EL BALL DE LA DAMA I ELS COSSIERS, UNA TRADICIÓ MALLORQUINA ANCESTRAL

262
1910. Els cossiers amb la dama, madò Marimona, de 9 anys.
Facebook: fotos antigues de Pollença

Agnès A. Cerdà Amengual

No hi ha dubte que el ball de la dama i els cossiers és una de les fites més destacades de les festes de la Patrona. Tot i això, no fa ni quaranta anys que es recuperà aquesta tradició. De fet, aquest ball es dansà per primera vegada el 1981 després de més de 70 anys oblidat (el darrer cop que els cossiers havien ballat havia estat el 1910 i antigament ballaven el dia de Sant Pere). Aquesta recuperació hem d’agrair-la a un grup de pollencins que, interessats en un dels balls tradicionals més antics de Mallorca, dedicaren part del seu temps a investigar com era el ball pollencí i aconseguiren una part importantíssima de la informació gràcies a dones que havien estat dames i recordaven la tonada, el ball, etc. Entre aquestes dones hi havia madò Marimona, Margalida Cerdà Cabanellas i Joana Vives March.

Tot i que el ball de la dama i els cossiers té molta popularitat a Pollença i la Patrona no s’entendria actualment sense la presència d’aquesta dansa, els cossiers també ballen a molts altres indrets de l’illa. De fet, el ball dels cossiers és un dels balls tradicionals més antics de Mallorca i es balla a Montuïri, Algaida, Manacor, Alaró, Palma, Son Sardina i a Campos, on es recuperà el ball molt recentment, el 2012.

Ara bé, a Pollença el ball té algunes diferències importants. En primer lloc, el nombre de cossiers és diferent. A tots els indrets de Mallorca, la dama balla acompanyada de 6 dansaires. A Pollença aquest número es multiplica, i la dama balla amb 12 cossiers. Atenent al caràcter màgic del número 7, alguns estudiosos han apuntat que la presència de dotze cossiers a Pollença pot ser una degradació de la dansa. Ara bé, segons constatam a la fotografia, sembla que el 1910 no eren sis els cossiers que ballaven. En segon lloc, una altra notòria diferència és l’absència de la figura del dimoni en el ball pollencí, absència que també trobam a Palma.

Cossiers de Pollença a ca la Dama 2007

Tot i aquestes diferències, trobam molt trets comuns. La vestimenta és de tall femení i amb ornaments a tots els pobles, com les cintes de colors, els mocadors o els capells. A més, la dama i els cossiers ballen amb música de xeremies, flabiol i tamborí. Finalment, tot i les peculiaritats coreogràfiques i festives de cada poble, en el ball tots els cossiers duen el compàs amb els braços enlaire, fent volar els mocadors i els rams d’alfabeguera o de murta, si en duen. A més, en tots els indrets els cossiers ballen, entorn de la dama, normalment en cercle. Però, quin és l’origen d’aquest ball tan present en la nostra illa?

L’origen del ball és incert i hi ha diverses teories. Tot i això, Joan Amades i altres estudiosos apunten que el ball dels cossiers pot ser un reducte arcaic d’un ball ritual o cerimònia agrària on la dona era la representant de la fertilitat, d’aquí la presència de la dama, a qui els cossiers dirigeixen el ball, i d’elements femenins en el vestuari dels cossiers. La funció d’aquest ritual arcaic era agrair la collita i pregar per la fecundació de la terra. Relacionat amb aquesta teoria, a part de la figura femenina, hem de tenir en compte també el ball en cercle (es considera el cercle un element màgic que significa puresa i resguard) i la presència d’elements vegetals (a Pollença, l’alfabeguera).

Una altra teoria vincula el ball dels cossiers amb les processons del Corpus. De fet, la primera notícia que tenim dels cossiers és del 1544 a la Història de Sóller, on s’explica la sortida dels cossiers per celebrar aquesta festa religiosa. Sembla que, posteriorment, els cossiers aniran sortint en festivitats més destacades dels pobles. Tot i això, aquesta teoria no descarta l’altra sinó que podria ser resultat de l’adaptació d’un ball pagà a la religiositat de l’època.

Per conèixer una mica més l’origen dels cossiers és interessant recórrer a l’etimologia. Segons Joan Coromines, el mot cossier prové del mossàrab kosaïr, que significa corredor que corre cerimonialment, derivat del llatí cursus, «cos» o «correguda» en català. Joan Miralles, en relació a l’etimologia, i relacionat amb el caràcter itinerant de la processó del Corpus, relaciona els cossiers amb algun joc de tipus gimnàstic. De fet, Coromines apunta que els cossiers participaven en el cos, carrera realitzada en certes festes populars, i la presència de les cintes en el vestuari dels cossiers pot explicar-se fent referència a aquestes curses. Les cintes eren el premi als guanyadors de la carrera, que les exhibien a les seves faldes.

En conclusió, a Pollença conservam una part del patrimoni cultural de Mallorca molt important que ens identifica com a grup i com a poble i que ens ajuda a saber com ha estat i com és la nostra societat, societat matriarcal simbolitzada en el ball de la dama i els cossiers, on sembla que es rendia culte a una divinitat femenina. Bones festes i bona Patrona!

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of