EL CAMÍ VELL D’ESTELLENCS I LA FONT DE L’OBI

178
Clastra de les cases de Planícia.

Tomàs Vibot

Avui proposam una ruta per la finca pública de Planícia, de molt curta durada (unes 2 hores) i apta per a tots els nivells. Partirem des del nucli urbà d’Estellencs mitjançant el camí vell.

Des del nucli urbà ens dirigirem per la carretera en direcció Banyalbufar. Després de deixar de banda els antics rentadors, trobarem a l’esquerra la primera desviació del que és el camí vell, perfectament senyalitzat pel Consell de Mallorca. El camí entra i surt de la carretera en diverses ocasions, pel que haurem d’anar en compte. A l’esquerra ens queda la vella possessió del Collet, dotada de torre de defensa. Més endavant, travessarem cap a la dreta la carretera i pujarem per un coster fins assolir les velles cases de Son Serralta, una de les possessions més emblemàtiques d’Estellencs.

El camí vell d’Estellencs fou la via històrica que comunicava aquesta vila amb Banyalbufar. Perdé importància un cop bastida la carretera (1851), tot i que fou utilitzada pels que anaven a peu o amb bístia (ja que era molt més ràpida i directa) fins a la postguerra. Posteriorment caigué en l’abandó i el seu traçat quedà envaït per la vegetació. Fou en 1999 quan el Grup Excursionista de Mallorca i altres entitats el feren net, concretament el tram que va dins Planícia i el Rafal, i d’aquesta manera en recuperaren l’antic traçat. Posteriorment, el Consell de Mallorca el senyalitzà.

PUBLICITAT

Entrarem a la finca pel conegut pas del coll de les Mates. Al cap de poc, superarem a la dreta el portell del Cartar i posteriorment el torrent de na Nadala per desembocar en el camí nou de les cases.

La ruta continua a l’altra banda del camí a través de l’anomenat pinar de Baix. Ens durà vora el torrent de na Servera, dit també de la Menta (ja que passa vora aquesta font, una de les surgències més importants de Banyalbufar situada vora la carretera) o de Can Cerdà. Aquí trobarem les restes del portell dit de na Roca, bastit sota un gran penyal. L’espai és fresc i ombrívol.

El camí continua a l’altra banda, ara en ràpid ascens. Travessarem antigues marjades de secà, amb garrovers i oliveres bàsicament, avui envaïdes pel pinar i el matoll. Aquí el ferm mostra petits trams d’empedrat i amb alguna ratlleta de desguàs. El tirany surt de la part més arbrada i passa vora un magnífic conjunt marjat d’horta i per sota un petit safareig, el qual s’omplia del cabal de la font de l’Obi. Després d’un breu coster sortirem a la plana del camí on, sota una gran roca, raja la font. Aquí, fins fa uns anys, s’alçava un monumental pi, del qual en queden la soca i alguns cimals pels voltants.

Font de l’Obi.

Aquest era un dels espais més importants de la possessió de Planícia, atesa la presència d’aigua i la confluència del camí vell de Banyalbufar a Estellencs. Destaca per damunt de tot la surgència, que brolla a peus d’un penyal. Per tal de captar el cabal hi ha una síquia que du l’aigua al safareig situat a sota tot travessant el camí. Amb aquesta aigua s’hi feia una mica d’horta en un conjunt marjat d’alt valor constructiu. Davant la font, a la vorera del marge, s’emplacen unes piques per abastar el bestiar que anava a Banyalbufar o Estellencs o destinat al que pasturava per les rodalies. Vora la font trobam una barraca de tipus tradicional, d’una sola planta d’alçat i amb una coberta feta de teules a un aiguavés. En aquesta barraca romanien els margers que feien feina a la possessió. Un poc més cap a migjorn, trobarem les restes d’una construcció que corresponen als fonaments de la caseta del Delme, que servia per estotjar l’oliva destinada a pagar aquest impost(delme: desena part de la collita), la qual era recollida des del mateix camí vell.

Un cop visitat l’indret, val la pena continuar momentàniament pel camí vell cap a tramuntana, ja que a un centenar de metres en direcció Banyalbufar resta el pedrís de la Senyora, un seient de pedra, on la tradició popular apunta que l’antiga propietària de la finca, la marquesa de Campofranco, s’hi asseia per tal de contemplar la bellesa del paisatge, que des d’aquest punt esdevé un dels més bells de la serra de Tramuntana. S’hi identifiquen la mola de l’Esclop (928 m), el capcurucull del puig de Galatzó (1.027 m), la punta de Son Serralta i el Cap Fabioler, ja dins terres andritxoles.

Continuam la ruta deixant de banda la barraca i les restes de la caseta del Delme. Un poc més endavant, el camí perfila un important revolt a la dreta, sota el qual hi havia la rota d’en Doi. Recordem que una rota és un tros de terra dolenta que un conrador cultivava (dit roter) dins una propietat d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia; solia ser terra prima o allunyada de les cases de possessió, i no podent-la conrar directament el propietari, la donava a conrar a un altre a canvi d’algun benefici o del simple avantatge de tenir la terra roturada sense despeses pròpies. D’aquí que el nom de rota procedeixi del verb en llatí ruptum (‘rompre’, ‘trencar’).

Després de passar aquest petit espai de conró, el camí surt vora una àrea recreativa, just en el lloc conegut com la barrera del Parroquià. Com a detall val la pena esmentar que aquí trobarem l’olivera de la barrera des Parroquià, que segons els estudis del naturalista Pere Llofriu és la segona amb més diàmetre de la finca pública.

Des d’aquí, pel mateix camí nou de les cases baixam fins al camí vell d’Estellencs o bé fins al portell de la finca, on acabam l’excursió.

Camí vell d’Estellencs per damunt la Font de la Menta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT