EL COLOMER

412
Vista del Colomer i la costa adjacent. Foto Hans Monheim.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Segons el diccionari català-valencià-balear, “colomer” és el lloc destinat a tenir-hi coloms. Però també amb aquest nom es designa un accident de la costa, un lloc emblemàtic del paisatgisme pollencí. Es tracta d’un illot que assoleix els 112 metres d’alçada, amb un perímetre de 750 metres, situat a la zona compresa entre el Cap de Catalunya i cala Bóquer, i més concretament, entre can Camota i la Cuina del Moro.

Joan Corominas, al seu diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ha trobat diferències en la pronuncia del mot, i així seria “colomar” al català central i oriental, i de parts del sud-oest del Principat, i també a Eivissa i creu que Menorca; i “colomer” al dialecte rossellonès, de l’occidental pirinenc, de Mallorca, i del valencià.

L’etimologia de la paraula deriva del llatí “columbarium”, i al Llibre del Repartiment de Mallorca desprès de la conquesta catalana es documenta en el districte de Polenza (i actualment al municipi d’Alcúdia) un rahal Columber que va correspondre a l’Infant. A la part dels Pobladors figura com a Raal Palumber. Avui en dia trobam una possessió amb la casa en runes, anomenada Es Colombar, situada ran de l’Albufera, prop de la central tèrmica des Murterar i confrontada amb la possessió de Biniatria.

PUBLICITAT

La primera vegada que documentam el nostre topònim és a un llibre de Clavaria de 1395, on hi ha unes anotacions de pagaments fets per vigilar el camí que feien tres galeres de genovesos, avistades en les proximitats d’aquest indret, que figura com a “Colomer de Formantor”. I també al nostre arxiu municipal trobam el següent: “Item a 19 de juliol de 1395  per una letre dels jurats trameten Alcúdia per I galea era junta pres del Colomer, portaley en Berenguer Serdà”.

Als dibuixos anònims que il·lustren el text manuscrit de la Història de Mallorca de Joan Binimelis (finals segle XVI), conservat al British Museum, figura com a “Colomer”, malgrat que dins la seva Història de Mallorca no hi faci cap tipus de menció quan descriu la costa.

Tanmateix, hi ha molta cartografia on s’assenyala aquest topònim. Tenim alguns exemples, com és el llibre “La imatge cartogràfica de l’illa de Mallorca (segles XVI i XVII) -un estudi comparatiu-” de Werner-Francisco Bär, Palma 2008, podem veure que a l’Isolario de Benedetto Bordone (1534) figura com a “môcolomber”, o sigui “Mont Colomber”. També al Mapa de Vicenç Mut (1683), és un dels 9 topònims retolats de Pollença; mentre que a les cartes de Jacques Nicolas Bellin (meitat segle XVIII) apareix com “Port Colomer, pour des barques”. I així podríem citar nombrosos exemples, amb grafies similars, tot i que no ben bé iguals.

Així mateix alguns viatgers escriptors han nomenat l’illot en els seus treballs, com ara Geroni de Berard, que al seu llibre “Viaje a les villas de Mallorca” (1789) cita: “Luego [de la cala de Boca] la Nau y Colomer que es un islote, punta de Font Salada y cabo de Cataluña, que es algo saliente, no tan alto como las tierras de más al O., pero tambien cortado a pique como el Castillo, de donde dista cerca de ocho millas al E 1/4 N.”

I l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria (1897) escriu: “Aparece ahora el Coll baix de Formentó, que se alarga formando dos pasos. El Colomer se nos muestra ya cerca de la orilla como un poderoso e inaccesible peñón cuyas formas cubiertas de arbustos adquieren la forma de una catedral y donde anidan numerosas gaviotas.”

Per acabar, no s’ha de ressaltar que no deixa de ser curiós com un illot amb un topònim dedicat als coloms, sempre hagi estat el regne de les gavines. Tant és així que a les fotografies antigues de Sebastià Llobera, recentment exposades al nostre museu, hi havia una imatge del Colomer, amb el títol “Palomar de las Gaviotas -Formentor”, data c.1884.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT