EL MAPA SECRET DE LA SERRA DE TRAMUNTANA DE 1594

404

Maria Rosa Albis Ferragut

Regne de Mallorca, a 18 de setembre de 1594, l’albirament de l’armada turquesa a l’estret de Messina fa pensar en una possible invasió de l’illa. Pere Vivot, el Lloctinent General del Regne, envia una missiva a la Cort de Felip II on comunica les accions previstes en cas d’atac de la flota otomana, adjuntant un document que incorpora la descripció de la Serra de Tramuntana, lloc escollit per a refugiar a la població, i un mapa.

A mitjans del segle XVI la inseguretat derivada de les incursions puntuals i el constant i latent perill corsari obligaren a prendre mesures per a la defensa de Mallorca. El sistema més simple, per als que no lluitaven amb armes a la mà, era refugiar-se en una zona segura i amb les provisions necessàries per subsistir durant tot el temps en que el risc persistís. Aquesta seria la característica definidora del mapa de 1594.

Utilitzar les muntanyes amb interès defensiu era una opció ja ideada anteriorment pels governants illencs, com ho demostra una carta enviada a la Cort el 18 de juliol de 1576. El 1577 el secretari de guerra de Sa Majestat donà les instruccions pertinents: “En cas d’atac d’armada es refugiaria dins la fortificada Ciutat de Mallorca la major quantitat de gent possible, però en el cas de que aquesta fos assetjada totes les persones inútils per a la guerra es traslladarien a les muntanyes de la Serra.”

El segle XVI serà el de la màxima extensió de l’Imperi espanyol. Durant el regnat de Felip II de Castella (1556 – 1598), hereu dels dominis d’“on mai s’hi ponia el sol”, s’arriba al cim del poder polític i militar. El sobirà, religiós fins al fanatisme, havia rebut una educació molt centrada en el món castellà, fet que perjudicaria la seva comprensió del complex conjunt de països que havia de governar. Des de Madrid el monarca dirigí i administrà tots els seus dominis, estesos per Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica. Mantenir l’hegemonia política i imposar el catolicisme en tot el territori de la Monarquia Hispànica feu del seu regnat una lluita constant amb les altres potències mundials i el cost fou tan elevat que l’imperi acabà a la bancarrota. Com ho demostren la batalla de Lepant, al 1571, on es va enfrontar a l’imperi turc otomà per frenar l’expansió musulmana al Mediterrani (encara que el triomf no va poder evitar que el mar seguís sent un llac corsari) i la batalla amb l’Armada Invencible contra Anglaterra, la seva gran rival, al 1588.

Com a conseqüència de la casi completa subordinació als interessos imperials de la Monarquia el Mediterrani fou literalment abandonat a la seva sort.


Detall d’un fragment de text xifrat en el manuscrit original (AGS; Guerra y Marina, 414-82,f. 9r).

Durant l’Edat Moderna es considerava que la Mediterrània occidental no era pròpiament una mar, sinó una successió de planícies líquides comunicades entre sí per ports. I és perquè l’organització i defensa d’aquests dominis, oblidats pel sobirà, va dependre, casi exclusivament, dels ports fronteres amb l’enemic secular, els musulmans. Una espècie de mitja lluna defensiva discorria al llarg dels litorals italians i nord-africans, que eren autèntiques fortaleses; la clau de volta que articulava aquest quadrant era l’illa de Malta, en especial el seu formidable port de La Valetta. Precisament aquesta illa havia estat cedida per Carles V als cavallers de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem el 1530 per impedir el pas de la flota otomana al Mediterrani occidental i combatre als corsaris nord-africans.

L’últim traçat defensiu el constituïen la costa espanyola i la catalana. En primer lloc hem d’ assenyalar la xarxa de talaies connectades unes amb les altres visualment i que, des d’Ayamonte a la frontera portuguesa, fins a Port-Bou a la francesa, cobria la totalitat de les costes d’Andalusia occidental i oriental, el litoral murcià, la façana marítima valenciana, les costes catalanes, i els arxipèlags balear i canari. I, com és natural, més estreta va ser encara la xarxa de cooperació solidària entre els pobles i les viles marítimes dels Països Catalans. Un esforç que era una resposta lògica a l’existència d’un autèntic circuit de depredació i saqueig que afectava conjuntament les costes del Regne de València, Principat de Catalunya i Regne de Mallorca. Solidaritat que a l’illa de Mallorca tindrà el seu màxim referent amb el sistema de torres de vigia dissenyat per Joan Binimelis.

Impressionats per la magnitud de l’imperi de Felip II anem a centrar-nos ara en les penúries d’un petit Regne enmig del mar. A la documentació que Pere Vivot envia a la Cort el 1594 hi havia una “Relació de les diligències i prevencions de Guerra que s’han fet, en aquest Regne de Mallorca, des del 18 de setembre que es va saber que l’armada turca era al far de Messina, fins al dia d’avui, 20 d’octubre de 1594.”En ella es detallen el conjunt d’actuacions que es duran a terme en cas d’invasió, els diferents aspectes de les parts més altes de la Serra i les provisions necessàries per a la supervivència i el trasllat d’unes setanta mil persones, així com les característiques de les quatre zones-forts de la muntanya.

Deia així: “En descobrir-se l’armada s’ordena fer retirar tota la gent inútil, o sigui, dones, nins i vells de seixanta anys, a terra a dins a les muntanyes; també s’hi traslladarà ramat de tot gènere; les bèsties transportaran les provisions, bastiments per fer barraques i les vitualles necessàries, com blat, ordi, llegums i la roba; de tot el referent a les bèsties se’n faran càrrec les persones inútils per a la lluita per així no minvar la força de la gent de guerra.”

“Tota la part de Ponent, Mestral i Tramuntana d’aquesta illa, des d’Andratx fins a Pollença, és muntanyosa i aspra, però la zona més forta i inexpugnable és la part de Nostra Senyora de Lluc, senyalada en el mapa de color groc; té capacitat per a caber-hi les setanta mil persones i moltes més, a més de tot el ramat i les bèsties; té aigua en abundància i llenya i està molt ben resguardada; els passos són fàcils de guardar, com es pot veure en el disseny (el mapa).”

El lloctinent del Regne envià a dos cavallers, el capità Ramon Descós i Joanot Desbrull, per explorar el terreny, i a Antoni Verger, escultor i enginyer, scuiptor per art d’àngulos, que era l’encarregat de dissenyar el mapa. Hi varen estar deu dies; per tant, encara que el mapa no està datat, ni tampoc signat, podem deduir que Antoni Verger va aixecar el mapa durant la primera quinzena del mes d’octubre de 1594.

La “Relación de la montaña de Mallorca”, que descriu els continguts del mapa, ens permet saber que al terme de Lluc, el fort 1, hi havia un gran alzinar i abundància d’aigua corrent, així com tot tipus de carns i molts de llocs per conrar; només hi faltaven molins, però estava previst fer servir els sis molins de Llinars, de la vall d’en Marc. Amb els molins d’aigua de la part de Pollença es proveiria de farina a la gent de la muntanya. També podem saber que el fort de Lluc tenia nou passos o entrades per guardar, i que era gran abastament com per resguardar tota la gent i el bestiari del Regne. S’ajuntava amb el fort 2, de la vall de Cúber. El 3 era el del Teix i el 4 a la vall d’Orient; aquests dos darrers eren menys segurs, però com que els dos primers eren inexpugnables, convenia que la gent es concentrés en ells.

Podem veure que el mapa té una rosa dels vents de setze puntes, en el fort 1, amb el santuari de Lluc al centre de la rosa. Té una flor de lis per indicar el nord i una petita creu que assenyala l’est (la direcció cap a Jerusalem). En el quadrant inferior de la dreta, inclou el detall del nombre d’homes d’armes per cobrir cada pas dels dos primers forts.

El fet de que Baltasar Rossinyol, sergent major, designat per lliurar la comunicació a la Cort, hagués rebut “especial advertiment de que en cas de desgràcia de moros la tiri a la mar” com també diverses indicacions en text xifrat que apareixen a la part final del document (figura 1), ens indica que el mapa de la Serra de Tramuntana era un mapa secret. Un mapa secret aixecat amb la finalitat de defensa i refugi de la població de Mallorca, en les zones més abruptes de la muntanya, és una concepció que pot ser interpretada com un espai aïllat a l’interior de l’illa, protegit per una doble frontera, l’orogràfica i la costa marítima. En definitiva, un mapa, el de 1594, que amaga una illa dins d’una illa.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of