EL GRADIENT SOCIOECONÒMIC: L’ENEMIC INVISIBLE DE LA SALUT

491

Maria Suau Sans, Llicenciada en Ciències Biomèdiques.

Portava unes poques setmanes d’Erasmus pràctiques al Regne Unit quan vaig veure que l’associació d’estudiants per la salut global de la universitat organitzava una xerrada sobre desigualtats en salut i determinants socials. Vaig arribar a la xerrada una mica abans d’hora i em va sorprendre veure com el petit auditori s’anava omplint d’estudiants, fins al punt que aquells curiosos més triganers es van haver d’asseure a terra. A quin univers paral·lel havia anat a parar? Feia tres anys que era activa a l’associació d’estudiants homòloga de Catalunya i Balears i havíem organitzat xerrades semblants, però, en general, els mateixos membres de l’associació érem els que acabàvem consumint les formacions que havíem organitzat. Aviat vaig entendre què estava passant: el ponent, aquell senyor que devia rondar ja els setanta-cinc anys, eloqüent i simpàtic, era Sir Michael Marmot, una de les veus més importants en l’estudi de les desigualtats i els determinants de la salut, amb una carrera inicialment marcada per l’estudi Whitehall II.

Els estudis de Whitehall

Els estudis de Whitehall és el nom d’uns estudis que investiguen els determinants socials de la salut en treballadors del British Civil Service. Whitehall és el nom d’un barri de Londres i també el nom amb el qual es coneix col·loquialment al British Civil Service. El primer estudi Whitehall es va començar cap al 1967. Més tard se li va oferir a Marmot continuar-lo. En aquella època tothom assumia que les persones en posicions professionals elevades (amb “top jobs”), tenien més risc de patir atacs de cor, pels elevats nivells d’estrès als que estaven sotmesos. Els resultats de Whitehall II indicaven justament el contrari: les persones que es trobaven en una posició socioeconòmica més elevada tenien menys risc de patir un atac de cor, entre moltes altres causes de mort, és a dir, vivien més anys, i millor, que aquelles persones per sota del rang social. El més important és que van veure que existia un gradient social, el canvi era progressiu: una mortalitat progressivament més elevada acompanyada d’un grau socioeconòmic progressivament inferior.

PUBLICITAT

Després de Whitehall II, Marmot ha continuat treballant investigant i proposant polítiques per lluitar contra les desigualtats en salut. Ha dirigit la comissió dels determinants socials de la salut de l’Organització Mundial de la Salut i també de la Comissió Europea, i assessorat diferents governs locals i nacionals, sobretot de Regne Unit i Suècia.

Els determinants socials de la salut

Els determinants socials de la salut són les condicions en què les persones naixem, creixem, treballem, vivim i envellim, i els contexts i sistemes que determinen el nostre dia a dia. Aquests contexts i sistemes inclouen polítiques econòmiques, agendes de desenvolupament, normes socials, polítiques socials i sistemes polítics.

Gràcies a l’estudi des d’un punt de vista interdisciplinari (combinant diferents disciplines i matèries d’estudi alhora) d’aquests determinants, avui dia coneixem millor la complexitat dels factors que hi intervenen. Ja fa temps que es va calcular que l’entorn i els hàbits de vida dels individus eren responsables d’un 50% de les causes de mortalitat. Irònicament només un 4% del que s’invertia en sanitat adreçava aquests aspectes, i la immensa part dels recursos s’invertia a tractar la patologia, en comptes de prevenir-la.

La pobresa relativa

Els determinants socials de la salut vénen molt marcats per la desigualtat econòmica, que es pot comparar a escala internacional comparant els ingressos anuals per persona. És interessant comentar el gràfic on podem observar una relació positiva entre la riquesa ($) i la salut (esperança de vida) de diferents estats, però fins a un cert punt en el qual més diners no impliquen necessàriament millor salut. Però, si només prestem atenció a aquestes dades, pecarem de simplificar el problema de la pobresa, per això necessitem parlar de la pobresa relativa.

Quan parlem de pobresa relativa ens referim al fet que el llindar de “pobresa” no és el mateix en tot el món, el llindar no serà el mateix a Calcuta i a Glasgow. Els ingressos per càpita anuals de l’Índia representen una xifra que està molt per sota del llindar de pobresa escocès, tot i així, l’esperança de vida d’un home del districte glasgowià de Calton és de vuit anys menys que la mitjana d’esperança de vida de l’Índia. Això s’explica pensant que els habitants de Calton es troben en una situació molt desfavorable en relació amb els estàndards del Regne Unit: la desigualtat econòmica relativa es converteix en desigualtat absoluta pel que fa a capacitats. No només importa quants diners tinguis, sinó el que pots fer amb aquests diners, que ve determinat pel context on vius.

Per posar un exemple més proper: a Barcelona entre el 2011 i el 2013 existia una diferència de 4,5 anys d’esperança de vida entre els barris benestants (les Corts) i els més humils (Ciutat Vella), entre el 2014 i el 2016 aquesta diferència es va retallar a 2,7 anys.

Infància i accés a educació

Els determinants socials juguen un paper des de l’inici de la vida. L’estatus socioeconòmic en què els infants creixen i es desenvolupen influeix en el seu desenvolupament cognitiu. S’ha vist que els infants que obtenen una puntuació cognitiva elevada durant els primers anys però pertanyen a un estatus socioeconòmic baix, a la llarga obtenen puntuacions cognitives més baixes que aquells infants que a l’inici presentaven puntuacions cognitives baixes però gaudien d’un estatus socioeconòmic elevat. L’atenció que rebi l’infant (els progenitors amb nivells d’educació elevats dediquen unes 20.000 paraules més al dia als infants que aquells pares sense educació), la nutrició que rebi, i l’estil de vida inculcat, en general, determinaran una part molt important de la seva salut. Com he comentat al principi, això no és una classificació simple i dicotòmica entre “pobres i rics”, sinó que en totes les categories existeix un gradient socioeconòmic que es relaciona amb aquestes variables comentades.

Pel que fa a la salut, l’educació juga un paper fonamental, no només per augmentar les probabilitats d’aconseguir un treball remunerat o accés a millor nutrició. L’educació és essencial per l’empoderament de l’individu. Està demostrat que com més educació ha rebut un individu, més control té damunt la decisió matrimonial, disminueix el nivell de tolerància vers la violència de gènere, augmenta el control sobre la seva sexualitat i el poder de decisió relacionat amb l’embaràs, entre moltes altres coses.

El tema dels determinants socials de la salut és molt extens, en aquest article només n’he fet cinc cèntims. Podria continuar redactant pàgines i pàgines presentant i comentant gràfics i estadístiques relacionades amb el tema. Podria parlar de treball: de com la precarietat laboral és també un factor important, de com les condicions de seguretat laboral, l’exposició a substàncies tòxiques, la demanda física, la sensació de control o la proporció entre esforç i recompensa del treball afecten la salut física i mental de l’individu i com, torn a insistir, existeix un gradient. Es podria dir que existeixen tants factors o variables com aspectes en vides de les persones, i ja hi ha molta informació publicada fàcilment accessible per a qui tingui curiositat.

Jo vaig decidir que en volia saber més després de la xerrada de Marmot, i encara més quan em vaig adonar que la cua que s’havia format al costat de l’escenari no era per sortir de la sala, sinó perquè Marmot firmés el seu darrer llibre: “The Health Gap: the challenge of an unequal world”, en el qual apronfundeix en els temes comentats al llarg d’aquest article (i molts més), amb dades d’estudis científics contrastats, d’una forma entretinguda, amena i molt divulgativa, a l’abast de qualsevol persona amb uns coneixements bàsics d’anglès.

En quin univers paral·lel havia anat a parar? M’entristeix pensar que la imatge d’un científic (que ha defensat la lluita contra les desigualtats en salut tota la seva vida professional) firmant una dècima part dels autògrafs que hauria firmat un futbolista en un acte públic, em resulti insòlita. Igual que m’entristeix pensar que ens ha hagut d’afectar directament una pandèmia perquè la societat li doni ara (una mica de) valor a la recerca científica, quan és en realitat un àmbit marginat i maltractat, també social i econòmicament.

Principals fonts d’informació:

Gapminder Foundation. [Internet]. gapminder.org. Disponible a: https://www.gapminder.org  (nota: si voleu veure el gràfic que correspon a 2019 però que no està disponible en versió poster: https://www.gapminder.org/tools/#$state$time$value=2019&delay:100;;&ui$presentation:true;&chart-type=bubbles )

– Marmot M. The health gap: the challenge of an unequal world. 1st ed. Bloomsbury; 2015.

PUBLICITAT

– Social determinants of health [Internet]. World Health Organization. Disponible a: https://www.who.int/social_determinants/en/

PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital