EL MÈ POLLENCÍ A PUNT D’OBTENIR LA CERTIFICACIÓ

Degustació de Mè pollencí a la passada Fira de Pollença.
Degustació de Mè pollencí a la passada Fira de Pollença.

L’any 2009, Eva Cerdà signava aquest reportatge sobre la certificació de la marca Mè Pollencí. Avui 2 d’agost de 2015, l’ajuntament de Pollença ha concedit una distinció de la Patrona a la Cooperativa Pagesa i PUNT iNFORMATIU ha pogut saber que aviat inauguraran la tan esperada nau de triatge.

Deu anys després d’haver impulsat el pioner projecte de la marca Mè Pollencí, la Cooperativa Pagesa de Pollença és a punt d’obtenir la certificació de la marca, o sigui certificar que aquell producte respon a un reglament que va més enllà de la normativa europea de seguretat alimentària.
El president de la Cooperativa Pagesa de Pollença, Martí Solivellas, afirma que, aquesta certificació de la marca Mè Pollencí, dóna una seguretat molt forta al consumidor a qui mai no s’ha d’enganyar.
Per tal d’obtenir la certificació, que qualsevol dia els arribarà, perquè s’han superat totes les auditories pertinents, la Cooperativa Pagesa de Pollença es va posar en contacte amb una empresa externa E.N.A.C. qui, amb la col·laboració de productors i de distribuïdors de carn de Mè Pollencí, redactaren un reglament amb les característiques que s’han d’exigir a la marca.
El reglament afegeix a la normativa europea que el Mè Pollencí ha de ser produït en extensiu, què ha de menjar, quina edat ha de tenir i altres aspectes que defineixen aquest producte.
Amb aquest reglament, E.N.A.C. ha duit a terme auditories tant a productors, això són ramaders, com a distribuïdors, o sigui carnisseries i restaurants. Això ha permès comprovar les faltes en la producció de Mè Pollencí, “faltes que impliquen sancions i/o penalitzacions, cosa normalíssima avui en dia i que, per altra banda, dóna tranquil·litat i garanties al consumidor”, explica Solivellas.
Tot plegat té un cost afegit i, també, unes repercussions en el preu final de producte, encara que Solivellas comenta que “enguany, i per mor de la crisi, hem acordat mantenir el preu de venda dels menets”.
En qualsevol cas, la certificació de la marca del Mè Pollencí implica una despesa de 8.000 euros anuals, ja que cada any s’han de repetir les auditories per mantenir el certificat i per garantir la qualitat. Tot i que “rebem subvencions d’Europa i de l’Estat, ho hem de bestreure nosaltres”, diu Solivellas.
A banda de la certificació, Solivellas apunta a què “hem tret les patents i marques de Madrid, perquè ningú pugui comercialitzar un producte amb el nom de Mè Pollencí. Això ens ha costat devers 800 o 900 euros, que no són molts de doblers, però que sumen”. Més enllà dels doblers, Solivellas fa referència a “la paperassa que hem hagut de fer i el temps que hem hagut de dedicar-hi”.
En qualsevol cas, en aquests moments, hi ha 8 productors de Mè Pollencí que han superat les auditories de la E.N.A.C. i que esperen que qualsevol dia els arribi la certificació, mentre que 5 productors hauran de corregir un seguit de deficiències per poder vendre la marca. En aquest sentit, Solivellas creu que “d’aquí uns mesos estaran en condicions per incorporar-se i tornar produir Mè Pollencí”.
Aquesta mancança en la producció “no ens afectarà, o no la notarem tant, perquè la crisi ens afecta bastat, sobretot a les grans superfícies i als restaurants. Del contrari, hauríem tengut problemes per poder cobrir la demanda. Tot i amb això he de dir que s’ha incorporat un nou restaurant, Los Zarzales al Port de Pollença, i que tenim tres restaurants en espera, que ens han demanat Mè Pollencí, però als quals no hem respost perquè estam a l’espera de la certificació. Tan aviat com la tenguem, ens posarem en contacte amb ells”.
I si els productors són 8 + 5, els distribuïdors són 11 entre restaurants i carnisseries.
Pel que fa al consum de Mè Pollencí, Martí Solivellas té l’esperança posada en “la temporada forta que, per a nosaltres, és entre juny i octubre, temps que coincideix en la temporada turística, però també quan hi ha més gent per aquí”.
En aquests moments, “des de la Cooperativa, despatxam uns 3.800 mens amb la marca de garantia Mè Pollencí. És possible que en surtin més, però sense marca. I això és important, perquè mai no s’ha d’enganyar la gent”, assegura Martí Solivellas.
Les característiques d’un Mè Pollencí es poden sintetitzar com “un animal molt ben configurat, amb una carn color rosa i molt poc greix”, així el defineix Martí Solivelles. Tot plegat es tradueix al paladar, però, per major seguretat, el consumidor ha de saber que “a qualsevol punt de venda, el consumidor pot tenir accés a la tarja que acompanya cada canal i en la qual consta on s’ha criat, quina edat tenia i altres dades interessants sobre la traçabilitat de les canals”.
Una altra qüestió important és l’alimentació del Mè Pollencí. En aquest sentit, Martí Solivellas informa que “ens fan un menjar a posta per a nosaltres, un tipus de pinso diferent com demostra el granulat, més gros que el convencional. Cada partida d’aquest pinso que ens arriba, nosaltres l’analitzam per poder veure la composició del menjar”. L’únic emperò d’aquest pinso és que “no podem assegurar que no tenguin transgènics, ja que la legislació és poc clara. Tot i amb això nosaltres diem que no volem transgènics, però quan parlen d’economia, se’n foten de la salut de les persones. És clar que creiem que s’hauria de declarar Mallorca lliure de transgènics, però no podem vetar uns productes sense tenir les coses clares i les etiquetes no donen informació. Forma part del confús món dels doblers!”.

Una producció específica, limitada i controlada
Per l’abril de 2007, el catedràtic de Producció Animal de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, Carles Buixader, reptava els pagesos pollencins cap a una producció específica, limitada i controlada dels projectes de qualitat, com el del Mè Pollencí que la Cooperativa Pagesa de Pollença va engegar l’any 1999 amb una meta molt clara: una vida digna per al pagès.
Han passat deu anys i, a banda de la consolidació i millora del projecte, “la mentalitat del pagès va canviant. Al principi, eren molt reticents als canvis. Ara saben que s’han de complir unes exigències, però la recompensa hi és. No debades, hi ha molts de pagesos que voldrien entrar a formar part de Mè Pollencí, sense fer res a canvi. Això no pot ser! Amb aquesta mentalitat, no es va enlloc”, afirma Solivellas.
Tan aviat com la Cooperativa pugui garantir una producció específica, limitada i controlada del Mè Pollencí, cosa que ja s’albira a hores d’ara, “tenim moltes ganes d’impulsar un projecte a partir de les figues, un projecte a l’estil de la Cooperativa de Sóller, on fan confitures, olis… De moment, però, el projecte està molt adormit, en part perquè no es pot fer a les nostres instal·lacions, sinó que s’ha de fer en una instal·lació diferent”, explica Martí Solivellas.

50total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e