EL CAP DE FORMENTOR

Vista aèria del cap de Formentor. Foto: Hans Monheim.

Formentor té l’honor de ser el topònim de la costa pollencina més antic que apareix en un document. Situat al punt més septentrional de l’illa, és l’autèntic “Finisterre” mallorquí. Té una alçària de 167 metres sobre el nivell del mar i està flanquejat per les puntes d’en Tomàs i del Vent.
Segons Joan Coromines, Formentor deriva del llatí “Promontorium” -cap, d’una costa-, després modificat per influència aràbiga, fins arribar a la forma actual. Així, doncs, aquest accident geogràfic donaria nom a tota la contrada, és a dir, a l’antiga alqueria i després possessió de Formentor. Tesi que contradiu la defensada en el diccionari Alcover-Moll o per part de Mateu Rotger, segons la qual seria l’abundància de blat, és a dir de “forment”, en aquest indret, l’origen del topònim. De totes formes, aquesta afirmació avui no sembla versemblant ja que a Formentor mai s’ha documentat una presència significativa d’aquest conreu.
De forma més concreta, es pot afirmar que apareix documentat per primer cop com a “Promontore” al voltant de 1265. En anys posteriors, també es troba aquest mateix topònim a diferents cartes nàutiques de l’Escola de Cartografia Mallorquina, com la carta catalana anònima del British Museum (~ 1327) i la d’Angeli Dulcert, datada el 1339. Antoni Ginard Bujosa al seu treball La cartografia mallorquina a Mallorca, ens fa saber que apareix com a Promontore a un Portolà anomenat “Il Compasso da Navigare”, de 1269 que reprodueix un prototipus anterior de 1250-1265 considerat d’origen pisà.
Al llibre de comptes del clavari de Pollença, 1329-1359, ja figura com “el Cap de Formantor”. I també a un llibre de Cúria Reial, de 1383, sobre delimitació i fites entre les alqueries d’Albercuix i Formentor.- “Bernat Balaguer, habitador de Pollença i talayer en la talaya del Cap de Formentor…”. Aquesta seria la denominació que ha arribat fins als nostres dies. De totes formes, en els documents baix medievals i, sobretot, en els mapes de l’època moderna figuren una gran varietat de grafies i de denominacions per designar aquest indret de la costa, considerat de gran importància marítima.
Així, Mascaró Pasarius a La Toponímia i Cartografia antigues a les Illes Balears, documenta la forma “Promontor” (amb variants) fins mitjans segle XV, i la de “Formentor” i les seves variants des del segle XIV endavant. Concretament figura com a “Premetor” en els mapes Anònim de Pisa (c.1300), en el de Petrus Vesconte (1313) i en el mapa del Arxiu de la Corona d’Aragó (c. 1420); per altra part, apareix com a “Premôtor” en el d’Angelí Dulcert (1339); “Promotor” és la forma elegida en el de Battista Becharius (1426); “Formentor” en el Mapa de Abraham Cresques (1375), de Guillem Soler (1385), de Macià de Viladestés (1413), i de Gabriel de Vallseca (1439); mentre que “Fort Mâtor” és el topònim de l’Anònim de L’Estense (s. XV); “Formêtor” de l’Anònim d’Upsala (s. XV); “Fformant(or)” apareix en Pere Rossell (1482); i “Formantor” en els mapes d’Arnau Domenech (1486), de Jaume Bertran (1489) i de Jehuda Ben Zara (1497).
Al “La imatge cartogràfica de l’illa de Mallorca (segles XVI i XVII) -un estudi comparatiu-” de Werner-Francisco Bär, en el conjunt cartogràfic de Piri Reis “Kitab-i Bahriye” (1521) trobam el Cap de Formentor amb les següents denominacions: Qavu Firmantara, Ferman tara burnu, Farmantar burnu, Qavu Firmatara, Qavu Formantara, Qavu Formatara, Qavu Firantara, Qavu Quormantara, Qavu Firsara, Qavu Qarsara. Mentre que a l’Islario de Alonso de Santa Cruz (1560) figura “c.formetar”. Als mapes de l’atles del tipus Lafreri (+Duchesti, Bertelli, Camocio) confeccionades entre els anys 1553-1580, retolen “C. formentar” i “C. baiol” que, segons l’autor, correspondria al cap de Bèquer. [Recordem que a Menorca existeix el cap Bajolí.]. Per últim, a l’Insularium de Ioannes Metellus i al mapa de Gerard de Jode apareix com “C.Formenter”.
Als dibuixos anònims que il•lustren el text manuscrit de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, conservat al British Museum, figura com a “Cabo de Formentor”. Al Mapa de Vicenç Mut (1683) figura com a “Cap de Formêtor”. A la Cartografia de les Illes Balears, editada per Sa Nostra, ho trobam com “Cabo Formentelli” (italianitzat) a diferents cartes i autors. També el trobam com a “Cabo Pugliana o capo Puglienza” al Mapa de Vicenzo Maria Coronelli (1692).
Per últim, cal afegir que l’historiador Binimelis no es complica la vida i el cita com a “Promontori de Formentor”.

gif ANIMADO Volar-e