’activitat física

En segon lloc, estem comprovant en els estudis preliminars de prevalença del SARS-2 CoV que les persones físicament actives que han patit la malaltia tenen manco gravetat de conseqüències negatives i recuperacions més ràpides i amb manco seqüeles.

– Fins a quin punt la crisi sanitària farà replantejar-se l’educació i l’activitat física en general?

Probablement, un grup important de la població que ha agafat l’hàbit de fer activitat física de forma regular consolidi aquest hàbit. Per altra banda, molta gent s’adonarà de la facilitat que suposa passar a un estil de vida actiu i els beneficis que això comporta.

– Creus que es valora en la seva justa mesura l’educació física a escoles i instituts?

No. Amb els nivells d’activitat física de la població de les Illes Balears, l’única via de garantir l’equitat social i d’oportunitats perquè els nins i joves puguin adoptar un estil de vida actiu és l’escola. Dues hores setmanals, quan les recomanacions mínimes són de 7, em sembla totalment insuficient. Per altra banda, els professionals de l’educació física necessitam donar un valor afegit a la nostra pràctica professional perquè la societat demandi aquest increment de temps actiu a l’escola.

– Com a professor de la facultat d’educació de l’UIB, com creus que serà el curs que ve?

Estem preparant un curs en format dual per si a cas hem de tornar a enviar als estudiants a ca seva. La part més teòrica de les assignatures romandrà igual que sempre, ja que des de fa molts anys i degut a les seus universitàries de Menorca i Eivissa, ja ho feim tot per videoconferència i sistemes no presencials. La part pràctica estarà organitzada en formats d’agrupacions horàries que permetin als estudiants presències quinzenals i amb continguts adaptats per mantenir la distància recomanada. En cas d’haver d’anar a confinament, està tot previst amb sistemes telemàtics que ens permeten interactuar des de qualsevol indret. La UIB va ser pionera fa 25 anys amb la implantació dels campus virtuals, aquest avantatge ara és molt positiu.

– Durant la darrera dècada, el món de l’activitat física ha experimentat un boom que ha fet que es multipliquin per 100 els esdeveniments esportius. A què creus que s’ha degut això i en quin punt ens trobam actualment?

Determinades pràctiques esportives com les curses populars han experimentat un creixement increïble, però al mateix temps els esports col·lectius han disminuït molt la seva àrea d’influència. La veritat és que tenim uns nivells de persones actives lleugerament superior a fa deu anys però no tant com caldria esperar-se si ens centram en l’anàlisi d’aquests tipus d’esdeveniments.

La societat està evolucionant cap a una activitat física més individualitzada i manco col·lectiva i col·laborativa. La nostra feina com a investigadors és explicar el fenomen per poder adaptar les polítiques i les actuacions a intervencions eficients basades en evidencies a fi i efecte d’aconseguir una societat més activa, i per tant, més sana, i si és possible, més sostenible també socialment.

– Tornant al Port de Pollença. Com valores l’evolució que ha patit el Moll d’ençà que cursaves l’EGB?

El Moll només ha evolucionat en dimensió. La nostra societat en els temps de l’EGB, era ja multicultural i diversa. Vàrem créixer envoltats de diferència i de desigualtat. El fenomen ha augmentat, igual que ho ha fet de forma global.

Ara bé, de manera negativa m’agradaria destacar que, malgrat som més veïnats, la participació comunitària és menor que abans. Com a cosa positiva el Moll té un potencial de talent personal, gràcies a la seva diversitat, que pot evolucionar de forma molt satisfactòria.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT