EL FUTBOLÍ, QUIN INVENT!

190

Un 6 de maig de 1919 va néixer a Fisterra (Galícia), el poeta, inventor, anarquista i editor Alejandro Campos Ramírez, més conegut com a Alejandro Finisterre, a qui es considera l’inventor del futbolí.

Fill d’una família nombrosa, Alejandro Campos va ser un nin i un jove jugador de futbol, tant a Galícia com a Madrid, on va anar a estudiar. El novembre de 1936, però, una bomba llançada per l’aviació franquista damunt la casa on s’allotjava a Madrid, estroncà la seva carrera futbolística.

El poeta Rubén Lapuente relata aquell succés al poema “El futbolín o el hijo de la guerra”, que diu així:

Bajo los tejados 
de Madrid 
de poco servía
estrujarse los ojos
resguardarse en los mismos brazos
si el azar 
era un silbido 
de racimos de muerte

Del vientre
de los escombros 
salió
aquel muchacho
hacia un hospital 
de sangre
donde le hicieron 
un sitio 
en el corro 
de niños y jóvenes 
tullidos

La guerra
la hicieron sin juguetes
y en esas navidades
los Reyes Magos
se fueron
camino del frente
cargados
de municiones
y espoletas

Les dejaron algún  
recortable:
dioramas de batallas
Muñecos 
republicanos
que levantaban
el puño en alto
Juguetes bélicos
para quienes
no hacían fuego
ni en los sueños

Y reconcomidos de no poder
patear ni un rebujo 
de periódico
a nuestro 
muchacho renco
se le encendió la luz

Cuando en el bar 
de mi barrio
empuño las últimas 
barras que aún quedan 
llenas de juventud
de frustración
de alegría
de mi rabia también
y salgo 
con ese olor a césped de madera 
a taco de tiza azul de los viejos
billares
como en mi adolescencia
me llevo el roce 
de ese hijo de la guerra
del sufrimiento
del  primer hijo del olvido
que fue en aquella sala 
de mutilados
un futbolín.

Greument ferit, el jove Alejandro fou traslladat primer a València i després a Barcelona, a l’hospital Colonia Puig, de Monserrat, per recuperar-se. Durant aquest temps, s’entretenia mirant com els infants jugaven a futbol.

PUBLICITAT
Futbolí dels anys 40, un dels primers futbolins de fusta fabricats a Espanya a partir dels esbossos d’Alejandro Finisterre. Foto: La Voz de Galicia.

El primer futbolí

Empès per entretenir els infants que, com ell, havien quedat coixos o mutilats per la guerra, Finisterre va començar a pensar un joc. Per això, s’inspirà en el tennis de taula. Esbossada la idea d’Alejandro, un joc on es transportava amb fidelitat el camp de futbol en una taula, el fuster basc Javier Altuna va ajudar a fabricar el primer futbolí: un futbolí de fusta, amb barres de ferro, jugadors de fusta i pilota de suro aglomerat.

Semblants als d’ara, els futbolistes d’un equip eren de color de fusta natural i els de l’altre equip, tenyits de negre. El terra era de vidre i no patinava. Quan feien un gol, la pilota també se n’anava cap a una caixa inferior, però no havien d’introduir cap moneda.

L’invent va ser tot un èxit. Per això mateix, el mes de gener de 1937, Finisterre va patentar-lo. Però, enmig de la Guerra Civil, les empreses fabricants de juguetes, es dedicaven a la fabricació d’armes.

Exili

A més a més, aquell mateix any, Alejandro Finisterre, que tenia relació amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), es va haver d’exiliar travessant els Pirineus a peu.

Durant deu anys va viure refugiat a França. El franquisme havia guanyat i el 1948, va perdre els plànols del futbolí que se n’havia duit dins una motxilla.

L’any 1952, Alejandro Finisterre va viatjar a Equador i, després, a Guatemala. Allà va perfeccionar i comercialitzà el futbolí. Però, aviat, la competència va ser massa forta per continuar.

Tant durant els anys d’exili a França com a Amèrica, Alejandro Finisterre es va dedicar a l’edició i a la poesia.

El 9 de febrer de 2007, Alejandro Finisterre va morir a Zamora. Foto: El periódico de Extramadura.

Un futbolí amb “El Che”

L’any 1953, al Centre Republicà Espanyol de Guatemala, conten que Finisterre va jugar al futbolí amb el líder revolucionari Ernesto Guevara, “El Che”.

Pel que contava Finisterre, “El Che” no era gaire hàbil jugant al futbolí. Ben al contrari de la seva companya, Hilda Gadea, que era francament bona.

Una bomba de sabó i paper de plata

L’any 1954, el coronel Castillo Armas va pegar un cop d’estat a Guatemala i, en conseqüència, Alejandro Finisterre va patir una persecució terrible com altres exiliats espanyols que Castillo Armas va deportar a Espanya.

Obligat a pujar a un avió en direcció a Madrid, Finisterre va aconseguir desviar el vol cap a Panamà, des d’on es va dirigir cap a Mèxic. I és que els va fer creure que duia una bomba amagada, un artefacte que havia construït dins el bany de l’avió amb una pastilla de sabó embolicada amb paper de plata i un parell de cables .

Tot i que es té constància de jocs semblants a altres països europeus, el futbolí tal i com l’entenem avui en dia amb figueres de dues cames, és obra d’Alejandro Campos Ramírez.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

També et pot interessar