ELS DEBATS A CAN LLOBERA COMENCEN DEMÀ AMB “ELS PLAERS DE ROMA: SEXE, DROGUES I NERÓ”

Cartell de la primera de les activitats del setembre cultural a Can Llobera de PollençaLa programació cultural a la biblioteca de can Llobera de Pollença arrenca dissabte 9 de setembre, a les 21 hores, amb una activitat singular: una conferència amb degustació sobre “Els plaers de Roma: Sexe, drogues i Neró”, que conduirà el professor de Llatí, Pep Campillo.

Durant la vetlada, el professor Campillo parlarà sobre la vinculació dels romans, especialment, de les classes altes, amb l’hedonisme i la bona vida. Aquesta conferència es completarà amb una degustació d’un seguit de plats típics de l’època, mentre el conferenciant disserta sobre la cuina, el sexe i els estupefaents a la Roma imperial.
El preu d’aquesta activitat és de 25 euros i, a més a més, cal inscripció prèvia, ja que l’assistència està limitada a 25 persones.

Després d’aquesta primera activitat, el setembre cultural a can Llobera continuarà durant tot el mes. Ara bé, serà els divendres, a les 20 hores i amb un format diferent: un debat entre dos participants i un moderador.

Divendres 15 de setembre

Així, el divendres 15 de setembre, Bernat Cifre i Pere Salas debatran entorn a “Miquel Bota Totxo: Literatura i pollencinitat”. L’objectiu és recordar la figura del poeta i la seva poesia, així com també de la seva faceta de cronista i d’activista cultural que ens deixà el 2005, aprofitant l’avinentesa de la recent inauguració de la sala que du el seu nom a can Llobera. A l’acte es recitaran i comentaran alguns poemes i es farà un retrat de la seva figura i de la projecció pública del personatge. En última instància, es tracta de recordar qui va ser un referent per a la cultura de Pollença a la segona meitat del segle XX.

Divendres 22 de setembre

El segon debat serà el divendres 22 de setembre i se centrarà en “Els Mallorquins i Josep Melià 50 anys després” i anirà a càrrec del professor de literatura, Damià Pons, i el polític, Celestí Alomar. La intenció és posar en valor una obra cabdal per intentar esbrinar quina és la identitat dels mallorquins. L’any 1967, l’editorial Daedalus, aleshores dirigida pel geògraf Bartomeu Barceló i l’escriptor Guillem Frontera, va publicar Els Mallorquins; el contrapunt illenc a l’obra Nosaltres els valencians de Joan Fuster, qui va fer el pròleg al llibre de Melià. Un llibre “molt oportú, atès que la publicació va representar una mena de cop de puny a la indiferència de la societat envers la seva pròpia personalitat”, en paraules de Damià Pons.

Divendres 29 de setembre

Finalment, el divendres 29 de setembre, el professor d’Història, José Luís Garcia Salvador, i el professor d’Història Contemporània de la UIB, Antoni Marimon, paralran sobre “La revolució russa en el seu centenari”. Aprofitant que enguany es compleixen cent anys de la revolució, s’analitzarà des de diversos punts de vista el significat d’un dels esdeveniments universals més importants del segle XX. Esperança dels oprimits o sistema totalitari, no hi ha dubte que va servir tant de referent com de perill a l’hora de mobilitzar tota mena d’energies i recursos a tot el món. Alhora, de la revolució que encapçalà Lenin, en va sorgir la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, que a partir de 1945 es convertí en una de les dues superpotències que dominaren el planeta fins el 1991, durant el període de la Guerra Freda.

Inici

gif ANIMADO Volar-e