EL DISCRET ENCANT DELS AUCELLS

320
Oriol.

Cap de fibló

Una vida cada cop més urbana, lligada als avenços tecnològics que acaparen gran part del nostre dia, han fet que en qüestió d’una o dues generacions haguem perdut radicalment la nostra connexió amb la natura. I no ens referim només a la connexió espiritual o emocional, sinó a quelcom més físic, més orgànic.

Aquesta desconnexió abasta des de la terra: a l’hora de comprar o cultivar un bocí de terra, un jove amb prou feines sabrà, pegant-li una ullada, sí és bona per sembrar, o si està plena de junça, o tot és blanquer; a les plantes: la majoria de la gent desconeix que gran part de les ‘males herbes’ que té a l’hort es poden menjar, o que són aliades de l’hort més que no pas enemigues; o fins i tot a la meteorologia: ja no sabem llegir el cel com ho feien els nostres avantpassats, per saber si plourà, o farà vent. En aquest darrer cas és veritat que l’Internet ens diu amb certa precisió el temps que farà, però on queda l’instint humà?

PUBLICITAT
Cadernera.

Però avui no xerrarem de plantes, ni de núvols. Avui volem xerrar d’aucells. Aquests animalons que ens alegren el dia amb la seva presència, amb els seus colors, amb el seu cant.

Segurament els nostres padrins coneixien bé el caçamosques, el ferrerico, el coanegra o el durbec. Els nostres pares segurament encara coneixen el gall de Sant Pere i el ropit (molt habituals) però potser ja no saben que és un ferrerico, o un gafarró. Nosaltres amb prou feines diferenciam un tudó d’una tórtora, o un cabot d’una orenella. Potser els nostres fills just coneguin el colom, el gorrió i la gavina. En aquest procés hi ha una pèrdua de riquesa cultural enorme. I és que qualsevol dia d’aquests de primavera, pels camps de Pollença no és difícil veure fins a vint o trenta espècies d’aucells.

Puput o gall de sant Pere.

Com bé saben molts estrangers –i alguns illencs-, les Balears són un lloc privilegiat per a l’observació d’aus. Tenim la sort d’estar en un punt estratègic perquè les aus s’aturin durant les seves migracions, ja sia cap al nord o cap al sud. Així, durant aquests dies podem veure enfilat als arbres o volant al cel l’Oriol o el Coaroja.

Ferrerico blau.

També, durant tot l’any podem sentir en cant de la Mèrlera, o el vol del Puput -o Gall de Sant Pere-. Podem gaudir de la remor dels Gafarrons, o el verd vistós dels Verderols. Podem veure l’agilitat increïble d’un Caçamosques quan caça, o la delicadesa d’una Cadernera damunt una branca prima menjant llavors.

Això només són uns quants exemples del gaudi que ens pot donar aturar-nos i observar (sempre respectuosament) les aus dels voltants. Esperem aquesta lectura inspiri a reconnectar amb aquesta part oblidada, a meravellar-nos davant la natura, i sobretot, a protegir-la i cuidar-la.

Caçamosques.

Addenda

PUBLICITAT

Acompanyam aquest article de Cap de Fibló amb l’enllaç d’una web, a través de la qual podeu descobrir com canten alguns ocells de riu. Només heu de pitjar damunt l’ocell que volgueu i sentireu com canta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT