“DEL LLAPIS A L’ORDINADOR”

100
Joan Orell, un home que ha vist molt de món.

Pel Nadal de 2004, PUNT iNFORMATIU va entrevistar Joan Orell de “Viatges Ibèria”. Tant abans com ara les paraules de Joan són interessants per veure l’evolució que va viure. Vet ací l’entrevista:

“Del llapis a l’ordinador”, d’aquesta manera il·lustra l’evolució de les agències de viatge Joan Orell qui, durant 43 anys, va estar al capdavant de Viatges Ibèria. Aquest va ser, probablement, el primer negoci de turisme emissor que va obrir a Pollença, municipi receptor de turisme pioner a les illes Balears.

Per altra banda, Joan Orell sempre li ha agradat implicar-se en diverses entitats socials del poble. No debades, en aquests moments [any 2004], és el responsable de la secció de piragua del Reial Club Nàutic del Port de Pollença (RCNPP).

– Quan vàreu començar a treballar a Viatges Ibèria?

PUBLICITAT

– Sempre he treballat per Viatges Ibèria. Vaig començar l’any 1952, quan tenia 14 anys i encara vivia a Pollença. Per anar a fer feina, m’havia de desplaçar fins al Moll, el correu valia 2’50 pessetes, així que hi anava en bicicleta i, si plovia, agafava el correu.

– Des del principi, éreu tot sol?

– No. Quan vaig fer-me responsable de Viatges Ibèria duia dos o tres anys que hi treballava al costat d’un senyor de l’empresa. Llavors, quan ell se’n va anar de Pollença, durant dos hiverns, vaig assistir a uns cursos a Palma per saber com havia de fer la feina.

– Només fèieu billetatge?

– Viatges Ibèria i Ibèria Línies Aèries són dues empreses distintes, però que, potser per aquesta raó, sempre hem venut molts bitllets d’avió d’aquesta companyia. Ara bé, nosaltres muntàrem les primeres excursions per Mallorca que es feien amb taxi i les coordinàvem amb els hotels. De fet, ells proposaven les sortides i nosaltres les organitzàvem. Llavors Autocares Bahía ho va agafar. Ara bé, es pot dir que vàrem ser pioners.

– Teníeu obert tot l’any?

– Nosaltres sí, perquè, a pesar que la temporada era molt curta: juliol i agost, ja que els primers 15 dies de setembre eren com un extra, la nostra feina era de tot l’any. Cap als anys 60 es va començar a allargar de maig a octubre i la gent de la península retornava a ca seva, per tant era feina per a nosaltres.

– Al llarg de 43 anys, va canviar molt la forma de treballar a l’agència de viatges?

– Vàrem passar del llapis a l’ordinador. Al principi, tot era manual. Sense anar més enfora els bitllets de Transmediterrània només els emetia la companyia. Per tant, nosaltres els havíem de sol·licitar a Palma i llavors ens els enviaven. En canvi, en l’actualitat, tot és automàtic. Els clients surten amb els bitllets a la mà.

– Surten molt els pollencins?

– Sí, com més va més. En aquest sentit, s’ha de destacar que el pas del Bristol hèlix al Jet va suposar una passa molt important, per mor de la velocitat. Les distàncies s’han anat escurçant moltíssim. Llavors la gent ha perdut la por a volar ja sigui per costum o per això de la rapidesa dels trasllats.

– Quines són les destinacions preferides?

– Des de sempre, ha tengut molta tirada cap a Londres, la qual cosa té una explicació lògica per la important colònia anglesa que resideix a Pollença. Per altra banda, París també ha tengut molta sortida i Nova York també, encara que d’una manera molt extraordinària. És clar que, amb el pas del temps, també han variat les preferències dels clients s’han ampliat moltíssim. No sé que dir-te, països més exòtics: des del Japó fins a Àfrica. Han augmentat molt els clients.

– Per la vostra feina, ben segur que coneixeu molt de món?

– Pot ser és una de les millors coses d’aquesta feina, que en té moltes de coses bones. És clar que jo també tenia por de volar fins que l’any 1970 vaig anar al Japó amb un Boing 707 que era com el del film Aeropuerto. Havia anat a veure la pel·lícula i em feia una mica de respecte, però, després de dues escales, la primera a Anchorange i la segona a Tokyo, vaig sentir que la butaca era meva. Això em va donar seguretat, ja que, cada vegada que pujava a l’avió, em trobava a la meva butaca, ben igual que, quan arribes a ca teva i t’asseus còmodament al teu lloc. Retornant a la pregunta, sí, conec molt de món, he estat per Sud-Àfrica, Amèrica, Austràlia… conec… no sé que t’he de dir.

– Si haguéssiu de recomanar un indret, quin és el millor destí?

– Uf, això fa molt mal dir! Les Seychelles m’agradaren molt, Mèxic districte federal i Acapulco, també. Molts de llocs…

– I que no us agradàs gens?

– L’any 1970 vaig anar a Moscou i vaig quedar horroritzat. No és que sigui anti-comunista, sinó que no m’agradà gens la seva actitud: ens volien fer veure que estaven millor que nosaltres i no era cert. De fet, em va agradar tan poc que, anys després, em convidaren a anar a Varsòvia i no hi volia anar per la mala experiència que havia viscut, però, al final, em convenceren i vaig anar a aquest altre país comunista que m’agradà molt, eren més oberts, més comunicatius… i, sobretot, sabien escoltar.

– A banda de l’agència de viatges, sou de la directiva del RCNPP?

– Som el responsable de la secció de piragüisme que vàrem posar en marxa juntament amb John Lynch i que, en l’actualitat, és un club molt ben situat dins el panorama illenc. En acabar aquesta directiva, farà vuit anys que som vocal del RCNPP i em retiraré d’aquest càrrec perquè som del parer que s’ha de donar pas a altres persones.

– I també fóreu regidor de l’ajuntament de Pollença?

– Vaig ser regidor de Festes durant la legislatura en què Ramon Rabassa va ser batle, o sigui a partir de l’any 1983. Per aleshores, la Fira anava de rota batuda per la qual cosa calia trobar una solució per sortir d’aquell pou i en Ramon va tenir la idea de fer una fira especialitzada en artesania. Com a responsable de Fira, m’encarregà la tasca i vaig cercar per tot Mallorca aquells artesans que creia podien destacar. Entre els expositors, vaig trobar molt bona participació, encara que he de dir que molts dels que ara exposen i fins i tot organitzen la Fira d’Artesania, aquell primer any no hi volgueren participar per motius polítics. Ara bé, jo crec que el poble de Pollença hauria de fer justícia amb Ramon Rabassa per haver tengut aquesta gran visió de futur.

– Heu format part d’altres entitats?

– Sempre he estat molt participatiu. Entre el 1950 i el 1960, més o manco, vaig formar part de l’Associació de Veïns del Port de Pollença que, aleshores, crec que es deia Fomento del Turismo. Però he estat d’altres entitats, crec que excepte del Club Pollença, he format part activa de les directives de l’Obreria del Puig i d’altres associacions. Això sí, sempre en segon terme.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT