EL BALILLA

68

Avui tindrà lloc el darrer dels actes de l’Abril de República, una conferència a càrrec del Conseller d’Economia i Hisenda del Consell de Mallorca, Cosme Bonet. La xerrada es titula “La represió a Mallorca durant la guerra civil. Camps de concentració de presos”, i serà a Can Llobera a les 19,30 hores.

Els camps de concentració foren una de les conseqüències més negatives de la victòria feixista. Però n’hi hagué moltes altres, potser no tan nefastes, però que avui dia encara en patim els efectes.

L’adoctrinament

Una d’aquestes conseqüències va ser l’adoctrinament, que es va activar tan aviat va esclatar la guerra.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana “adoctrinar” vol dir “instruir algú en alguna cosa” o, en una altra accepció, “Fer entrar algú en certes doctrines, en certes opinions”. És aquesta segona definició la que ha convertit aquest terme en munició d’artilleria usada per tots els bàndols ideològics per acusar els que no pensen igual. En realitat tots els centres educatius adoctrinen. Adoctrinen en la pau, la igualtat, la cultura, etc. Doctrines que objectivament són justes. Potser hi ha altres doctrines que poden ser discutides en funció de si s’acosten més o menys a la ideologia de qui les jutja. Però en temps de la dictadura s’adoctrinava en d’altres que avui dia les podem considerar, sense cap dubte, perverses. És a dir, s’adoctrinava en el pitjor dels sentits de la paraula. S’adoctrinava en la guerra i l’odi.

Un exemple d’aquest adoctrinament el trobam en aquesta fotografia que ens va fer arribar, ja fa un parell d’anys, Antoni Cerdà Cerdà “Caragol” que cap allà el 1938, va fer la Primera Comunió vestit de balilla.

També et pot interessar:  EL 14 D’ABRIL, PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

El balilla

Un balilla era un projecte de feixista, un infant, vulnerable com qualsevol infant, a qui vestien d’uniforme i, en el seu temps d’esbarjo, anava al “quarter”,. on guiat per alguna persona afí al règim, jugava amb altres balillas al gens innocent “joc” de la guerra.
Entre els pocs records que té Antoni d’aquells temps, és que el “quarter” (un mot que ja diu molt) estava allà on posteriorment hi va haver el cinema Modern, això és a la cantonada que formen els carrers Munar i Alcúdia. Allà hi havia fusells de fusta per a què els al·lots passassin el temps (per dir-ho d’alguna manera, ja que no trob cap verb adequat per denominar una acció com aquesta).

A banda dels fusells de fusta, de l’etapa de balilla, Antoni té memòria d’haver pres part a desfilades amb altres balillas en motiu de festes com el Corpus i d’altres. Tot un exemple d’adoctrinament al règim des de la més tendra infantesa.

Uns éssers capaços de manipular els més innocents, què pogueren arribar a fer amb els “enemics”?

gif ANIMADO Volar-e