DE QUAN L’ESCORXADOR ERA UN ANAR I VENIR

452
Fotografia cedida per Domingo Estrany.

Cada municipi, si més no els d’una envergadura considerable, tenien un escorxador, un indret condicionat per matar els animals que després venien a les carnisseries o obraven les matances del poble.

La instantània està datada el 1939, de quan l’Escorxador de Pollença era un anar i venir. De les persones que s’hi poden veure, es varen poder identificar Francisco “Lucero” que guaita per darrera, Joana Aina Villalonga, Margalida Colom “Cucuia”, Domingo Estrany, Antoni Colom “Cucuia”, Llorenç Perelló “Llubiner” i Joan “Bultat”.

Entre ells i de manera no molt visible, hi ha un cus, de nom León. Ens consta que, anys després, en León entre bambalines va participar a la primera funció d’Amor de Pagesia, la popular comèdia de n’Aineta, de Pere Melià i Jaume Albertí.

Amor de Pagesia amb text de Pere Melià i música de Mestre Albertí, gran músic i director de la Banda de Pollença durant anys, s’estrenà pel Quadre Escènic l’any 1942 al Club Pollença, aleshores encara ubicat a l’edifici de Cal Lloro, “recollint un immens èxit”, diuen Caterina Joy, Francesca Llobera i Francesca Palou al llibre Club Pollença. Una aproximació a la seva història 1910-1975.

PUBLICITAT

L’èxit immens d’aquella primera posada en escena ho demostra que es varen fer ni més ni menys que 18 funcions! Però també és de destacar que, entre les cançons de la comèdia de n’Aineta que es popularitzaren, hi havia el “Visca Pollença!”, tema que els pollencins consideren i senten com a himne del poble.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital