Diari d’un home gris. “CANGURAR”

puntinformatiu

Miquel Cerdà Grau

 

No ho sabia –com ja sabeu mai no m’assabent d’hora de les qüestions importants-, però ja existeixen un verb i un substantiu que feien molta falta. Amb referesc als termes “cangurar” i “cangureig”. No us malpenseu: sé el que signifiquen; d’això sí que me n’he informat de seguida. “Cangurar” és l’acció que porta a terme el cangur amb els seus cangurets, és a dir, les criatures de què té cura, i “cangureig” és el resultat d’aquesta acció. Més clar encara. Aquella noia tan mona i simpàtica que us ve a guardar el nin quan vosaltres, matrimonis ben avinguts, aneu a sopar, al teatre o a un interessant reunió de canvi de parelles, cangura.

No em demaneu qui ha estat el creador d’aquests dos nous termes del nostre estimat lèxic. Aquest coneixement ja escapa a les meves aptituds. Tanmateix, puc aventurar alguns trets del seu perfil, perquè estic segur que en té, de perfil. Em pens que es tracta d’un individu de llarga durada i tradició –almenys és anterior al homo antecesor-; crec que ja no utilitza les mans per agafar el bolígraf per escriure –de fet m’ensum que ja no escriu- sinó que les empra per pitjar tota mena de botons –però no els que fan anar un timbre o una rentadora sinó aquells propis dels darrers enginys tecnològics-; em jugaria qualsevol cosa que està molt preocupat per l’equilibri ecològic del planeta –de tant de trontollar podria sortir de la seva òrbita-; i, finalment, -però potser això ja és aventurar massa- jutj que és dóna o, si més no, mascle migrat a la condició femenina.

Res no hi fa que les meves conjectures siguin certes o equivocades. Allò important és que hem emplenat un poc més el sac dels termes que expressen el no-res, que és el que importa. Per tant, a l’inventor –o inventora-, moltes gràcies i, per favor, que no sigui humil i no em digui de res.

gif ANIMADO Volar-e