DONES INVISIBLES

FOTO: 1924, Fernando Moragues y de Manzanos

Déu ser veritat que durant els quasi tres segles que duraren els atacs corsaris a les nostres costes cap dona féu front a l’invasor, sempre restaven tancades dins Sant Jordi?
I el 1522, durant les revoltes del agermanats, les dones de Pollença romangueren dins la torre de l’Església, on varen ser cremades vives, juntament amb els seus fills, sense defensar els seus?

Guillemona i Elisenda

És que quan surt un nom propi femení dins la història de Pollença, com és el cas de Guillemona, que juntament amb la seva mare Elisenda, fou feta captiva per unes naus tunisianes i va arribar a ser la bella Reina Rocaia de Tunis, resulta que és una llegenda?

Clara Hammerl

I quan en realitat apareix una dona rellevant, com és el cas de Clara Hammerl, muller de Guillem Cifre de Colonya (a) Coll, que a la mort del seu marit continuarà la seva obra, tant a la Caixa com a l’Escola, i que serà la primera dona directora d’una Caixa, cas únic a tota Espanya, resulta que aquí és un fet totalment desconegut o oblidat?

Els Cifre de Colonya, una família que creia en l'educació.
Els Cifre de Colonya, una família que creia en l’educació.

Si ens remuntam al període de la II República, que portà enormes esperances per a les dones, ja que la Constitució de 1931 les tracta en igualtat de condicions que els homes -fins i tot els atorga el dret a vot- no hi ha clares evidències que la dona pollencina aprofités l’avinentesa per sortir de la seva actitud passiva i resignada, per a començar a prendre part activa dins del seu món.

Les dones de Can Sales

De fet, si pensam en quins personatges femenins coneguts, perfectament definits, amb noms i llinatges, podem destacar a Pollença els podem contar amb els dits d’una mà. Així, per una part, tenim les tres dones de Can Sales que, dirigides per sor Flor Ricomà, es traslladaren al Puig de Maria el 1362, en caràcter de beguines. Serà el començament de la gran importància que arribarà a tenir el monestir dins l’educació, des del segle XIV al XVI. Allà moltes filles de cavallers i altra gent important tant de Mallorca com de Menorca hi deixaran ses filles per rebre bona criança; són les “fadrines de criança”. Aquesta educació els permetia un grau d’autonomia i llibertat que mai no haurien aconseguit mitjançant el matrimoni.

Filles il·lustres de Pollença

Si recordam que sor Flor Ricomà és una de les tres filles il·lustres que té Pollença, no podem deixar d’esmentar les altres dues, també religioses. Una és sor Isabel Cifre de Colonya, que va fundar la Casa de Criança a Ciutat el 1510, col·legi dedicat a l’educació de donzelles de famílies principals i l’altra és Mare Alberta, Gaietana Giménez Adrover, que durà a terme una gran tasca a l’Escola Normal Femenina (l’alumnat reuneix les jovenetes més ben dotades de la societat palmesana i dels pobles de les Illes) i la Congregació de les Germanes de la Puresa.

Dones i religió

També dins del món religiós podem anomenar la tasca que des de 1849 dugueren a terme les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül a Pollença. Serà l’exemple d’unes congregacions que substituiran unes ordres religioses preocupades bàsicament per la cristianització per unes altres que tindran com a principal raó de ser la implicació materialment en la societat. Seran dones molt properes al poble, ja que a més dels seus exercicis espirituals serviran a la comunitat mitjançant l’assistència domiciliària als malalts, instruiran a la joventut (l’Ajuntament potencia aquesta activitat pedagògica nomenant a diferents monges mestres d’ensenyament públic de nines), i es cuiden de l’Hospital i l’Hospici del Convent de Sant Domingo. Serà una institució que combinarà religió i acció social. Durant totes les epidèmies que patí Pollença i, sobretot, la del grip de 1918, dugué una gran tasca amb els afectats i les seves famílies. I encara podem recordar sor Antònia que es passejava amb el seadet posant injeccions per tot el poble.

Foto de la Mare Alberta

És per tant accedint al món de la religió la manera mitjançant la dona s’ha realitzat històricament, que es pot “realitzar”? És aquesta la clau perquè les dones puguin desenvolupar les seves aptituds? És l’única sortida que tenen durant segles per ésser elements actius dins la seva societat? De fet, això pot resultar una paradoxa, ja que al costat d’aquest aspecte “alliberador”, el catolicisme era un dels fonaments de la societat i la moral imperants a l’Antic Règim, i aquesta reservava un paper subordinat de la dona respecte de l’home, quan no la recloïa dins la llar.

Sigui com sigui, no trobam més figures femenines dins la història de Pollença com a subjectes amb capacitat autònoma de poder actuar com a protagonistes del món que varen viure.

El paper de la dona pollencina al llarg de la història

Per tant, jo em deman, quin és el paper de la dona pollencina al llarg de la història del nostre poble?

Des de sempre hi ha hagut un rol femení tradicional, les dones tenien un paper molt definit en la societat com a mares i esposes. La tradició assignava activitats ben clares a cada sexe: tasques femenines i tasques masculines. La dona estava subordinada als pares, marits o germans. Se l’educava per obeir.

Malgrat tot, sabem que les dones han participat activament en el desenvolupament de la nostra vila, ja sigui treballant a domicili (modistes, cosidores, brodadores, trençadores de calçat…), sovint imprescindible per al bon funcionament de l’economia familiar; en el camp (com a collidores de garrofes, d’ametlles, d’oliva, d’aglans,…); dins del món fabril, la mà d’obra amb la qual es fonamentava la fàbrica de catifes de Can Morató i el taller de ràfia i després fàbrica de sabates de Can Siquier. També serà clau la seva participació en el desenvolupament des sector terciari amb l’aparició del turisme. I no podem deixar de part les mestres, dones que, des de les escoles públiques, dedicaren tota la seva vida a l’educació de generacions i generacions de nins i nines de Pollença. No podem oblidar donya Maria Salvà.

Foto de les tres dones de Can Sales

Dones anònimes

Però en tot cas les dones són considerades un col·lectiu global, són dones anònimes, invisibles, dones que han estat testimonis de l’evolució del seu poble, dones que ajuden a fer la història de Pollença, però que no hi figuren com a protagonistes en cap àmbit, només dins el docent, pedagògic i religiós. No hi ha dones que destaquin dins del món cultural, dins la pintura, música, poesia, novel·la, teatre, com a historiadores… dins del món esportiu; dins del món polític, dins del món econòmic, dins del món social?

No hi ha hagut dones principals, dones decidides a canviar la seva societat, dones heroïnes, dones viatgeres, dones que volien un món nou, dones emprenedores, dones disposades a lluitar per les seves ideologies, dones amb inquietuds? O, més bé, la memòria col·lectiva les ha esborrat? O potser són els historiadors que no han sabut incorporar-les en les seves recerques? O serà que mai no existiren en realitat? La dona hi ha estat sempre, cal tenir present que sovint només s’explica la història de la meitat de les persones de la nostra vila.
És evident la imperiosa necessitat de portar a terme un procés sistemàtic de recuperació de la memòria històrica de les dones. És important que la invisibilitat de les dones pollencines desapareixi mitjançant la seva incorporació al discurs històric, que surtin els noms i llinatges femenins del nostre poble, que surtin les protagonistes!

La primera pollencina

I supòs que és només per pura coincidència que la primera persona coneguda com a pollencina sigui precisament una dona, na Zaynad hint Abi alHakam, del període islàmic de 1122-24 d.C.
Va per ella.

Maria Rosa Albis Ferragut

747total visits,2visits today

gif ANIMADO Volar-e