D’ORIENT A SANTA MARIA

159
L’aigua és present en bona part del recorregut d’Orient a Santa Maria.

Tomàs Vibot

Dades tècniques

Catalogació: Fàcil.

Durada: 3-3’30 h

Terreny: Camí de carro i ferradura ben senyalitzat tot el temps. Asfalt el tram final.

PUBLICITAT

Municipi d’inici: Bunyola.

Observacions: Es tracta d’una excursió molt agradable, apta per a tothom avesat a caminar per la muntanya. Calen dos vehicles, un a Orient i l’altre a Santa Maria (al lloc conegut com els Quatre Cantons). També es pot deixar el vehicle a l’entrada del camí per la part d’Orient (Son Perot) i l’altre abans d’arribar a Son Oliver, per la qual cosa el temps final es redueix en una mitja hora.

Aproximació

Iniciam l’excursió al llogaret d’Orient.

Itinerari

Prenem per la carretera Ma-210 en direcció Bunyola i, en un quart d’hora, a la nostra esquerra (km 8’500) apareixerà el camí senyalitzat que ens porta cap a Santa Maria pel Freu i per l’encisadora vall de Coanegra.

Superam en primer lloc una barrera per un botador de fusta. Els primers minuts del camí del Freu són una autèntica delícia des del punt de vista constructiu i paisatgístic. La via travessa els grans sementers de Son Perot, amb la mola de Lluc a la nostra esquerra i les darreres carenes de la Comuna de Bunyola a la dreta. A la nostra esquena, la gran muntanya d’Alfàbia i, cap al nord-est, el pas de na Maria.

Metres més endavant, el camí s’endinsa en l’alzinar i el primer que trobam és la font de la Canaleta, totalment eixuta. Un poc més endavant trobam la font del Freu, amb una anciana volta apuntada. A pocs metres, a l’esquerra, apareixen les ruïnes de les cases del Freu.

Botam la barrera per l’escaleta metàl·lica i travessam el jaç del torrent, que amb aigua esdevé una petita aventura si volem evitar banyar-nos els peus. Al davant trobarem una cruïlla de camins. Abans de continuar pel camí vell de Santa Maria (esquerra) us proposam la baixada fins al salt del Freu, que amb aigua, és una visita obligada. Per tant, prenem momentàniament el camí de la dreta. A pocs metres podrem observar les restes del vell molí del Freu, una de les meravelles etnològiques de la contrada. Després uns quants revolts (uns 10 minuts) serem al jaç del torrent de Coanegra.

Tornam a pujar fins a la cruïlla, on un cartell ens indica la direcció a seguir per anar fins a Santa Maria. El primer tram ascendeix de valent. El camí dibuixa uns quants revolts fins arribar a una petita plana precedida d’una paret seca. Cal posar atenció ja que tot d’una ens hem de desviar a la dreta (estaca indicadora) i no continuar en la mateixa direcció.

Un cop presa aquesta desviació, ens sortirà a camí un gran forn de calç. El camí pren una tendència descendent, entre alzines, arboceres i alguns pins. A la nostra dreta, dins la fondalada, baixa el torrent de Coanegra. Trobarem alguns rotles de sitja, abandonats testimonis de la Mallorca preturística.

El camí baixa fent giragonses. L’amplària més avall esdevé de ferradura. En alguns punts el camí remunta petits costers. Després d’un d’aquests suaus pendissos, trobarem una cruïlla, en la qual hem de continuar cap a la dreta (senyalitzat), ja que en cas contrari ens enlairaríem pel comellar dels Bous.

La baixada continua ràpida, per trams de camí una mica més malmesos. A la dreta, a l’altra banda del torrent, trobarem dos grans balmes, dites les Covasses. La de l’esquerra compta amb un revelador neotopònim aplicat a una roca erosionada pels degotissos: el Pop. Uns pocs minuts més avall trobam la desviació que puja fins a l’emblemàtic avenc de Son Pou. Cal dir que el podrem visitar si prèviament hem demanat permís a la propietat, ja que l’entrada està barrada amb pany.

Reprenem el camí principal i després d’uns deu minuts de baixada arribarem al nivell del torrent. Avançam, doncs, planers entre velles marjades envaïdes per la vegetació. Després de caminar uns deu minuts, a l’esquerra del camí, apareixeran unes grans balmes, a peu de les quals es troba l’ull de la font de Coanegra. L’entrada es troba limitada per una tapadora metàl·lica.

Després de la font, en pocs minuts, assolirem les cases de Son Pou. El pas per davant la carrera de les cases es troba limitat per una barrera, així que metres abans d’arribar-hi ens hem de desviar a l’esquerra per un caminet que més endavant ens tornarà a deixar dins el camí principal.

Després de les cases de Son Pou, vénen les de Can Morei, més petites i austeres, però dotades d’una gran bellesa. En cinc minuts arribarem a les de Son Roig, unes de les més atractives de la vall. Al costat de l’entrada hi ha una petita surgència, provinent de la sèquia de Coanegra. Una rajola ens convida a beure-hi: “Germans que per bona estrella/passau avui per aquí/l’aigo vos surt a camí/de la font de Coanegra”.

Ara el camí avança entre marjades d’horta, algunes de les quals encara actives. A poc a poc, la vall es va obrint. A la dreta del camí podrem veure la sèquia de Coanegra que travessa el torrent per un aqüeducte. En pocs minuts, un altre cop a la dreta, apareixeran les cases de Son Oliver, rehabilitades i ben majestuoses. Després de superar-les, el camí esdevé asfaltat.

A mesura que avançam ens trobarem amb més possessions: Son Agulla, Son Berenguer i, finalment, Son Torrella, la més important i emblemàtica de la zona, propietat actualment de la família Hillgarth.

Camí endavant ens apareixerà una important cruïlla: a la dreta el camí de na Cili i a l’esquerra el que ens portarà finalment fins a Santa Maria.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT