DEL PUIG DE GALATZÓ AL CAPDELLÀ (PER LA CRESTA DE MIGJORN)

146

Tomàs Vibot

Iniciam l’excursió a la font del Pi, a la qual arribam a través dels vials de la parcel·lació de Son Nét de Puigpunyent. Des del costat d’aquesta eixuta font, pujam una curta tirada per la pista que tenim al davant, dibuixam un revolt a l’esquerra i tot d’una un altre a la dreta. Al final, la pista mor i arrenca a l’esquerra un tirany ben senyalitzat a través de l’alzinar. El tirany ascendeix marcant un bon seguit de giragonses, amb restes d’algun rotle de sitja per les voreres.

L’itinerari surt del bosc i avança planer uns metres. Al davant podrem observar una torre de vigilància i la gran paret seca que dividia les possessions de Son Nét i Son Fortuny, alhora que els termes municipals de Puigpunyent i Estellencs. El camí puja amb tendència cap a l’esquerra (ponent), amb alguns trams on el pendís és força rost. Finalment arribam al collet dels Carnisserets, una petita plana on hi havia una vella monjoia de partió, actualment feta malbé. A davant nostre podrem contemplar l’emblemàtic perfil del Bisbe, una roca visible fins i tot des de l’interior de Mallorca.

Aresta de migjorn del puig de Galatzó.

El tirany inicialment té una certa tendència descendent. Travessa més endavant la gran rosseguera que davalla del cim. Un cop passada, ascendeix per la vora de la base del gran penyal i més endavant supera un gran graó de la muntanya abans d’arribar a la plana on s’alçava un petit refugi. Aquí és un bon punt per fer una aturada i gaudir del panorama que s’estén just al nostres peus.

PUBLICITAT

Seguim com si volguéssim pujar cap al puig (cartell indicador) i superam un altre graó de la muntanya. El camí ara avança en lleugera pujada. A pocs metres trobarem a la nostra esquerra un corredor fitat, pel qual hem d’ascendir. Un cop superat el corredor ve una petita grimpada que supera un penyal. Després el tirany ascendeix per un coster, deixa de banda un avenc i es torna a trobar amb un ressalt de roca. El pas torna a ser fàcil. En sortir-hi, tombam a la dreta i pujam a través d’unes respises. A l’esquerra ens queda el cim (1.027 m), coronat pel clàssic vèrtex geodèsic.

La proposta de davallada es fa per la llarga i atractiva cresta sud, la qual pràcticament no abandonam fins a l’altura del coll de les Planes. Iniciam la davallada per la vora de la línia de la timba, baixam cap a una plana que forma un marcat coll entre ambdós vessants, on trobarem un altre avenc, i immediatament pujarem el turó que ens queda davant. Uns metres més endavant la cresta guanya en pendent. Ens decantam de la línia de la carena cap a la nostra dreta on trobarem un pas fitat, on caldrà ajudar-nos de les mans. Un cop passat tornarem de nou prop de la mateixa línia de la carena. En aquest punt cal no seguir unes fites que ens sortiran a la nostra dreta, que davallen per una cinglera cap al comellar de les Planes.

Síquia de la canal del Ratxo.

Metres més avall trobarem una altra mena de collet previ a un altre turó de la cresta. El pujam per la banda de la dreta, ja que per l’altre costat esdevé una mica exposat. Un cop a damunt val la pena fer la vista enrere, cap a l’imponent cim. A ambdós costats, sobretot al de llevant, s’obre un magnífic i impressionant panorama.

A partir d’ara la baixada marca un constant pendent, per un territori una mica menys abrupte que el que hem deixat enrere. A mesura que davallem trobarem algunes petites dolines entre tota aquesta massa de roca. A la nostra dreta ens queda un marcat coll que separa la carena del puig de Galatzó i la moleta de Galatzó, cap a on hem de baixar. Per aquest motiu, ens decantam cap a la dreta de la carena, continuam davallant per uns suaus costers de càrritx i ens col·locam davant el coll, que ens queda pràcticament als nostres peus. Des d’aquí hi ha diverses davallades, totes una mica caòtiques i fora fites. La més fàcil es troba cap a la dreta, a través d’uns rosts costers de càrritx i roques. Cap a l’esquerra, hi ha un xaragall practicable al qual es pot accedir des d’un misteriós marge.

Un cop al coll continuam en lleugera davallada cap a ponent, amb la moleta de Galatzó a la nostra esquerra. En uns cinc minuts ens sortirà al pas un camí de carro molt envaït de vegetació que no hem d’abandonar. Per les rodalies podrem observar les restes de barraques de roter de les Planes.

El camí enrevolta la moleta per la part nord i finalment ens deixa dins un pinar, on la traça del ferm es perd a causa de la vegetació. Continuam en la mateixa direcció uns minuts fins que el camí torna a aparèixer de bell nou. El camí recorre tota la falda occidental de la muntanya mentre a poc a poc descendeix de cota. Més endavant dibuixa uns revolts i ens deixa pràcticament sobre el safareig dels molins de Galatzó. Des d’aquí, continuam pel camí assenyalt el qual ens durà fins a la pista principal de les cases. Un cop en ella, voltam a la dreta i avançam uns metres fins trobar a l’esquerra la desviació al Capdellà, pel camí del coll Gomà.

Camí de les Planes.

En poc més de mitja hora, serem en aquest bell llogaret calvianer, punt final de la nostra trescada.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT