EL DIA DE LA DESTROSSA

785
Alcúdia fou el principal focus mascarat durant la Germania amb contraposició a Pollença.

El 29 d’octubre de 1522 Pollença va patir el cataclisme més gran de la seva història. Una destrossa completa a ulls dels contemporanis que canvià per a sempre els pollencins. Uns fets tan transcendents no passaren desapercebuts als historiadors de totes les èpoques, des de Joan Binimelis fins a Mateu Rotger, però mai se’n va fer memòria entre la població, sinó més aviat el contrari. No debades, la recuperació romàtica del nostre passat no posà en primer plànol aquell deplorable esdeveniment perpetrat pels soldats del propi emperador Carles I. En definitiva, no interessava fer apologia del desastre que el Rei havia provocat al seu propi poble.

Però quines eren les causes de tot plegat? Perquè es va abatre questa pluja de sang i foc sobre Pollença (i, després, sobre la resta de Mallorca)?

Tot havia començat el febrer de 1521 a Ciutat, quan els menestrals prengueren el govern de mans de l’aristocràcia i les classes altes. Prest se’ls afegiren la majoria de pagesos de la Part Forana, entre ells i de forma molt especial, els pollencins. La revolta, en part inspirada en els fets coetanis de València, va ser coneguda com a Germania.

Els agermanats no volien promoure una revolució, si nó canviar el sistema fiscal de l’illa i eliminar la corrupció dels òrgans de govern

Durant prop d’un any i mig els agermanats dominaren l’illa i intentaren redreçar les injustícies que les classes dominants havien introduït en les formes de govern des de feia dècades i que ja havia provocat les revoltes de 1391 i 1450, tancades en fals. Els agermanats volien, especialment, canviar el sistema fiscal de l’illa i eliminar la corrupció en els òrgans de govern. No es tractava tant de promoure una revolució en l’orde social ni manco de dirigir-se contra la monarquia.

Pollença s’erigia en un potent focus d’agermanats que assetjaren les murades d’Alcúdia

Igual que a València, es constituí una junta formada per tretze persones (la Tretzena). Aquesta es feu amb el control de la capital i destituí al governador general, Miguel de Gurrea, que fugí a Eivissa. Els nobles que van sobreviure a la matança que es produí en el Castell de Bellver es refugiaren a Alcúdia, única població que romangué fidel al rei durant el temps que els agermanats dominaren l’illa. Per contra, Pollença s’erigia en un potent focus d’agermanats que assetjaren les murades d’Alcúdia en diverses ocasions.

També et pot interessar:  DIÀLEGS DE CINEMA. SEMPRE ENS QUEDARÀ PARÍS

Tot i els esforços dels agermanats per atreure del seu costat el monarca, com havia succeït en les revoltes anteriors, Carles I decidí girar-los l’esquena i recolzar sense embuts l’aristocràcia mallorquina. Tanmateix, els dirigents de la Germania es radicalitzaren encara més, assassinant al seu primer líder, el moderat Joan Crespí, tot i substituint-lo pel radical Joanot Colom. Les cartes estaven sobre la taula i no hi havia possibilitat de tornada endarrere.

L’agost de 1522 l’Emperador envià un estol d’homes armats, la sort de Pollença estava segellada

L’agost de 1522 l’Emperador envià un estol d’homes armats en una armada sota comandament de Joan de Velasco per a ajudar a Gurrea. Després de la impossibilitat de desembarcar a Palma, on fou rebuda a canonades, l’esquadra es dirigí a Alcúdia, on no tingué cap dificultat per desembarcar. La sort de Pollença estava segellada.

Els soldats de l’emperador calaren foc a l’església, cremant o ofegant a dos-cents pollencins

Com era d’esperar, el primer que feu l’exèrcit reial fou dirigir-se a Pollença per exigir la seva rendició. Els pollencins es negaren a cap negociació. Tot el contrari, foragitaren els enviats reals i es disposaren a resistir fins el final. Uns dies més tard, una tropa d’experimentats mercenaris, reforçada amb els mascarats mallorquins contraris a la Germania, feren retrocedir els defensors pollencins fins a l’interior de la vila. Molts d’ells es fortificaren dins la Parròquia, on també s’havia amagat la majoria de dones i nins. El 29 d’octubre les tropes entraren a sac i foc a l’interior de Pollença. La carnisseria va ser exemplar. En darrera instància, els soldats de l’emperador calaren foc a l’església, cremant o ofegant a dos-cents pollencins, la majoria dones i nins. Les fonts oficials posen per excusa unes fletxes enverinades llançades des de la torre campanar. Hores més tard, un estol d’agermanats enviats des de Ciutat per ajudar als pollencins va ser delmat sense contemplació, una setantena de morts restaren al camp de batalla i no pocs presoners foren penjats dels arbres del voltant. Només se salvaren els qui es refugiaren a la Serra. S’estima que unes cinc-centes persones moriren a Pollença aquell dia de la destrossa. Mai s’havia vist ni es tornaria a veure una carnisseria semblant. Per això aquella data fou recordada durant molts d’anys com el Dia de la Destrossa.

També et pot interessar:  ENTREVISTA A JOSEP-PERE PEYRÓ, PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA 2018

Evidentment, la desfeta agermanada no acabà amb l’atac a Pollença. La derrota definitiva arribà després de les batalles de Son Fornari a La Pobla i del Rafel Garcés, entre Inca i Binissalem. Finalment, les tropes de l’emperador assetjaren la capital, i el 8 de març de 1523 els agermanats, molt afectats per la baixes militars i la pesta, es rendiren amb la mediació del Bisbe.

Alcúdia, que com a única vila que es mantingué anti-agermanada o mascarada, fou recompensada amb el títol de ciutat

Malgrat aquesta intervenció i dels morts en el camp de batalla, més de 200 agermanats encara van ser executats, fugint-ne molts a Catalunya o restant com a Bandejats. Per si això no bastàs, les viles hagueren de pagar unes elevades composicions econòmiques. Com era de suposar, Pollença fou de les qui més pagaren pel seu compromís amb la revolta. Tot el contrari que Alcúdia, que com a única vila que es mantingué anti-agermanada o mascarada, fou recompensada amb el títol de ciutat i diversos privilegis.

Lògicament, les repercussions socials i polítiques transcendiren els anys de la Germania. La població minvà a tota l’illa, l’economia entrà en crisi i les capes més dinàmiques de la població, com els menestrals, hagueren d’estar sotmeses a les classes dominants que havien corromput el govern. És diu que els mallorquins ja no tornarien a engegar una oposició oberta i frontal als poder establerts des de llavors.

Pere Salas

Aquest article va ser publicat al PiP 466 en motiu del XXI curs d’Història de Pollença que tractà sobre la Germania de 1521-1523, amb especial incidència amb el que succeí a Pollença (i la seva relació amb Alcúdia).

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of