DUES NOVES HECTÀREES DE POSIDÒNIA A LA BADIA DE POLLENÇA

310
L'any 2017 es va sembrar posidònia a la Badia de Pollença.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha participat, aquest divendres, en la presentació dels resultats del projecte Bosc Marí iniciat en 2018 per Xarxa Elèctrica d’Espanya, per a la recuperació de dues hectàrees de praderia degradada de posidònia a la Punta de l’Avançada, a la badia de Pollença.

L’han acompanyat el delegat de Xarxa Elèctrica enales Illes Balears, Eduardo Maynau; el coronel cap de l’aeròdrom militar de Pollença, Carlos Pérez Salguero; i el director de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), Jorge Terrados.

El Bosc Marí és un projecte pioner a nivell mundial iniciat per Xarxa elèctrica amb la col·laboració de la conselleria de Medi Ambient i Territori, l’IMEDEA i l’aeròdrom militar de Pollença, que va cedir les instalacions per al desenvolupament de la iniciativa.

Una inversió de mig milió

Amb un pressupost de mig milió d’euros, aquesta iniciativa ha consistit en la plantació de 12.800 fragments de posidònia mitjançant una tècnica innovadora que inclou les fases de recol·lecció de feixos procedents de la fragmentació natural per la dinàmica marina, la preparació dels exemplars, el plantat efectuat per bussejadors mitjançant l’ancoratge de cada fragment de rizoma en el fons marí i, finalment, el posterior monitoratge i seguiment.

PUBLICITAT

Es tracta de la primera plantació d’un bosc submarí d’aquestes dimensions en el Mediterráno, una aposta de futur per a la recuperació i conservació d’una espècie de vital importància en la preservació dels ecosistemes marins del Mediterrani i en la lluita contra el canvi climàtic, en ser un magatzem de carboni orgànic.

L’avaluació global efectuada aporta dades extraordinàriament positives. En primer lloc, l’elevat nivell de supervivència, superior al 90%, percentatge que s’estén a totes les unitats plantades en la superfície restaurada i que constata que la generalitat dels fragments de rizoma plantats ha arrelat.

Malgrat que parteix dels fragments van experimentar una “simplificació morfològica”, és a dir, una pèrdua de part dels seus feixos foliares dins del procés d’adaptació a les noves condicions, els exemplars expliquen de forma general amb un òptim sistema d’arrels després de la seva plantació, afavorit pel procediment d’ancoratge individual que ha contribuït clarament a la solidesa del seu establiment. “Els excel·lents resultats de supervivència obtinguts fins avui indiquen que tant l’elecció de l’emplaçament com la tècnica utilitzada han estat correctes”, indica Jorge Terrados, investigador de l’IMEDEA, i prova d’això és que la plantació va superar sense danys els efectes del temporal Glòria del passat mes de gener, que sí va afectar a les prades de Posidònia oceanica del nord i est de la illa de Mallorca.

Xarxa Elèctrica

El seguiment del projecte s’estendrà més enllà de la finalització de la plantació. “Xarxa Elèctrica vol donar continuïtat al projecte, tant a el referit a actuacions en la plantació com en tot el que es relaciona amb la difusió científica, ambiental i educativa” destaca Eduardo Maynau, delegat de Xarxa Elèctrica a Balears, i afegeix que “se seguirà avaluant la supervivència i el creixement dels exemplars, així com la recuperació de l’ecosistema marí associat a la prada de posidònia restaurada. La previsió és procedir a avaluacions periòdiques al llarg dels propers anys i després espaiar el seguiment d’acord amb el lent creixement de les prades de l’espècie. Aquesta continuïtat també està garantida quant al desenvolupament d’accions com el manteniment de la logística de la plantació o la substitució de materials”.

Per la seva banda, el conseller Miquel Mir ha agraït als participants l’enorme esforç que ha suposat l’execució del projecte que, segons ha assegurat, confirma, junt amb altres iniciatives del Govern com el servei de vigilància i protecció de la posidònia, que les Illes Balears són la referència mundial en matèria de conservació de la posidònia”.

El coronel Carlos Pérez Salguero, cap de l’Aeròdrom Militar de Pollença ha destacat finalment “la total i contínua col·laboració i aposta de l’Exèrcit de l’Aire, representat per l’Aeròdrom Militar de Pollensa, a cura del medi ambient a Balears i en la resta d’Espanya”.

L’objectiu del Bosc Marí de Xarxa Elèctrica és també el de constituir-se com un laboratori viu obert a la comunitat científica. Així, l’estandardització del procediment emprat, que inclou les tècniques de monitoratge, els codis de traçabilitat i la divisió en quadrícules de la superfície restaurada, s’ha convertit en una referència per ser replicada en el cas d’altres espècies.

Així mateix, la participació d’estudiants de la UIB i d’altres universitats en diversos treballs i avaluacions relacionats amb el projecte obre pas a estudis associats sobre l’evolució de l’epifauna, la fisiologia de les plantacions o sobre la captació de nutrients.

El projecte de recuperació i conservació de les prades de posidònia també aconsegueix l’àmbit de l’educació ambiental, com ho mostra el programa “La Posidònia a l’Aula”, desenvolupat per l’IMEDEA, que està present en centres educatius de primària i secundària de Mallorca.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT