EL MOLETÓ DE LA GRANJA

205

Tomàs Vibot

Ara que a poc a poc la temperatura davalla i els dies es fan més adients per travessar comellars i alzinars, us menarem a través dels racons manco petjats del gran gegant que és la mola de Planícia. Avui pujarem directament des del portell del bosc de les Mosqueres fins a l’esquena de la muntanya i des d’aquí enfilarem la carena fins assolir el moletó de la Granja. Després, tornarem pel comellar de les Rotasses al punt de partida, després d’haver invertit entre tres i tres hores i mitja de caminar efectiu.

Iniciam les passes a Esporles, vora l’església parroquial, on arrenca el camí del Correu. Seguint les indicacions i sense cap tipus de complicació afegida travessarem el pla de Can Dardal i posteriorment la carretera de Banyalbufar dos cops. Després d’aquesta segona, pujarem per l’antic camí reial de Banyalbufar fins al portell del bosc de les Mosqueres. Un cop passat, ens desviam a l’esquerra pel primer camí de carro que trobem. Aquesta nova tirada ascendeix ràpidament fins a un antic ranxo de carboner situat vora l’antiga partió de la Granja. Un cop aquí, sense passar-la, avançam vora la paret fins a situar-nos a peus del penyal. Continuam sota la timba cap a la dreta (tramuntana-mestral) fins localitzar, rere un esperó de la muntanya, un coster força pronunciat però fàcilment remuntable. Es tracta, tal com ens contà el sen Jaume Albertí “Masset” de Banyalbufar, d’un antic itinerari de carboners i caçadors de tords que ens durà damunt l’esquena de la mola.

Les primeres passes pugen esforçades per un tiranyó tímidament marcat. Un poc més amunt, trobarem una plana amb les restes d’un siti d’un antic coll abandonat. Aquí, a l’esquerra, podrem veure les restes d’un magnífic camí de ferradura que s’enfila fent ziga-zagues per on cal continuar. Aquest espectacular tram acaba en una meravellosa i tranquil·la plana amb restes de rotles de sitja. La travessam i remuntam cap a ponent l’únic petit coster no entrebancat per les roques. Un cop a dalt, trobarem una vella paret de partió.

PUBLICITAT

Un cop a l’altra banda, a la dreta, ens queda un pelat penyal on val la pena pujar-hi per gaudir de les interessants vistes (606 m). Cap a ponent s’alça el poblat puig de la Mola de Planícia (941 m), mentre que als peus s’estén una mar d’alzines. Entre el nostre punt i el puig de la Mola resta un turó aïllat: és la nostra propera fita, el moletó de la Granja (675 m).

Davallam de la penya i continuam en la mateixa direcció que fins ara portàvem. Ens trobam immersos dins un espès bosc, on entre les dolines s’obren restes de vells ranxos. Després de davallar sensiblement, arribarem a un petit coll, des d’on reprendrem una pujada fora camí. En poc més de vint minuts ens situarem damunt el moletó de la Granja. Des d’aquí, si anam uns metres en direcció tramuntana, serem damunt les timbes que guaiten al comellar de les Rotasses (per on davallarem). Des d’aquest punt, davallarem cap a ponent fins al coll dels Bous (651 m), el punt d’inflexió de la nostra ruta.

El coll dels Bous és la partió natural entre la Granja i Son Valentí, o el que és el mateix entre Esporles i Banyalbufar. Rep aquest nom gràcies a les Rotasses, un antic lloc de conreu situat a 550 metres d’altitud on es feia blat des del segle XVII.

Des del coll davallam en direcció tramuntana per un tirany fitat molt marcat. El tirany ens deixarà en una nova plana on arrenca una tirada de carro que no haurem d’abandonar. El camí entra dins el comellar de les Rotasses -on encara queden restes de marges- i descendeix amb rapidesa en direcció llevant. Més avall, en un punt estret, trobarem la bassa de les Rotasses, que malgrat el seu nom tipològicament respon a un aljub. Fa uns anys que fretura d’una part de la volta ha caigut. Sens dubte aquest dipòsit fou construït per suplir les mancances d’aigua que havien de patir els carboners, calciners i roters que feinejaven per la contrada. Si no s’hi posa remei, d’aquí poc temps la resta de la volta serà un record.

Continuam camí avall a través d’un atapeït bosc fins assolir el camí del Correu. Aquí voltam a la dreta i assolim el coll de la partió entre les Mosqueres i Son Valentí, on es troba la mítica Potada del Cavall, una altra de les marques llegendàries del nostre rei Jaume I que podem trobar a la nostra geografia. Les fonts orals deien que el cavall del rei En Jaume I hi deixà l’empremta després d’un bot des de Barcelona.

El camí del Correu davalla dibuixant un seguit de revolts. Més endavant passarem vora un dels accessos de les cases de les Mosqueres, un rafal depenent del gran latifundi capitalitzat per Son Valentí, una de les grans possessions banyalbufarines. El camí ara continua mostrant algunes restes d’empedrat i també una magnífica paret cabrera. Aviat serem de nou en el portell del bosc, on referem tot el primer tram de l’excursió fins a Esporles, punt final de la nostra eixida.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT