DEMANEN QUE S’EXCLOGUI POLLENÇA DE LES ZONES SATURADES

267
Xerrada al Port de Pollença amb el president del Consell de Mallorca Miquel Ensenyat i la consellera de territori Mercedes Garrido

Aquest dilluns 12 de març va acabar el període per presentar al·legacions al projecte inicial de zonificació per regular el lloguer d’habitatges vacacionals a Mallorca. En aquest sentit l’Ajuntament de Pollença ha presentat un informe en el qual demana al Consell de Mallorca que s’exclogui el nucli urbà de Pollença de les zones saturades, o sigui que es declari apte per a la comercialització de totes les modalitats d’estades turístiques a habitatges d’ús residencial, sense distinció per tipologies edificatòries.

Amb l’objectiu d’avaluar i respondre a la nova Llei Turística, des de l’Ajuntament, impulsaren la creació d’una comissió específica integrada pels diversos grups polítics municipals i per representants dels sectors hoteler, vacacional i comercial, així com agents socials. A través d’aquesta comissió específica, s’ha analitzat el text de la Llei aprovada inicialment i la situació del lloguer turístic a Pollença, a l’hora que s’han tret conclusions en base a les quals sol·liciten que el nucli sigui apte per a tots els tipus de lloguer turístic en habitatges residencials.

Sobre la zonificació

Després de revisar els indicadors de la zonificació, des de l’Ajuntament destaquen que el Consell ha arrodonit cada indicador amb nombres absoluts, cosa que desvirtua els resultats d’aquest delimitació provisional de les zones aptes per a la comercialització d’habitates vacacionals d’us residencial, per la qual cosa proposen que no s’arrodoneixi a l’alça, perquè les ponderacions siguin el més justes i representatives possible de la realitat de cada nucli de població.

Des de l’Ajuntament, consideren que els criteris per definir si una zona es troba saturada o no són “discutibles”. A l’hora que fan referència a mancances com “l’establiment de criteris ambientals, així com criteris sobre el caràcter també obsolescent de les infraestructures o també criteris la sobreexplotació dels recursos”. I que “tampoc s’analitza la totalitat del municipi quant als criteris per a l’establiment del caràcter saturat, o no”.
Tot i amb això, independentment de la metodologia, des de l’Ajuntament apunten que “s’han detectat errors evidents”. Per això, amb la informació aportada per la conselleria de Turisme, recalculen alguns indicadors sobre la població i sobre les dades turístiques com places hoteleres i d’habitatges turístics, nombre d’habitatges turístics…
Tot plegat fa que assegurin que el nucli de Pollença presenta evidències de no saturació, ja que “disposa de menys places turístiques de les que inicialment li adjudicaven, tant pel que fa a les hoteleres com les que fa referència a les ETH i VT”. Concretament, els habitatges turístics representen menys d’un 10 per cent del total al municipi i les places hoteleres representen únicament un l’1,60 del total al municipi.
A més a més, també analitzen el consum d’aigua dels tres nuclis de població del municipi (Pollença, Port i sant Vicenç). I conviden a revisar les dades i els indicadors referits a la Font i El Vilar, ja que es tracta d’urbanitzacions turístiques de poca entitat i d’habitatges unifamiliars.

També et pot interessar:  REVELAT PART DEL MISTERI DELS OSSOS DE CAN TEREU

Sobre l’evolució del turisme a Pollença

Des de l’Ajuntament, també remeten als orígens i evolució del sector turístic al municipi de Pollença. En aquest sentit, fan especial esment a què, a partir dels anys 90, es popularitza el “model turístic de lloguer de cases dins del sòl rústic del municipi que provoca, per una banda, la comercialització d’habitatges ja existents i també, per altra, la construcció de noves cases”. Des d’aleshores ençà, es consolida aquest nou model turístic en sòl rústic i en cases, adreçat a un públic familiar, majoritàriament anglès i alemany.
Per altra banda, destaquen que de les 19.000 places turístiques del municipi de Turisme, 7.700 corresponen a hotels, apartaments i aparthotels, mentre que les més de 10.000 restants són de lloguer turístic.

Sobre els habitatges turístics a Pollença

Sobre les característiques i peculiaritats dels habitatges turístics i de la seva explotació, apunten que és la primera activitat econòmica de Pollença, ja que, a més del propi arrendament de cases, implica tasques de manteniment de fontaneria, jardineria, electricitat, construcció… a l’hora que és fonamental per al petit comerç, de botigues, bars, restaurants, etc … Fet i fet, el lloguer d’habitatges al nucli urbà ha contribuït a un millor repartiment de la riquesa, donat que beneficia a un elevat nombre de famílies i, a més a més, avancen que “pot jugar un paper fonamental a favor de la desestacionalització”. En aquest sentit, “l’oferta complementaria existent al nucli de Pollença és extremadament sensible a la reducció de places. Fins i tot abans del començament de temporada, ens consta que ja hi ha símptomes de la reducció de la contractació de personal”, valoren al text. És més fan constar que aquests turistes “fan una despesa superior en un 23 per cent més que els que pernocten a hotels, segons dades de la darrera enquesta de despesa turística elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE)”.

També et pot interessar:  LA PARRÒQUIA INAUGURA “RESTAURAM EL PATRIMONI RELIGIÓS”

Per tot plegat, qualsevol normativa que afecti al lloguer vacacional té una incidència important a l’economia i la societat pollencina.

Sobre la incidència del lloguer vacacional per accedir a l’habitatge, sense negar el problema, apunten com a possible solució a què, des de l’administració pública, s’impulsin polítiques innovadores i valentes a favor de fer efectiu el dret a l’habitatge. En aquest sentit, senyalen la urgència de fer lleis i reglaments que regulin el mercat de lloguer de llarg termini amb beneficis fiscals, protecció del llogater, etc…

gif ANIMADO Volar-e