DESCOBREIXEN LES RESTES DE DUES ALQUERIES MUSULMANES A FARTÀRITX DEL RACÓ

1018
Detall mur de tancament duna habitació. Foto: Jaume Deyà

“Sabia que pel tipus de terreny era probable que hi hagués una alqueria. Miràrem un poc per darrere les cases, i en 20 minuts la teníem localitzada. Això és molt estàndard, si hi ha una font i hi ha terres cultivables, és molt probable trobar-hi qualque cosa”. Així ho explica l’arqueòleg Jaume Deyà qui, descobrí fa pocs mesos les restes d’una alqueria d’època musulmana molt a prop de les cases de Fartàritx del Racó.

Jaume Deyà Miró és codirector del projecte arqueològic d’Almallutx, director del Museu de Sóller i del Museu Arqueològic de Deià. Després de la troballa, Deyà explicà a l’actual propietari de la finca el seu descobriment, i aquest li encarregà un estudi en profunditat de la història de la zona. Per completar l’estudi contactà amb l’historiador pollencí Rafel Morro, qui s’encarrega de la part més documental de l’estudi.

Aviat es produïren més descobriments

Però aquestes restes només foren les primeres d’una sèrie de troballes que seran importants per conèixer més profundament la importància històrica d’una zona tan aïllada de la Serra de Tramuntana. Després del primer descobriment, Deyà localitzà, abaix de les penyes del Puig de Ca, restes abundants de ceràmica que indiquen que gran quantitat de persones s’ocultaren a les coves i balmes d’aquesta zona agresta durant la conquesta del rei en Jaume I, iniciada l’any 1229 i fins el 1232. Però la cosa no quedà aquí. Aquest dissabte 10 d’abril, els historiadors tornaren a pujar a Fartàritx per continuar el seu estudi, i quina va ser la sorpresa quan varen descobrir una segona alqueria. “Hem trobat una altra alqueria al costat de la primera, a Fartàritx del Racó. És una cosa molt curiosa, però es veu que com que hi ha dues fonts, una alqueria aprofitava l’aigua d’una font, i l’altra, aprofitava la de l’altra font”, explica il·lusionat Jaume Deyà a Punt Informatiu.

Fragment de molí circular de mà per a fer farina, i croquis de l’alqueria. Foto: Jaume Deyà

L’altra alqueria de Fartàritx d’en Roig

Ja es coneixia la presència d’un assentament musulmà a Fartàritx per les anotacions al llibre del Repartiment de Mallorca. A més ja hi havia catalogat un jaciment a prop de les cases de Fartàritx d’en Roig. La troballa de les restes d’aquesta alqueria es troba a sobre d’un turonet situat a menys de 100 metres de les cases actuals de Fartàritx Gran. Per a situar-nos, Fartàritx Gran són les cases que estan situades més a prop de Pollença i estan aferrades a Fartaritx d’en Roig, mentre que Fartàritx del Racó són les més pròximes al Puig Tomir, a devers 2 km de les primeres. Entre les dues, més pròximes a Fartaritx del Racó, hi ha les cases mig esbucades de Fartaritx de’n Vila.

PUBLICITAT
Vista general de la zona de Fartàritx. Foto: Jaume Deyà

La nova propietat de Fartàritx

Fa pocs anys la finca de Fartàritx del Racó ha estat adquirida per un ciutadà alemany que ha iniciat una explotació d’agricultura ecològica. El 2018 s’inicià una plantació amb 54 arbres per a provar quins fruits creixen millor en aquest clima. Actualment ja es cullen alvocats, ametlles, avellanes, pomes, albercocs, taronges de Quito…. Un any després, el 2019 es creà un camp de prova de 2 Ha de calèndula, equinàcia, farigola i romaní. A la web Fartaritx.com es pot trobar més informació d’aquest projecte agrícola. A més, a la web s’avisa que s’han habilitat camins per als excursionistes, i que la zona està videovigilada per denunciar els que abandonin els camins autoritzats.

Així eren les alqueries musulmanes de Fartàritx

Tornant a l’actual troballa, Deyà explica que les cases eren de tendència rectangular i que es construïen al voltant d’un petit espai obert. El material constructiu era la pedra seca, amb un referit interior d’argila i estaven encalades (tenien un revestiment de calç). El cobriment solia ser de teula. Realment a Fartàritx no s’observa tot això, però es coneix aquest sistema constructiu per altres jaciments com el d’Almallutx, al Gorg Blau. Segons Deyà, fa mal dir de quina època són les alqueries. La ceràmica que s’ha trobat és d’època Almohade (1200-1230), però Deyà creu que probablement les alqueries són anteriors, al voltant del 1100. “Construïren aquí perquè hi havia fonts d’aigua. Els musulmans sempre segueixen el mateix patró, cerquen la font i construeixen les cases a un pujol pròxim a la font i la zona on cultiven” explica Deyà.

Àrea on s’ubiquen les dues alqueries

Qui es va amagar a les coves del puig de Ca?

Pel que fa a les restes trobades tota la zona del Puig de Ca, es tracta de taques de ceràmica (zones amb moltes restes ceràmiques) que indiquen que un gran volum de gent, no només els habitants de Fartàritx, s’ocultaren per tot aquest redol l’any de la conquesta. Reutilitzaren estructures antigues, s’han trobat un santuari prehistòric que va ser usat pels musulmans, a més de coves i baumes, on es varen amagar.

Deyà creu que ell i Morro tindran aquest primer estudi acabat en pocs mesos, i tan aviat com el tinguin a Punt Informatiu informarem de les conclusions més importants.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT