“EL CARNAVAL S’HA DESCAFEÏNAT”

199
La professora Caterina Valriu.

La professora de la Universitat de les illes Balears (UIB), Caterina Valriu, és una gran coneixedora del Carnestoltes. Experta en cultura popular, és autora de nombrosos llibres entre els quals cal destacar dos volums sobre El Carnaval a Palma, com era abans i El Carnaval a Mallorca.

L’any passat, Caterina Valriu va pronunciar la conferència “Les antigues festes del Carnaval a Mallorca” i, després d’una conversa sucosa, va concloure que “el Carnaval s’ha descafeïnat”.

– Com eren “Les antigues festes del Carnaval a Mallorca”?

Hi ha com a dues línies: el Carnaval que jo dic “ciutadà”, que no és gaire diferent del d’ara, perquè es basa en les rues, els balls i també amb el lluïment. Salvant les diferències dels 100 anys que els separen, el d’ara n’és una adaptació a les noves maneres de fer les coses.

PUBLICITAT

Llavors hi havia un Carnaval pagès, rural, foraviler o com es vulgui dir, perquè també es devia fer a les barriades de Palma. En línies generals, era un Carnaval compartit amb altres indrets de la península ibèrica. Aquest Carnaval ha desaparegut, perquè sorgia d’una forma de vida molt diferent a la d’ara. El centre d’aquest Carnaval, bàsicament, era el joc i les activitats de broma, burla i, fins i tot, escarni.

– A Pollença, devíem celebrar un Carnaval pagès?

Als pobles grans, poc a poc, varen anar adoptat les formes del Carnaval ciutadà que va entrar per Palma i els pobles més cosmopolites com Sóller, Llucmajor i Pollença, però també Felanitx, Manacor… Tots els pobles grans varen començar a fer el Carnaval que es feia a fora, però va subsistir amb Carnaval pagès que es basava en la burla i no importava el lluïment, anar guapos, originals…

Carnaval era fer bulla, rompre la quotidianitat, menjar… poder fer grosseries, malifetes, tocar cuixa… Sortir de botador i del control que hi havia la resta de l’any. Tot això es manifestava en activitats lúdiques que es feien, bàsicament, pel carrer, però també anant per les cases.

– Quin era el principal ingredient del Carnaval pagès?

Carnaval era sinònim de sortir de casa i tirar-se coses. En aquell temps que no hi havia ni impermeables ni res, sortir al carrer era arriscar-se a què te caigués una barrumbada en ple febrer, perquè allò que més tiraven era aigua. Primer es banyaven i després es tiraven altres coses que s’aferraven a les robes banyades. No compraven res, sinó que aprofitaven allò que tenien a l’entorn: cendra, serradís, guix… als pobles com Pollença, que tenen la costa a prop, es tiraven algues i, allà on hi havia zones d’albufera com aquí mateix, també tiraven pols de bova. També es tiraven coses que havien tornat xereques, per exemple, farina bromada, blat, taronges agres, ous nials i, fins i tot, excrements de bístia.

– Hi havia diferències de classe social?

Als pobles es reproduïa el model de Carnaval ciutadà i Carnaval pagès. Les classes altes de poble també organitzaven balls, berenades… i convidaven gent d’un cert nivell. Ara bé, al Carnaval pagès, disfressats i tapats, rics i pobres, homes i dones, vells i joves… tots eren iguals.

– Què era allò més important del Carnaval pagès?

Potser ara no s’entén tant, però el més important de tot era que no et coneguessin per llavors, l’endemà, fer conjectures amb les veïnades: si duia aquestes sabates, si duia això o allò altre… Si te veien la cara, ja no tenia gràcia.

Als balls particulars, era una altra història.

– Amb quines fonts us basàreu per fer l’estudi?

Vaig fer la meva recerca l’any 1984, si fa no fa, fa 40 anys. Entre els informadors orals, la persona més major tenia 101 o 102 anys, però la majoria tenien entre 80 i 90 anys i recordaven el Carnaval de quan eren infants.

Llavors també vaig analitzar moltes revistes satíriques, sobretot dels darrers deu anys del segle XIX. Tot i amb això, el primer ball de Carnaval documentat es va celebrar a la Llotja de Palma, l’any 1800, o sigui els primers anys del segle XIX.

Tanmateix, sabem que, al segle XVII, hi ha documentades com unes cavalcades de senyors amb motius al·legòrics, al Born, a Palma, però en un context de jocs cavallerescs.

– El Carnaval és una festa universal?

Totes les cultures tenen un moment de l’any en què les coses es capgiren, que es juga a la inversió, la crítica… i va associat a la fressa, que no te coneguin i poder fer les coses a cara tapada per fer allò que durant la resta de l’any no es pot fer. En aquest context, el canvi de sexe és una cosa molt arrelada o la necessitat de criticar el poder…

Però sí, totes les cultures i des de fa molt de temps, per exemple les Saturnals gregues, romanes…

– Quan començava el Carnaval exactament?

Hi ha molts d’elements previs de les festes d’hivern que preludien allò que esclata pel Carnaval. Molts informadors em deien que “per Sant Antoni ja podíem sortir disfressats. Ja no feia lleig”. De fet, començaven a vendre caretes… Era la porta del Carnaval. Tanmateix, abans de Sant Antoni, ja feien coses que avancen el Carnaval. Els jocs de matances són jocs que es repeteixen pel Carnaval. També les bromes i juguesques que es feien pels Sants Innocents. Més enrere, en època medieval fins al segle XVII, hi havia les llibertats de desembre, durant les quals, per exemple, es podia tocar música profana a l’orgue de l’església. També donar protagonisme als infants cantors de les esglésies com ara els Blavets formava part d’aquests elements que es vinculen al capgirament dels Carnavals.

– Ara que celebram Halloween, les bubotes tenen alguna cosa a veure amb el Carnaval?

Halloween és una festa trasplantada. I les bubotes no tenen res veure amb el Carnaval. Es feien per la necessitat o desig de fer por.

– Com eren les disfresses del Carnaval d’un temps?

No compraven res per disfressar-se. Ara bé, els vellets em deien que hi havia fresses de bolicot i de la guapa. Les de bolicot consistien en pegar al canterano de la padrina i vestir-se de qualsevol manera per fer bulla. Les de la guapa eren més poc habituals, perquè la gent no s’ho podia permetre, en general.

A Palma, aquests dies, feien una cosa molt curiosa: el Teatre Principal posava en lloguer els vestits de les sarsueles, les obres de teatre… i també hi havia cases de lloguers per Son Espanyolet, el Molinar… que llogaven disfresses i tenien obert tota la nit. Era cosa de poc preu, comparat amb haver de comprar la disfressa.

– Som al Club, una entitat on el Carnaval era una festa capital. Com ho explicau?

Tots els pobles feien Carnaval. Els anys 20 i 30 són el moment àlgid d’aquestes societats i el ball de Carnaval era l’activitat imprescindible, entre altres raons perquè era una manera de finançament, els sortien el números positius. En feien tant les societats de socors mutus (que eren com una seguretat social) com a les recreatives i a les esportives. De fet, estaven un poc mesclades… A vegades llogaven l’explotació del bar i restaurant i, fins i tot, ja n’hi havia que feien càterings per aquestes festes.

El problema més gros eren els músics, no n’hi havia abastament per poder anar a tant de llocs en tant poc temps. A la Part forana, contaven anècdotes molt divertides de músics que, amb la bicicleta, anaven de Sencelles a Binissalem per tocar a diferents festes de disfresses. Allà on hi havia quarters militars que tenien bandes, els donaven permís per anar a tocar als balls de Carnaval i els militars els treien les castanyes del foc.

– El Carnaval pagès tenia música, glosa…

Al carrer, feien molt de renou, però música no. Gloses, per ventura, se’n sentia alguna, però molt poques. Bàsicament eren picarols, llaunes… De música, potser, en trobaríem quan començaren a fer l’enterrament de la sardina, o l’enterrament d’en Carnestoltes a Algaida.

– Voleu dir que l’enterrament de la sardina és un costum mallorquí?

Evidentment és d’importació i no va acabar mai d’arrelar. A vegades, deien enterro de la sardina i no hi havia ni enterro ni sardina. Simplement era una bauxa, una darrera vega… Se solia fer a migdia, el Dimarts i no passava de ser quatre homes que tenien quatre duros i se n’anaven en una finca a fer una bauxa…

– Quina lògica té que el Pi de Sant Antoni es talli el Dimecres de Cendra?

Per lògica, el Pi de Sant Antoni de Pollença s’hauria de fer per la primavera, com totes les festes en què hi ha arbres. A Europa, en general, es fan pel mes de maig. A Mallorca, més cap a Pasqua. Que a Pollença es faci per Sant Antoni crec que té a veure amb la potència del Sant al món rural.

I, clar, la festa de Sant Antoni és una de les precursores del Carnaval. Per tant, simbòlicament té lògica que tallin el Pi el Dimecres de Cendra, perquè s’acaba la festa. Però està un poc descol·locada.

Un informador pollencí em va fer una descripció de com era la festa del Pi, a Pollença, i la vaig recollir al meu llibre El Carnaval a Mallorca. Era molt per l’estil d’ara.

– Per acabar, com veieu el Carnaval ara mateix?

Malament. El Carnaval realment no té sentit avui en dia. El Carnaval és revolta, és crítica social… i tot això s’ha perdut per complet. És més tampoc té sentit el Carnaval si després no hi ha una Quaresma de 40 dies… Ara tot l’any podem menjar, beure…

Motius de crítica, de denúncia… n’hi ha, però a les Rues d’ara, com a molt, com a molt… hi pot haver una comparsa o una persona que fa crítica social de manera residual.

Ara es mira molt l’originalitat, cosa que abans no tenia sentit. Si algú s’hagués disfressat de tub de pasta dents, l’haurien tancat al manicomi!

Les rues també s’han convertit en un lluïment. Amb l’arribada de nou vinguts, hi troben l’espai per lluir els seus vestits. IB3 em va convidar dos anys a retransmetre la Rua de Palma i allò era una desfilada de cases regionals de països sud-americans amb vestits molt vistosos i molts guapos que feien els seus balls…

Els primers Carnavals després de la mort de Franco començaren a fer per la Calatrava o per Algaida, entre altres indrets, tenien aquest ingredient trencador, però s’ha perdut. Cada any passa la Rua per baix del meu balcó i jo no veig res de n’Urdangarin ni res de la problemàtica social. Això funciona per altres camins: xarxes socials, memés… A peu de carrer i per Carnaval, és inexistent. El Carnaval s’ha descafeïnat. En qualsevol cas, ben haja un dia de bulla amb els amics, però… no ens queda gaire cosa del Carnaval d’un temps.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT