EL BALCÓ DE POLLENÇA

199
L'arquitecte Alberto Veigas. Foto: Fernando Perianes

Eva Cerdà

Totes les ciutats, tots els pobles… tenen un balcó des d’on es proclamen els grans esdeveniments, si fa no fa així ho ha dit l’arquitecta Maria Sisternas abans d’afirmar amb rotunditat que “Pollença, segur, que té el seu balcó”.

La fosca colava estels i en sentir-la he visualitzat el balcó del Club, des d’on la màgica nit del 5 de gener, els Reis d’Orient saludaven aquells nins i nines de Pollença que avui ja tenim una certa edat. Cada Rei tenia l’obertura d’una de les tres finestres que donen a la plaça del Mercat, mentre que els speakers (els magnífics Miquel Ripoll i Joan “Xineta”, a la meva infantesa) es camuflaven rere les persianes de manera que podien comunicar al públic allò que ens interessava, sense robar protagonisme a Melcior, Gaspar i Baltasar.

PUBLICITAT
L’arquitecta Maria Sisternas. Foto: Fernando Perianes

Abans de transportar-me al refugi de la infantesa, Maria Sisternas ja ens havia fet entenedor l’àrid llenguatge de l’urbanisme; la primera passa, segons l’arquitecta, per obrir el debat públic sobre l’espai on vivim, per convidar la ciutadania a participar en la gestió de l’entorn més proper.

Avesats com estam a valorar edificis acabats, Sisternas ha reivindicat l’equip de feina que els ha concebut i, molt especialment, aquells que els han construït. He trobat que ha estat molt encertada quan s’ha referit al sector de la construcció, recalcant la seva importància. A l’hora que ha deixat molt clar que va més enllà de l’especulació amb què sovint se l’associa.

Sense defugir l’autocrítica, ha manifestat les dificultats imposades per una normativa que no sempre s’ajusta a la realitat i que, a més a més, es compleix al mínim del mínim, cosa que va en detriment de la qualitat de vida d’aquells qui habiten les cases i la ciutat.

Biel March, presiden del Club Pollença, i els arquitectes Maria Sisternas i Alberto Veiga.

Apropant-se a l’actualitat més recent, Maria Sisternas ha assegurat que el confinament ha servit, perquè pensem els nostres habitatges i, a partir d’aquí, ha obert la porta als balcons; uns balcons que s’havien tancat davant l’hostilitat del carrer i que ara reclamen reobrir-se en una ciutat pacificada.

I si aquesta és la punta de l’iceberg de la ponència de Maria Sisternas, de la interessant exposició del també arquitecte Alberto Veiga, només m’atrevesc a fer-ne dos apunts. El primer és clau: la intenció d’un arquitecte és que les persones ens sentim a gust als espais projectats, perquè pensem. Gairebé res!

El segon és poesia: “La búsqueda de la belleza te permite sobrevivir“.

PUBLICITAT

Compartir bellesa també hi ajuda. Gràcies al Club i a totes les persones que, des de fa set estius, fan possible la Setmana d’Arquitectura i Disseny.

PUBLICITAT
PUBLICITAT