EL BEC DE FERRUTX

179
El bec de Ferrutx en primer pla i la impressionant panoràmica que es domina des d’allà dalt.

Tomàs Vibot

Dades tècniques:

Catalogació: Dificultat moderada.

Durada: 4 hores.

PUBLICITAT

Terreny: Camí de carro i tirany fitat.

Observacions: És una excursió mancada d’arbres i, per tant, poc recomanable fer-la a ple migdia. És interessant portar calçons llargs, a causa de la gran quantitat de càrritx i garballons. Si el dia acompanya, les vistes des del bec de Ferrutx són extraordinàries. No té gaires problemes d’orientació.

Aproximació

Des de la vila d’Artà hem de prendre la carretera que va a l’ermita de Betlem, que parteix a la part alta del poble. Si volem allargar l’excursió en una hora més, podem partir des de les cases de Betlem, passada la Colònia de Sant Pere. Hi trobarem un camí ben senyalitzat i de bell entorn.

Itinerari

L’ermita de Betlem, en un dels extrems de la serra d’Artà, és sempre un indret suggerent. Des de l’entrada al recinte de l’ermita prenem direcció ponent. Un tirany voreja la paret del recinte espiritual des d’on podrem observar el cementeri. Uns metres més endavant, l’escenari paisatgístic s’obre. A l’esquerra el puig de la Palmera i a rere la Talaieta; a la dreta el puig d’en Torres i en Xoroi, un dels grans protagonistes de la jornada. Just davant, la bassa de l’Oli.

Observarem a un costat del camí les restes d’unes cases, amb un conjunt marjat a la vora que salven els costers que baixen cap a la coma dels Catius, un topònim relacionat amb una de les darreres batalles del rei En Jaume durant el procés de conquesta.

Avançam entre carritxeres que ocupen parcialment el camí. Aviat assolirem un coll, on a l’esquerra del camí ens apareix un curiós bloc de pedra amb un senyal en forma de colze que servia per marcar la partió de l’ermita.

El camí, ara de carro, dibuixa uns revolts i descendeix amb rapidesa. S’endinsa en un pinar amb més restes de marges, testimoni de la marginalitat d’alguns conradors d’antany. Assolirem una xarxa de filferro, que impedeix el pas dels animals i que nosaltres podrem superar sense dificultats per un costat.

A partir d’aquí el camí puja de manera decidida, encara que durant un curt espai de temps. Som al lloc dit les Madrioles. Obviarem un camí que s’obre a la nostra esquerra, el qual ens duria per la coma Gran fins a can Ros i ca na Carro, molt a prop de la gran possessió de son Sureda. El camí acaba en una plana farcida de clapers. Seguint les fites, pujarem flanquejant uns penyalons. Passarem per sota d’una roca que arrecera una balma i, quasi sense voler-ho, serem damunt un dels cims de la contrada: en Pelat. Des d’aquí dalt, no cal dir que el bec de Ferrutx és l’únic protagonista, amb forma de gran gegant ajupit, reflexiu i observador de la immensitat de la mar.

El tirany ens baixarà fins al coll d’en Pelat, dit també d’en Faraig (una altra resta del món llegendari que envolta el rei Jaume I), on trobarem un altre senyal de partió, el qual sembla marcar la mateixa línia del coll. A davant, un gran pi mort trenca la suavitat de l’esquena de la muntanya.

Pujarem decididament damunt l’esquena del bec d’en Ferrutx i, en pocs minuts, serem en la cresta summital. En primer lloc, assolirem en Ferrutxet, on trobarem les restes d’una antiga caseta de vigilància al costat del vèrtex geodèsic. A la vora s’obre un avenc cegat, de dues boques. Des d’aquí mateix, els espadats de llebeig esglaien fins al més valent. A sota, el rafal de Morellet i els seus nombrosos sementers, els aprofitats i els ja oblidats.

Avançarem per la cresta, vorejant l’abisme, fins al cim del puig. Des d’aquí dalt es pot quasi besar la mar. A sota la Devesa, amb la torre de defensa rodona, domina la costa des de la Colònia de Sant Pere fins a l’Estanyol. Al seu costat, empetitida, son Terrassa, a la vora de la clova d’en Faraig. Més amunt, dins la dura i llarga coma, el pas Candeler, un primitiu i ja abandonat accés al bec des de la costa.

Tornam pel mateix camí, ara amb unes altres sensacions i sobretot amb uns altres colors.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT