DIÀLEGS DE CINEMA. SEMPRE ENS QUEDARÀ PARÍS

38

Rick (Humphrey Bogart) i Ilsa (Ingmar Bergman), en companyia del prefecte de policia Louis (Claude Rains) parlen entre ells en un lloc indeterminat de l’aeroport de Casablanca, mentre el marit d’ella s’allunya en direcció a un avió que l’espera.

  • Rick: – Si no li importa posi vostè els noms. Així serà més oficial.
  • Louis: -Vostè pensa en tot, eh?
  • Rick: – Victor i Ilsa Lazslo.
  • Ilsa: -Però, per què el meu nom?
  • Rick: -Perquè te’n vas amb aquest avió.
  • Ilsa: -Però, és que tu no véns?
  • Rick: – Jo em quedo aquí fins que vegi que l’avió s’ha enlairat.
  • Ilsa: – No, Rick, no, anit vas dir…
  • Rick: -Anit vam dir moltes coses. Vas dir que jo havia de pensar per tots dos, i és el que he fet, i sé que havies de pujar a aquest avió amb en Víctor, que és a qui pertanys.
  • Ilsa: – Però Rick, escolta…
  • Rick: – Escolta’m tu. Tens idea del que t’espera si et quedes aquí? Creu-me, tots dos acabaríem en un camp de concentració. No és així, Louis?
  • Louis: – Crec que Strasse hi insistiria.
  • Ilsa: – Dius això perquè me’n vagi.
  • Rick: – Ho dic perquè és cert. I és cert també que pertanys a Víctor. Ets part de la seva obra, ets la seva vida. Si aquest avió s’enlaira i tu no ets amb ell te’n penediràs. Tal vegada no ara mateix, potser ni avui ni demà, però més tard tota la vida.
  • Ilsa: – I el nostre amor, no importa?
  • Rick: – Sempre tindrem París. No ho teníem, ho havíem perdut, fins que vingueres a Casablanca. Però ho recuperàrem anit.
També et pot interessar:  ELS VIATGERS ROMÀNTICS I LA DONA POLLENCINA (I)

(Casablanca, 1941, de Michael Curtiz).

Andreu Salom i Mir

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of