EL CAMP (D’EN CAMPOS)

168
La zona del Camp d'en Campos vista des del Calvari. Foto: Pere Salas.

Juan M. Torres Velasco

El Camp actualment és una zona urbanitzada de la Vila, que té els seus orígens a les darreries del segle XIX i primer terç del segle XX, i que està delimitada pels carrers de l’Horta, Barques, de la Mar i torrent de Sant Jordi. Però el seu nom deriva d’una antiga propietat de la família Campos de Pollença.

Però qui era aquesta família? En els Estims del 1470 es documenta la illeta d’Andreu Campos, la qual cosa ens indica que el dit Andreu era un personatge de certa rellevància social a Pollença. Com també ho foren els seus descendents, ja que la illeta es va nomenar invariablement den Campos fins a inicis del segle XIX, moment en què comença a dir-se del Pujol. Se situava entre els actuals carrers de Balaixa, Horta, Montision i Jesús. Segons Francesc Serra de Gaieta, la casa de Can Campos se situava en el carrer de Montision, la qual més tard fou coneguda com a Ca l’Escolà.

Però per a nosaltres, el més important és que entre les nombroses propietats de la família, figurava una peça de terra coneguda ja a finals del segle XVI com a Camp d’en Campos. Els seus límits segons el Capbreu de 1585 eren: Camí de Sant Vicenç, torrent de l’Horta [actual Sant Jordi], camí de Cuxac, camp dels hereus de Jaume Cassador, verger de l’Heretat, verger den Totxa, via del pou de les Eres [actual carrer de les Barques], església i pati de Sant Jordi i diversos corrals.

Vet aquí, per tant, l’origen d’aquest topònim que trobam documentat per primer cop el 1585, que no és altre que el llinatge d’una important família de propietaris pollencins durant el segles XVI i XVII. Ja en el XIX, tanmateix, el llinatge Campos havia desaparegut d’aquest indret, encara que perdurarà la primera part del topònim. Així, el 1815 la propietat d’aquesta finca rústica ha passat a mans de Joan Bennàssar March, Sion. Posteriorment, segons el Registre de la Propietat, l’any 1880 figura a nom de Pere Aloy Llobera, casat amb Concepció Bennàssar (que n’era realment la propietària). Aquest va ser, precisament, el qui va començar a establir l’antic Camp den Campos per fer la urbanització actual.

No és estrany que aquests nous propietaris de l’indret es vegin reflectits en la toponímia de la zona, encara que no canviaren el nom general del Camp d’en Campos, tot i que a partir del XIX normalment sigui coneguda en la forma abreviada de “El Camp”.

D’aquesta forma, els primers noms de vials de la zona que es donaren oficialment al plenari de 21-10-1877 seran Binimelis i Sion, en honor al que es creia que era fill il·lustre de Pollença i, el segon, en motiu de l’àlies de la propietària Concepció Bennàssar, Sion (en referència a la possessió de Can Sion). També es va donar el nom de Verger al carrer que s’estava construint en el carreró que donava al pou homònim. També es de destacar que en els padrons de 1880 fins el de 1906 hi havia la plaça Aloy (o de n’Aloy) en honor a la família que establia les terres, la qual només tenia una casa, situada al començament del carrer del Verger. Curiosament, a partir d’aquesta es va obrir l’actual carrer de Bartomeu Aloy Bennàssar, que va rebre el nom en el ple de l’Ajuntament de 24-04-1961, ja que l’anterior era el de Travessia del Camp d’en Campos. Aquest Aloy, de Can Franch, que va ser batlle de Pollença a principi del XX, era propietari de l’antiga fàbrica d’electricitat del poble “Eléctrica Pollensa”, fundada el 28 de juliol de 1907 al núm. 4 del carrer Sant Josep, i també de la possessió de Sant Vicenç.

Com s’ha pogut intuir, aquesta zona conté una important microtoponímia històrica, que en part encara es conserva. Una de les més interessants és el “Verger”. Concretament, es refereix al verger de n’Andreu Campos, el qual el va adquirir el 1478 (Capbreu de l’Hospital de 1585). A més, en el Capbreu del 1657 trobam que “Francina Salas i Cifre tenia una casa al carrer de les Barques que afrontava amb al carrer dit d’en Verger; i també Cristòfol Vila declarava tenir una casa amb corral al carrer de les Barques, que afrontava amb ‘carreró per lo qual se va al verger den Campos’.”

I aquests no són els únics carrers que tenim documentats en aquest temps tan llunyà. De fet, el carrer de la Gerreria també està documentat el 1657, encara que durant el franquisme canviarà de nom pel d’Alcázar de Toledo. Tanmateix, posteriorment, el 1979, tornà a agafar el seu nom primitiu (la Gerreria). I, finalment, hem documentat el carrer d’en Campos, o de mossèn Campos, en una data tan primerenca com és el 1585. Aquest carrer se separa del carrer de l’Horta i es dirigeix cap el torrent de Sant Jordi, el qual creuava mitjançant unes passadores, per la qual cosa també ha estat denominat popularment com a carrer de la Font o de les Passadores. Encara que no figuri entre els noms de carrer que dóna l’Ajuntament de Pollença en el ple de 1 de juny de 1862, el trobam habitualment en els registres de la propietat al manco des de l’any 1877. Després, en temps molt més recents, apareixeran els noms dels carrers actuals. Per exemple, l’Ajuntament el 6 d’abril de 1938 va donar els noms de Reis Catòlics (abans lletra A), Pare Vives (abans lletra B), Formentor (abans lletra C) i Jaume III (abans lletra CH).

Per últim, no voldria acabar sense recordar que el Camp den Campos va ser l’indret per excel·lència dels primers simulacres de Moros i Cristians fins a la Guerra Civil.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of