EL CAMÍ DE TERNELLES

133

(Article publicat al PiP 160, l’any 2002)

Pere Salas Vives

En moltes ocasions, i a causa de la gran riquesa dels nostres arxius, tendim a pensar que els documents referents al nostre poble no es troben més enllà del mar, la qual cosa no és certa. Només cal fer una volta per fora i comprovar-ho.

Deia això, perquè a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, situat a Barcelona, hi ha una gran quantitat de documentació relativa a Mallorca i, també, de Pollença, per a l’època medieval. En aquest sentit, no és estrany que l’amic Antoni Mayol, l’altre dia hem fes arribar una transcripció del tot interessant d’un document datat el 12 d’octubre de 1397 amb dades del camí de Ternelles. Es tracta d’una carta que va remetre el Virrei de Mallorca, Hug d’Anglesola, al representant del rei; és a dir, al Batle de la Universitat de Pollença. L’escrit tracta sobre els problemes que havien sorgit en motiu d’arreglar el dit camí. Una mica adaptat per fer-lo més intel·ligible, diu així:


“Hug d’Anglessola al batle de la parròquia de Pollença.

L’altre jorn vos scrivim una letra de la tenor següent per tenor de la qual [vosaltres deieu que] lo mostassaf de Pollença ha començada la obra e reparació del dit camí però no la ha acabada i lo procurador reial per interés del rei i dels servents que guarden el castell de Pollença passen i han de passar per dit camí, i per en Guillem Marí que tot die ell i sos companyons han de passar per lo dit camí anant a la seva alqueria de Ternelles; han suplicat que no sols [és un] dany evident als caminants que havets de passar per aquell,[sinó] més encara del senyor rey i la cosa pública. Manam expresament que el mostassat en sobra la satisfacció de les mesions haia ab si dos o tres promes en tals coses experts e no sospitosos quer tatxen els confrontants ab lo camí ab la universitat de la dita parròquia, faent pagar a cascú la seva part pertanyent així com és acostumats… Apres per part dels promes de la parròquia és suplicat que com ara no sia temps convinent de adobar los dits camins attés que si [se] adobaven e la pluja que continuament acustuma de caure en l’ivern los trobave freschs serien derruits e consumats i per comseguent serie messió perduda, los deguessen sobre açò de remey convinent subvenir, nos emperò la dita suplicació dehim i manam que [pe]r lo temps en la dita letra contengut los porroguets deí a la festa de Sincogesma primervinent axí com nos ab la present los porrogam dada primerament per los nomenats en vostre poder.”

Aquest text, escrit en un bell, tot i que enrevessat, català medieval, ens aporta una sèrie de detalls importants. En primer lloc, que en aquella època ja es considerava el camí de Ternelles com una cosa pública, i per això s’encarregava la Universitat del seu arranjament, o millor dit, un dels oficials d’aquesta, el Mostassaf. En segon lloc, ens informa que aquest tipus d’obres les pagaven els veïns afectats segons una taxació que feien dos homes (prohomes) entesos en la matèria i independents. També, es fa notar que a causa de les pluges de l’hivern, la millor època per arreglar els vials era la situada als voltants de la Pasqua granada, entrat el mes de maig. Per tant, ja sabem que els camins de Pollença eren arreglats sota les ordes del Mostassaf en una determinada època de l’any.

Ara bé, dit això, no tot resultà tan planer, perquè un dels “veïns” interessats, com es fa notar també en el document, no és altre que el mateix Estat o patrimoni reial; és a dir el monarca, que era qui detentava la propietat del Castell de Pollença (que per això també era conegut i es coneix, com del Rei). I pel que és veu, això va fer paralitzar les obres en un primer moment i, segurament, va dificultar la taxació dels prohomens assignats. En prova d’això, el virrei va haver d’enviar una altre carta el 29 d’octubre del mateix any, aquest cop als Jurats de Pollença, que remetia al notari pollencí Blai Mir per solucionar dubtes sorgits sobre afers i obres que afectassin a la cosa pública i a la utilitat del rei.

Però una cosa queda ben clara, després de tantes que no ho són: a l’època medieval, arreglar el camí de Ternelles era considerat una obra d’interès general, el que implicava una titularitat pública. Un altre cosa és que en aquells temps, aquest tipus d’obres, les paguessin els veïns afectats. Al manco llavors no calia anar als tribunals per determinar aquesta evidència, tot i que alhora de pagar sembla que els interessats miressin a una altra banda. Just com ara.

PD: Referència del document: ACA, Cancelleria, Reg. 2357, f. 12v-23.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of