DONES

Els Cifre de Colonya, una família que creia en l'educació.
Els Cifre de Colonya, una família que creia en l'educació.

La meva intuïció femenina em diu que cap dels partits que es presenten a les eleccions municipals a Pollença traurà més de cinc regidors. És clar que la meva intuïció està tant, o més, afectada de la incertesa que plana sobre els sondejos demoscòpics. En qualsevol cas, entre els cinc primers candidats de les set candidatures locals, hi ha dues o tres dones. Així ho fixa l’anomenada llei de paritat. I, si bé en política (i en altres camps també), sempre he defensat que les persones ben preparades i honestes haurien d’estar per damunt de qualsevol qüestió de gènere; he de reconèixer que, si aquestes persones honestes i ben preparades són dones, m’alegra abastament. Per això, aquesta tercera “Reflexions de mitjanit” parlaré de les candidates número o dos que es presenten als comicis de 2015. Però, com que sempre hi ha un emperò, avís que faré una excepció.

L’any 1999, a Pollença, vàrem tenir la primera dona batlessa, Francesca Ramon. Des d’aleshores ençà, les dones que han encapçalat una candidatura electoral han estat poquetes. Aquest 2015, de fet, només n’hi ha una: Marina Llobera, la candidata d’Alternativa.

A més de ser l’única candidata a la batlia de Pollença, és la més jove. Més enllà de ser dona, té una bona formació política, milita a Alternativa des de fa molt de temps, però és ara que fa una passa endavant per treballar des de primeríssima línia. Pel que fa a la joventut, és evident que Llobera té molt futur per endavant. Tanmateix, seria injust obviar que també té un passat destacable al capdavant de l’Assemblea de Docents.

Parlant de Marina Llobera, m’ha vengut al cap una altra dona pollencina ben formada políticament: Malena Estrany. Ben diferents ideològicament, no em negareu que tenen punts en comú més enllà del gènere.

Sigui com sigui, Estrany és la primera part de l’excepció que us anunciava fa tot just unes línies. I és que Malena Estrany, possiblement un dels polítics (en sentit global d’homes i de dones que es dediquen a la política) pollencins més ben valorats dels darrers temps, va ser la primera víctima d’aquesta legislatura que és a punt d’expirar. Abreujant moltíssim, recordaré que, per mor d’unes factures diguem que “poc clares” del primer Festival de l’era Valent, ella i el músic protagonitzaren una brega mediàtica prou desagradable que va acabar quan el Batle es decantà per fer costat al director artístic del Festival, deixant ben malparada la seva sòcia de govern, una política, repetesc, ben valorada per allò que se’n diu la feina feta.

Entre factures, crisis de govern i dones, i vet ací la segona part de l’excepció, he pensat en Teresa Ferré qui ja em sorprengué amb el discurs que pronuncià el dia que va prendre possessió del càrrec de regidora fa més o menys un any. En aquest brevíssim període de temps, Ferré ha donat mostres del seu interès per treballar bé i honestament, sap escoltar i, en conseqüència, defensa els ciutadans. Aquests dies Teresa ha demostrat que també parlar clar i de cara. Per això, en aquest punt, us convid a què llegiu el seu article del blog La Punta d’El Pi – Proposta per les Illes, “Per deixar-ho clar”.

Més enllà d’aquestes dues “número u”: Marina i Teresa que, a mi particularment, m’agradaria molt que formassin part del consistori que ha de sortir de les urnes el proper 24 de maig, perquè els ciutadans necessitam persones com elles, capaces d’iniciar aquella revolució de les dones que, fa uns mesos, va plantejar George Steiner a Carles Capdevila en una entrevista de l’Ara.cat; hi ha altres dones amb possibilitats de representar-nos en el futur Ajuntament. Aquí esmentaré un trio de número tres com Remedios Menbrive de Gent per Pollença, Anika Isabel Moeller d’Unió Mollera Pollencina (UMP) i Marilén Capllonch d’El Pi, també mollera com les dues número dos de Junts Avançam i de Tots per Pollença.

Francisca Cerdà de Tots per Pollença es va estrenar en política aquesta legislatura i els propers quatre anys serà una de les dones amb més experiència de govern. Personalment, només puc tenir bones paraules per a Cerdà, és simpàtica, amable i sempre que li he demanat qualque cosa, m’ha respost; no puc dir el mateix d’altres companys (homes i dones) de l’agrupació d’electors que representa.

La candidata del Moll per Junts Avançam, Iliana Capllonch, és una dona a qui la vida li ha posat davant reptes molt difícils, molt i ha sabut superar-se. És cruel dir-ho, però una vegada més hem de recornèixer que la naturalesa és sàvia i ,davant allò que es coneix com a “malalties rares”, ella no s’ha conformat en lluitar com una mare, sinó que ha decidit obrir camí a altres famílies que travessen situacions complicades com la seva.

(Arribats aquí, obr aquest parèntesi per fer justícia amb una altra dona, aquesta no es dedica a la política: Catalina Cerdà, actual presidenta de l’Associació Balear d’Infants amb Malalties Rares (ABAIMAR). Va ser un error nostre dir en un PUNT iNFORMATIU passat que, a més de ser-ne membre i fundadora, Iliana Capllonch presidia ABAIMAR. cosa que aviat ella mateixa va voler dementir, tot defensant el treball i dedicació de Catalina Cerdà. Aquí que el paper no s’acaba, he trobat que era just corregir la nostra errada.)

Per acabar, al Partit Popular (PP), el mollero és el número u, mentre que la número dos és de Pollença: Rosa Torandell, un dona treballadora, una autònoma que es fica en política (que ja és dir molt i no cal que us expliqui perquè), amb la qual tenc una relació diguem que “professional”. I sí, reconec que em va sorprendre que es ficàs en política, però la veig segura i disposada a fer feina pels pollencins.

Eva Cerdà

45total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e