EL DIA DE LA TRAGÈDIA, SANT VICENÇ 1939

490

“L’atac de Dragut a Pollença va passar a la història com el dia de la desgràcia, però aquest altre dia, sobretot per a la nostra família, va ser una autèntica tragèdia”, amb aquestes paraules, Margalida Cifre Castanyer comença el relat sobre el naufragi en què el seu padrí, Ramon Castanyer Cabanellas, el patró “Durai”, va morir.

De cap a cap d’any, quan la meteorologia no els era adversa, els tres germans “Durai” sortien a pescar i, en arribar, dinaven d’un bon arròs de peix, un arrosset de brou amb el peix tot just acabat de treure de la mar. I és que els tres fills seguiren amb l’ofici del pare i foren pescadors.

Va ser un 3 de desembre de 1939. Aquell any era en diumenge i “a ca la padrina, que era dalt de tot del carrer de Torres, a Pollença, feien matances. Jo no ho vaig viure, perquè tan sols no havia nascut, però he sentit contar tantes vegades que em sembla que hi era”, diu Margalida.

Aleshores, “al padrí, li va pegar que havia d’anar a Sant Vicenç per llevar les xarxes. Li varen dir que no hi anàs, que no ho fes…, però ell, caparrudet que devia ser, hi va voler anar de totes passades. L’acompanyaren un cunyat i el tio Martí “Peço”, i… va passar el que va passar”, afegeix.

I va passar que, mentre eren a llevar les xarxes, naufragaren i moriren dues persones: el padrí de Margalida, Ramon Castanyer Cabanellas, i el seu cunyat, Damià Polar Vicens. El tercer home, Martí Vicenç Vives “Peço”, va poder salvar la vida. O sigui que la padrina Antònia va perdre germà i espòs en un sol dia, un dia molt llarg que va començar amb la festa de les matances i va durar fins al 5 de desembre, quan trobaren el cos sense vida de Ramon. Segons explica Margalida, «el mateix dia de l’accident, varen trobar el tio Martí “Peço”, que estava casat amb la tia “Gran” i que era cosí del padrí, o de la padrina ara no ho sé ben bé, però eren parents. L’endemà, la mar va treure el germà de la Padrina, el tio Damià Polar i, finalment, dos dies després, era un dimarts, en un racó de coves Blanques, varen trobar el Padrí”.

També et pot interessar:  L’ESTIU I LA FESTA

El trasbals va ser important, sobretot per a la família, però també per al poble, on el 1939 hi havia 167 pescadors empadronats. Segons apunta Pere Salas a la Història de Pollença. Segle XX, aquell succés de Sant Vicenç va ser un dels naufragis més important dels quals es tenen constància. De fet, el mateix Salas remet a la premsa de l’època que va donar la notícia de la mort dels mariners. I és que els oficis de la mar comporten més perills que altres professions.

Després de la mort del padrí Ramon, la padrina Antònia va deixar la casa del carrer Torres, i en varen comprar una casa al carrer de la Mar. Allà s’instal·là tota la família Castanyer Polar, des de la filla més gran fins al fill més petit. A la fotografia, podeu veure d’esquerra a dreta: Tomeu, Antònia, Ramon, Antònia Polar Vicens (la mare de tots), Joana Aina, Maria i Pep, davant la façana de la casa del carrer de la Mar.

La Polar

La barca amb què aquells mariners de Sant Vicenç feren el darrer viatge, va quedar al fons de la mar. Anys més tard, els fills del patró “Durai” varen fer construir una barca nova. Li posaren de nom Polar, en homenatge a la mare, Antònia Polar Vicens. Poc temps després va néixer Margalida, la filla de Joana Aina i la néta major dels “Durais”, per a qui “la Polar va ser una barca molt especial per a mi, ja que se pot dir que hi vaig néixer; i mira que sempre m’ha marejat…, però l’estim molt. Enguany, per la Fira, quan la vaig veure restaurada, a la Plaça, vaig plorar d’emoció!”

Tan popular com els “Durais” o com la Polar, és l’escar d’en Fargas, a cala Barques. Mollet per als infants més petits i punt d’arribada de la Polar que, acabada la captura, cercava aixopluc davall l’enramada de l’avarador o dins la portassa si el temps pintava malament. En haver baixat aquell bé de déu de cap-roigs, galls, cànteres, escórpores, serrans i vaquetes, entre altres, o en haver-hi temporal, aquell passadís entre la roca i la mar, era el lloc per adobar les xarxes, els palangres… A la fotografia, s’hi pot veure dos dels tres germans feinejant vora l’escar d’en Fargas, amb la Polar just davall l’enramada i fins i tot una mica del mollet.

Per acabar, Margalida apunta que “la Polar era una barca petita, perquè la veritat és que no era gaire grossa, però va fer molt feina, molta, molta feina… perquè va sortir a pescar i també va fer excursions amb turistes. A més a més, va salvar algunes vides, conten que fins i tot va auxiliar el Rei que no sé què li havia passat a la seva barca, que era una barca ben grossa, però cosa va tenir i l’ajudaren. També va treure algun mort, que, a Sant Vicenç, la mar és perillosa!”.

També et pot interessar:  JOAN CERDÀ SUAU, EN JOAN “POTECARI”, FOTÒGRAF (I)

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of