EL GALL QUE VOLIA SER COM UN LLEÓ

371

Pere Salas Vives

La plaça de l’Almoina és el centre de la vella Pollença. A ella hi conflueixen els carrers Joan Mas, Costa i Llobera o Major i Monti-sion. És de petites dimensions, i té el seu origen en l’edat mitjana. El seu nom ve motivat perquè aquí hi va haver, fins el segle XVIII, la casa de l’Almoina, la institució benèfica de Pollença que assistia als pobres. Aquí també s’hi trobava, més o manco, la seu de la Universitat fins el 1714, any en què la casa fou venuda i el producte de la seva venda invertit en la construcció de la nova església parroquial. A la façana encara hi ha una quadre de Sant Vicenç Ferrer col·locat per primer cop el 1678, en record del dia en què el dominic predicà a Pollença (s. XIV). El quadre actual no és gaire vell, segurament una còpia de l’original del segle XVII. Al centre de la plaça hi ha la actual Font del Gall, una hídria construïda a principis de segle XIX.

Efectivament, la construcció d’aquest dipòsit està relacionat amb la primera canalització d’aigua que va tenir la vila de Pollença. Concretament, el 1810, després d’una greu sequera, es va aconseguir l’anhelada concessió de part del senyor Desbrull de les aigües que brollen de la Font de Pararies, a l’Estret de Ternelles. Just després, s’inicià la construcció d’un aqüeducte que les feia arribar fins a les immediacions de la vila. Per tant, la cosa és més prosaica del que diu la llegenda, els romans no hi pinten res en aquesta història.

El cert és que després de diverses vicissituds, el 1813, es va inaugurar a l’indret, conegut en aquells moments com el coll d’en Gruat o els Fiters, el sortidor que feia brollar l’aigua de la font de Paraires. Les obres, que duraren tres anys, havien estat molt costoses. No és estrany que el 7 de novembre 1813 es procedís a la seva benedicció amb solemne festa. El nom oficial amb que fou batiada fou el de Font dels Àngels, en honor a la Patrona de Pollença. Tanmateix, com que l’aigua eixia de dins la boca d’un lleó esculpit en pedra de Santanyí per Sebastià Vives, prest aquest indret va ser conegut com El Lleó, a l’igual que un dels carrers que hi conduïa. Topònims que avui en dia encara es conserven, a pesar de l’escultura horrible que des de fa uns anys pretén recordar els seus orígens. El lloc es va acabar de completar el 1826 amb la construcció d’un abeurador i uns rentadors públics, desapareguts un dia de mal record del 1969.

PUBLICITAT

L’Almoina ja hi era des de molts de segles abans quan succeïren tots aquestes esdeveniments, de moment restava lluny. Però la canalització va acabar per arribar a la plaça.

Vista de l’hídria de la placeta de l’Almoina.

En principi, es va realitzar una simple canal, només en part entubada, que travessava de part a part el casc urbà, amb una sèrie de punts que permetien l’accés públic a l’aigua. Un dels primers i més emblemàtics s’alçà a l’antiga plaça de l’Almoina, l’any 1827. Dos anys després li va tocar el torn al Mercat; ambdues fonts, amb el seu corresponent dipòsit i aixeta, tenien forma de gran hídria i varen ser construïdes amb pedra de can Gatules.

Però a diferència de la del Mercat, la hídria de l’Almoina va ser coronada amb una bolla i un gall el mateix 1827. Sebastià Vives, qui havia obrat el lleó, ara fou l’encarregat de fer el gall. Va cobrar per la feina 2 lliures i 10 sous, “por el valor de construir un gallo que son las armas del pueblo que se ha puesto sobre dicho depósito.” No sabem amb quin material va ser construït l’animal, ni tampoc puc assegurar que el gall que hem conegut fins que començà a volar fa uns anys, reemplaçat per germans bessons diverses vegades, fos el que va construir Vives. Però el que sí podem assegurar és que el gall de l’Almoina, a diferència d’altres galls de Pollença, sí que està al seu lloc com a símbol de tots els pollencins. I se sent tan important que vol imitar el lleó dels fiters alhora de canviar el nom d’allà on viu. A pesar de què la placa digui ben clar que el nom vertader és el de plaça de l’Almoina, com també consta en tots i cada un dels papers oficials, de cada dia guanya terreny la denominació de plaça del Gall, especialment entre els externs.

Evidentment, els topònims, com els galls, són vius i estan en mans de qui els utilitzen. És el que està passant a Sant Vicenç que, com demostrà l’altra dia Joan M. Torres, es va diluint en un inconsistent i anònim “La Cala”. Però també ens podem resistir, dir alguna cosa, quan no ens agrada el camí que pren la multitud.

La veritat és que a mi m’agrada molt més el gall de l’Almoina que no l’animal indescriptible que hi ha al Lleó. M’agrada el seu posat, la forma altiva amb que domina la plaça. El prefereixo allà, quiet i vigilant, que no fent el burot voletejant per mitja Mallorca, com feia fa uns anys. El vull a la plaça sobre la hídria. Però no m’agraden les seves intencions imperials i lleonines.

L’Almoina no pot ser terra conquerida. Existeix des de segles abans que no el Lleó, els rentadors o el Gall. Cap nou vingut amb plomes, per tant, té dret a esborrar-la del mapa i, literalment, de la memòria.

El gall al cim de l’hídria de la plaça de l’Almoina.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT